Quebec = Una NACIO

Acabo de llegir una notícia a "El Periódico" que m´ha alegrat el dia encara que m´agafi una mica lluny. La notícia en qüestió és: "El Parlament canadenc aprova la moció que reconeix el Quebec com una nació dins del Canadà".

No us alegra que algú aconsegueixi algo que a nosaltres s´ens nega?? Fa enveja? Si, però sana. Com no em puc alegrar per una gent a la qual li han dit: no et volem negar ni prohibir els teus sentiments, ni la teva cultura, ni la teva llengua ni la teva llibertat (que no independència, que això encara no ho tenen). La veritat m´hi sento identificat.

I també m´en alegro, perque és un primer pas per a totes les "nacions no reconegudes com a tal" per a que aconseguim algo que portem demanant fa molt de temps. Aquest és el primer pas, que ens reconeguin com a NACIÓ (no el que diu al nou Estatut), i amb el mateix nombre de vots que a Quebec (266 a favor i 16 en contra). Encara que això últim és una utopia amb el PP.

De moment m´en alegro pel Quebec. Avui jo sóc un "Quebequià" més.

Pelis d´espies?

No se si heu llegit aquests dies l´història del tiu de la foto, que es diu Alexander Litvinenko. Es tracta d´un exespia rus que ha mort aquesta nit, sembla ser, enverinat. He anat seguint aquesta història, que és real i no una pel.lícula, perque l´he trobat força interessant.
El van enverinar el dia 1 de novembre després d´una reunió secreta amb dos russos i després de sopar a Londres amb un tiu italià expert en seguretat. Sembla ser que aquest exespia rus tenia informació contra el servei secret rus i una trama per que el Vladimir Putin guanyés les eleccions per entrar al Kremlin.
Us explico tot això, perque aquest fet m´ha recordat moltes coses: que aquesta història sembla una pel.lícula d´espies, tipus James Bond o Misión Imposible, i que com diu el tòpic, "la realitat supera la ficció". I també m´ha fet pensar en els anys 80 (no sóc tant gran per parlar de més enrera) quan es parlava de la guerra freda, d´espies de la KGB, CIA i MI5.
Tot i ser una mort real, aquests dies han estat com veure una peli en viu (malgrat la distància) i pensar que vivim en un món on SEMPRE existiran afers "extranys" per amagar temes bruts de tots els governs.

El último Catón

Després d´estar uns dies convalescent de l´operació que em van fer, ja torno a estar altre cop connectat. Comentar-vos que alguna cosa bona de tenir que estar a casa sense fer res és que et sobra temps per llegir. I jo l´he aprofitat per llegir "El último Catón" de Matilde Asensi.
És un llibre que m´havien recomenat varies vegades, i la veritat és que ha complert les expectatives, que és el que tots volem quan comencem a llegir un llibre. Quan un llibre t´enganxa d´aquella manera que ja estàs esperant el moment de llegir és com trobar un petit tresor, no creieu? No cal que sigui el "Premi Nosequé". A cadascú li agrada el que li agrada.
Comentar sobre "El último Catón" que és un llibre del qual podem dir que te aventures, intriga, història antiga, i fins i tot moments "pasteleros". Tots aquests ingredients són els que fan que t´enganxi. Us el recomano.

Operació

Ho sento però no podré contestar els vostres comentaris durant una setmana. M'han fet una petita intervenció i estic de baixa. Això no vol dir que no us podeu anar explaiant. Gràcies.

Qui està content?

M´agradaria fer aquesta pregunta: Qui està content amb el pacte??? Em refereixo a la gent que, en principi, "tria" qui vol que governi aquest PAIS.
Votants de CIU, esteu contents? Doncs no, sóm els que hem guanyat les eleccions i no podem governar i això no hauria de ser així.
Votants de PSC, esteu contents? Doncs no, perque ens hem aliat altre cop amb un partit independentista i nosaltres sóm votants de PSOE i sóm espanyols, ja que els que votaven PSC no han votat per que el candidat era el Montilla.
Votants de ERC, i vosaltres? Nosaltres tampoc. Com ens podem aliar amb un partit que ens va fotre fora de l´anterior govern i que a més fa les consultes fora de casa, o sigui a Madrid.
Dels altres no dic res perque segur que estàn contents. I només parlo d´aquests perque representen "només" el 72% de la gent que ha votat. Com pot ser que ningú estigui content?? Ens ho hauriem de fer mirar això, no creieu?

Reaccions post-electorals

S´ha acabat el primer acte (espero que tots anessiu a votar). Ara comença el segon (els pactes). Però el que volia era parlar de les reaccions dels diferents candidats després de sortir els resultats. La veritat és que m´han sorprés una mica, ja que normalment sempre hi ha hagut triomfalisme per part de tothom, com si tots els partits guanyessin les eleccions. Però aquest cop no ha estat així, i la veritat, és algo que m´ha sorprés i m´agradaria comentar.
Comencem pels guanyadors. En Más, logicament si que ha sortit com a guanyador perque ho ha estat, però clar, allargant la mà a qui vulgui formar govern. En Montilla ha reconegut el pas enrera del PSC, i que han d´analitzar el que ha passat. En Carod potser ha estat el més clàssic de tots (caram, el més esquerrà és el més classic, potser per lo de les tradicions). Han reculat 2 escons però diu que el resultat es pot considerar millor després de l´acarnissament que ha tingut ell durant aquests tres anys. El Piqué en la seva línia, parla de que han tret resultats semblants als de les anteriors eleccions però aprofita per atacar al PSOE (no eren eleccions pel Parlament català?). En Saura, també ha tret pit i ho pot fer, ja que han augmentat escons. I dels nous no puc dir res ja que la reacció segur que és bona comparada amb les anteriors eleccions...
Per tant, el tòpic de que tothom treu pit i celebra la victòria crec que aquest cop no ha sigut així.
Ep, no és cap retret ni favoritisme cap a ningú, ni cap anàlisi dels resultats. Només de les reaccions, que aquesta vegada m´han sorprés.