Després de mesos d´haver comprat les entrades, ahir vam anar al concert dels Police a l´Estadi Olímpic. Abans de començar, i havent llegit alguna crítica dels primers concerts de la gira no hi anava esperant un gran concert.
Però malgrat el que diuen algunes crítiques post concert i els comentaris de vària gent, a mi em van semblar genials. Està clar que no sonen igual que algun dels concerts dels 80, on eren més enèrgics i potents. Però a veure, que ells ja no tenen la meteixa edat (i nosaltres tampoc!), i les seves idees musicals també canvien. Potser han perdut la potència que tenien, però crec que, i és la meva opinió, han guanyat en qualitat musical. Ara, que per com saltava la gent en alguns moments, no semblava pas que s´haguessin fet grans.
L´Sting segueix transmetent molta energia, i de fet és amb qui embogia més la gent (sobretot les noies...). L´Andy Summers crec que és el més gris en quant a carisma, però ahir va tenir molts moments per lluir-se, i tot i tenir 64 anys, va cumplir perfectament, i a més es va permetre fer un parell de saltets. I el que sempre m´ha agradat, i ahir es va reafirmar va ser l´Stewart Copeland. No sembla que hagin passat els anys per ell, i els seus moviments, cares, gestos i manera de tocar eren iguals que fa 25 anys.
Van tocar els clàssics, com era d´esperar. Encara que m´hagués agradat escoltar Fall Out o Bring On The Niht. I ho haguessin pogut fer, ja que el concert el podien haver estirat uns 15-20 minuts més, i és que per un grup com Police, un concert d´una hora i tres quarts és un pelet curt. Això i que el concert va començar amb mitja hora de retard són les crítiques que en faig. Perque per criticar de veritat ja hi són els crítics, que d´aquí ve el seu nom, del verb criticar, perque a vegades sembla que només critiquin en negatiu. En especial un d´El Periódico que es diu Nando Cruz que només es dedica a estripar tot el que veu.
Suposo que a altra gent potser no els va agradar tant, però per mi s´ho va valdre. A més, només pel fet d´haver estat en un concert seu ja valia la pena. Ja que per edat no hi havia pogut anar mai. Per això existeixen els retorns de les velles glòries, no?
PD: Com a curiositat, dir-vos que un cop acabat el concert, i fora de l´estadi, vam trobar-nos amb el Lluís Gavaldà i el Joan Reig dels Pets que també van estar al concert.