12 de desembre 2006

Quina serà l´excusa?



Semana de mundialet. Dijous el Barça juga el primer partit del mundialet de clubs contra el Club América de Mèxic, on juga el nostre "amic" i "estimat" Claudio "Piojo" López (ggrrrrrr, quina rabia de tio!!). El partit el fan per la "TELE TRES" i LA SEXTA, però tenim un problema, juguen a les 11:20 del matí hora catalana, i clar, com pencaires que sóm, o almenys és el que fem veure, l´horari diguessim que no és el més adient per poder-lo veure.
O sigui, que ja m´estic imaginant quines seran les excuses de la gent per fer-ho: trucar a la feina dient que tens dècimes de febre i que no pots anar a treballar (també n´hi ha que fan trucar a algun familiar amb l´excusa de que es troba fatal), o dir que justament aquell dia i a aquella hora tens algo a fer de caracter inexcusable (renovar DNI, renovar carnet de conduir, que tens un judici,...), o visita al metge, o que vols agafar dues hores per temes personals (quin justificant portaran?)o una visita a un client, o.... el que sigui per tal d´estar davant d´una televisió veient el partit. Per cert, els bars estaran plens com un diumenge com quan la gent vol veure veure el partit per PPV?
També n´hi haurà que intentaran col.locar una TV a l´empresa amb qualsevol excusa, i fins i tot algun boig que vindrà amb prismàtics per mirar la TV del bar del davant.
A part de tota aquesta gent, hi han altres sistemes més normals i humils, com per exemple una radio. Aquest serà el dia dels radios. I un altre sistema, internet. Ni ho veus ni ho sents, només vas llegint els comentaris d´un tio que la seva feina és mirar el partit (quins pebrots, aquest no ha de posar excusa!!) i anar escrivint els comentaris que cregui convenients: "uy!! rozando el larguero". I tu allà, saltant de la cadira i dient entre dents: "joder!", mentre els companys et miren amb cara rara sense saber que et passa.
Cadascú que s´inventi el que vulgui, i sort que si guanyen la final és el diumenge, que si no ja no colava una altra excusa.

05 de desembre 2006

Avui, un gran dia.


Avui que sóm? Dimarts? O divendres? Aquesta setmana se m´ha fet curta, a vosaltres no? Avui comença un cap de setmana bastant llarg, i que millor que començar-lo amb una nit europea de futbol al santuari. Si, avui tots al Camp Nou (almenys jo, si).
Esperem que tot surti rodó i guanyem, perque ja sabeu que només ens val guanyar. Encara que sigui per 1-0 al temps de descompte i de penal inventat per l´arbitre. És igual, avui toca guanyar. Si o si!! Quanta tensió hi haurà al camp com no marquin aviat...
Ja se que avui lo típic als mitjans de comunicació serà recordar les grans nits europees, les grans remuntades,... Doncs jo també ho faré, primer perque m´encanta recordar aquells partits i aquest m´ho fa recordar, i perque crec que recordant-ho, la gent s´anima i va al camp amb ganes de cridar i animar l´equip perque repeteixi un resultat d´aquells.
Quantes nits he viscut al camp...moltes. Fa més de vint anys que vaig al camp (21 com a soci), i la veritat, han estat grans alegries, encara que també decepcions. Però només recordaré els grans partits. Qui no s´en recorda del Barça-Goteborg 3-0 (1986), del Barça-Dinamo Kiev 4-1 (199?), del Barça-Porto 3-0 (1994), del Barça-Chelsea 5-1 (199?),...
Però, encara que sigui a camp contrari, i de moment el partit no s´hi assembla gens perque el d´avui encara no ha començat, no se perque però el d´avui em fa pensar en el Kaiserslautern-Barça 3-1 (1991). Potser perque és un equip alemany, potser perque encara és un partit d´abans de la parada d´hivern, potser... no ho se!! El cas és que m´hi fa pensar, per tant, ja estic patint!! Com sóm els culers!!
Va, des d´aquí vull iniciar una mini porrra (mini perque el partit ja és avui), el problema és que no te premi, però te una cosa: és barata!! no costa un duro, per tant, a veure qui encerta resultat i golejador (per fer-ho una mica més difícil).
Jo començo amb 2-1 (Ronaldinho-Giuly i Klose)
Força Barça!!

28 de novembre 2006

Quebec = Una NACIO


Acabo de llegir una notícia a "El Periódico" que m´ha alegrat el dia encara que m´agafi una mica lluny. La notícia en qüestió és: "El Parlament canadenc aprova la moció que reconeix el Quebec com una nació dins del Canadà".

No us alegra que algú aconsegueixi algo que a nosaltres s´ens nega?? Fa enveja? Si, però sana. Com no em puc alegrar per una gent a la qual li han dit: no et volem negar ni prohibir els teus sentiments, ni la teva cultura, ni la teva llengua ni la teva llibertat (que no independència, que això encara no ho tenen). La veritat m´hi sento identificat.

I també m´en alegro, perque és un primer pas per a totes les "nacions no reconegudes com a tal" per a que aconseguim algo que portem demanant fa molt de temps. Aquest és el primer pas, que ens reconeguin com a NACIÓ (no el que diu al nou Estatut), i amb el mateix nombre de vots que a Quebec (266 a favor i 16 en contra). Encara que això últim és una utopia amb el PP.

De moment m´en alegro pel Quebec. Avui jo sóc un "Quebequià" més.

24 de novembre 2006

Pelis d´espies?


No se si heu llegit aquests dies l´història del tiu de la foto, que es diu Alexander Litvinenko. Es tracta d´un exespia rus que ha mort aquesta nit, sembla ser, enverinat. He anat seguint aquesta història, que és real i no una pel.lícula, perque l´he trobat força interessant.
El van enverinar el dia 1 de novembre després d´una reunió secreta amb dos russos i després de sopar a Londres amb un tiu italià expert en seguretat. Sembla ser que aquest exespia rus tenia informació contra el servei secret rus i una trama per que el Vladimir Putin guanyés les eleccions per entrar al Kremlin.
Us explico tot això, perque aquest fet m´ha recordat moltes coses: que aquesta història sembla una pel.lícula d´espies, tipus James Bond o Misión Imposible, i que com diu el tòpic, "la realitat supera la ficció". I també m´ha fet pensar en els anys 80 (no sóc tant gran per parlar de més enrera) quan es parlava de la guerra freda, d´espies de la KGB, CIA i MI5.
Tot i ser una mort real, aquests dies han estat com veure una peli en viu (malgrat la distància) i pensar que vivim en un món on SEMPRE existiran afers "extranys" per amagar temes bruts de tots els governs.

18 de novembre 2006

El último Catón


Després d´estar uns dies convalescent de l´operació que em van fer, ja torno a estar altre cop connectat. Comentar-vos que alguna cosa bona de tenir que estar a casa sense fer res és que et sobra temps per llegir. I jo l´he aprofitat per llegir "El último Catón" de Matilde Asensi.
És un llibre que m´havien recomenat varies vegades, i la veritat és que ha complert les expectatives, que és el que tots volem quan comencem a llegir un llibre. Quan un llibre t´enganxa d´aquella manera que ja estàs esperant el moment de llegir és com trobar un petit tresor, no creieu? No cal que sigui el "Premi Nosequé". A cadascú li agrada el que li agrada.
Comentar sobre "El último Catón" que és un llibre del qual podem dir que te aventures, intriga, història antiga, i fins i tot moments "pasteleros". Tots aquests ingredients són els que fan que t´enganxi. Us el recomano.

07 de novembre 2006

Operació

Ho sento però no podré contestar els vostres comentaris durant una setmana. M'han fet una petita intervenció i estic de baixa. Això no vol dir que no us podeu anar explaiant. Gràcies.

06 de novembre 2006

Qui està content?


M´agradaria fer aquesta pregunta: Qui està content amb el pacte??? Em refereixo a la gent que, en principi, "tria" qui vol que governi aquest PAIS.
Votants de CIU, esteu contents? Doncs no, sóm els que hem guanyat les eleccions i no podem governar i això no hauria de ser així.
Votants de PSC, esteu contents? Doncs no, perque ens hem aliat altre cop amb un partit independentista i nosaltres sóm votants de PSOE i sóm espanyols, ja que els que votaven PSC no han votat per que el candidat era el Montilla.
Votants de ERC, i vosaltres? Nosaltres tampoc. Com ens podem aliar amb un partit que ens va fotre fora de l´anterior govern i que a més fa les consultes fora de casa, o sigui a Madrid.
Dels altres no dic res perque segur que estàn contents. I només parlo d´aquests perque representen "només" el 72% de la gent que ha votat. Com pot ser que ningú estigui content?? Ens ho hauriem de fer mirar això, no creieu?

02 de novembre 2006

Reaccions post-electorals


S´ha acabat el primer acte (espero que tots anessiu a votar). Ara comença el segon (els pactes). Però el que volia era parlar de les reaccions dels diferents candidats després de sortir els resultats. La veritat és que m´han sorprés una mica, ja que normalment sempre hi ha hagut triomfalisme per part de tothom, com si tots els partits guanyessin les eleccions. Però aquest cop no ha estat així, i la veritat, és algo que m´ha sorprés i m´agradaria comentar.
Comencem pels guanyadors. En Más, logicament si que ha sortit com a guanyador perque ho ha estat, però clar, allargant la mà a qui vulgui formar govern. En Montilla ha reconegut el pas enrera del PSC, i que han d´analitzar el que ha passat. En Carod potser ha estat el més clàssic de tots (caram, el més esquerrà és el més classic, potser per lo de les tradicions). Han reculat 2 escons però diu que el resultat es pot considerar millor després de l´acarnissament que ha tingut ell durant aquests tres anys. El Piqué en la seva línia, parla de que han tret resultats semblants als de les anteriors eleccions però aprofita per atacar al PSOE (no eren eleccions pel Parlament català?). En Saura, també ha tret pit i ho pot fer, ja que han augmentat escons. I dels nous no puc dir res ja que la reacció segur que és bona comparada amb les anteriors eleccions...
Per tant, el tòpic de que tothom treu pit i celebra la victòria crec que aquest cop no ha sigut així.
Ep, no és cap retret ni favoritisme cap a ningú, ni cap anàlisi dels resultats. Només de les reaccions, que aquesta vegada m´han sorprés.

27 d’octubre 2006

Enquestes


Llegint un article d´avui a El Periódico on es parla de les enquestes, te n´adones que és un altre punt que fa riure de quan hi ha eleccions, i que pot ser objecte d´un gag del Polònia.
Hi han enquestes de tot tipus, fetes per empreses privades i neutrals (suposo), per ràdios, diaris o televisions, i les encarregades pels mateixos partits polítics.
Hi han les que fan les empreses d´estadístiques, fent els càlculs que toquen, mirant on es concentra la població, quin tipus de persona és l´enquestat (gran, mitjana edat, jove,...), la tendencia,...
Després hi han les que donen resultats directes de l´enquesta (per exemple la de RAC1), o sigui, tantes persones enquestades, unes diuen blanc, altres negre i unes altres gris. També hi han les preguntes a la gent del carrer perque contestin a qui votaran, i que després surten als diaris amb la foto de la persona i el nom. Normalment entre 5-10 persones. Clar, qui decideix quines persones posar?? Aleatori? O a dit?. I per últim les enquestes encarregades pel partits polítics. Crec que les fan empreses externes al partit, però... com és que sempre surten a favor de qui les encarrega?
Conclusió, quina enquesta ens podem agafar en sèrio? A més, a quin partit hem de fer cas quan parla d´enquestes si cadascú agafa el resultat de l´enquesta que més l´interessa? Jo, la veritat, és que ric bastant amb aquest tema. I encara més quan veus que en un mateix dia surten enquestes amb resultats diferents.
A qui volen enganyar??

23 d’octubre 2006

Que toca ara? Crisi?


Ahir va haver-hi el primer "derbi" de la temporada. Tots expectants per veure si es repetia el de l´any passat. Però clar, "segundas partes nunca fueron buenas", i que va passar? Vam fer catacrac! El motiu? Doncs en poden ser varis: defensivament faltava un tiu al mig més de caire defensiu, i en atac més saber el que es vol fer i un rematador letal, o sigui, el rematador letal Eto´o. A canvi de l´Eto´o en tenim un altre que de moment no sabem a que juga. A més a més, encara no hem agafat el ritme de joc que podem tenir i que tindrem.
Però a part d´aquesta petita crítica al joc del Barça, que ja hi haurà algú altre per analitzar-ho més meticulosament, només volia comentar un parell de coses.
Primera. No ha passat res d´estrany, ni hem de pensar que el Madrid és millor que nosaltres. El partit ha estat el típic Madrid-Barça. Si que durant el partit ens caguem en tot perque no marquem (i jo el primer), però mirat fredament, és el normal que passa quan anem a Madrid. El Madrid controla, aprofita les seves oportunitats, nosaltres fallem les nostres i no acabem de fer el nostre joc. Si miressim tots els resultats dels Madrid-Barça, quants cops s´ha repetit el 2-0? Segur que molts. El resultat és de lo més normal, encara que no deixa de fer molta ràbia.
I segona. Ja hem de parlar de crisi? Jo crec que no. Són dos partits seguits perdent, si, però contra quins equips? Chelsea i Madrid. Que els podem guanyar? Es clar que si, però també els podem perdre. La mala sort és que han vingut seguits. Però si s´haguessin jugat un a l´octubre i l´altre al gener, i s´haguessin perdut es parlaria de crisi? Doncs no. Són dos partits que perdre´ls entra dins la normalitat. Seria una altra cosa perdre dos partits seguits contra Levante i Racing, per exemple.
O sigui que tranquils, que el pròxim el guanyem i s´acaba la "crisi".

20 d’octubre 2006

La Barquichuela


Bon dia! Comentar-vos que ahir, la Txell i jo vam anar de concert. A veure una gran estrella consagrada del rock? Doncs no, però si a un grup que si te sort podria arribar força lluny.
Ens ho vam passar molt bé (ja m´ho deies Albert!!) i ens vam trobar amb gent coneguda (hola família). El grup en qüestió, segons la seva ànima i cantant, quasi es podria anomenar "Los Sin Nombre", però a efectes pràctics són MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERELE. Te pebrots el nom!!

Del concert en si, comentar que va ser una barreja de varies coses: rock en alguns moments intens, en d´altres més melòdic i tranquil, també una part teatrera amb la presentació del grup, i una altra part visual per una sèrie de fotografies i curts que anaven passant com a fons d´escenari.
Sense ser un professional de la música, haig de dir que vaig disfrutar amb cada un dels músics. Molta qualitat. Cada un hi aportava la seva part. Va ser molt interessant concentrar-se en algun d´ells en certs moments, ja que hi havien detalls i acabats que valien molt la pena: percussió, baix, bateria i teclats. Menció apart tenen el Martí i l´Abert. Del Martí dir que ens va agradar a tots dos la seva veu, però també el sentiment que hi posa. Crec que es nota que les cançons són seves.
I l´Albert, que hem de dir de l´Albert. Nano, ets la canya!! No t´havia escoltat en directe, i la veritat és que em va encantar. Ritmes molt guapos, "solos" acollonants, canya, i molta en alguns moments,... Va ser un molt bon repertori. Acabaré tocant així jo???......Diria que no.
Bé doncs, si teniu l´oportunitat de veure´ls, aneu-hi, val molt la pena.

19 d’octubre 2006

Sempre els dubtes


Ahir el Barça va perdre a Chelsea com diria molta gent, o sigui, a Londres contra el Chelsea. És veritat, no van jugar gaire bé, no hi havia un referent al camp, el que ho hauria de ser no es va veure,... Molts són els motius, però... per això ja s´ha de criticar de seguida??
Avui he parlat amb varies persones sobre el partit, i ja començaven a criticar que si van malament, que han de fotre fora el Ronaldinho, que si això, que si allò... Si us plau!! Parem de fer el que hem estat fent durant dècades!!
Per que la gent del Barça és així? Per que es tira tot per terra de seguida? De vegades sembla que estiguiem la més mínima per criticar, per poder dir allò del "ja ho deia jo...". Si us plau, deixem treballar a la gent, i siguem positius, que aquest Barça ha guanyat títols, ens fa vibrar, i sembla, només embla que pot canviar la història del club si es deixa treballar. Ajudem-lo entre tots, tirem-lo endavant entre tots i parem de posar pals sota les rodes (o sota la pilota en aquest cas) .

18 d’octubre 2006

El primer comentari

Aquest és el primer comentari al meu blog. De moment només donar la benvinguda a tothom que em visiti.
Aviat hi haurà més cosa: comentaris gratuits, queixes, recomanacions, fotografies, links, ...