28 de setembre 2007

The Police


Després de mesos d´haver comprat les entrades, ahir vam anar al concert dels Police a l´Estadi Olímpic. Abans de començar, i havent llegit alguna crítica dels primers concerts de la gira no hi anava esperant un gran concert.
Però malgrat el que diuen algunes crítiques post concert i els comentaris de vària gent, a mi em van semblar genials. Està clar que no sonen igual que algun dels concerts dels 80, on eren més enèrgics i potents. Però a veure, que ells ja no tenen la meteixa edat (i nosaltres tampoc!), i les seves idees musicals també canvien. Potser han perdut la potència que tenien, però crec que, i és la meva opinió, han guanyat en qualitat musical. Ara, que per com saltava la gent en alguns moments, no semblava pas que s´haguessin fet grans.

L´Sting segueix transmetent molta energia, i de fet és amb qui embogia més la gent (sobretot les noies...). L´Andy Summers crec que és el més gris en quant a carisma, però ahir va tenir molts moments per lluir-se, i tot i tenir 64 anys, va cumplir perfectament, i a més es va permetre fer un parell de saltets. I el que sempre m´ha agradat, i ahir es va reafirmar va ser l´Stewart Copeland. No sembla que hagin passat els anys per ell, i els seus moviments, cares, gestos i manera de tocar eren iguals que fa 25 anys.
Van tocar els clàssics, com era d´esperar. Encara que m´hagués agradat escoltar Fall Out o Bring On The Niht. I ho haguessin pogut fer, ja que el concert el podien haver estirat uns 15-20 minuts més, i és que per un grup com Police, un concert d´una hora i tres quarts és un pelet curt. Això i que el concert va començar amb mitja hora de retard són les crítiques que en faig. Perque per criticar de veritat ja hi són els crítics, que d´aquí ve el seu nom, del verb criticar, perque a vegades sembla que només critiquin en negatiu. En especial un d´El Periódico que es diu Nando Cruz que només es dedica a estripar tot el que veu.

Suposo que a altra gent potser no els va agradar tant, però per mi s´ho va valdre. A més, només pel fet d´haver estat en un concert seu ja valia la pena. Ja que per edat no hi havia pogut anar mai. Per això existeixen els retorns de les velles glòries, no?


PD: Com a curiositat, dir-vos que un cop acabat el concert, i fora de l´estadi, vam trobar-nos amb el Lluís Gavaldà i el Joan Reig dels Pets que també van estar al concert.

15 de setembre 2007

RETORN A LA FEINA

El títol és un dir, ja que des de el dia 3 que ja estic treballant a tot drap, ni entrar amb calma m´han deixat aquest any. I ja era hora que escrivís algo, ja que com podeu comprovar, des de el dia 28 de maig que no faig cap comentari. Manca de temps, i quan el tinc potser no tinc res a dir.
Però bé, aquí tornem a estar, i després d´un mes de vacances. Sí, ho heu llegit bé, un mes de vacances, que en feia de temps que no tenia tants dies seguits, normalment feia 3 setmanes. Ara bé, no s´ha fet gens llarg això. La cosa ha estat bastant atapeïda.
La primera setmana, de relax a casa preparant el viatge als USA, les següents dos setmanes doncs el mencionat viatge (que ara comentaré), i l´última també de relax, però a Sitges (llegir, platja, menjar, dormir,...uf, quina esgotamenta!).
Sobre el viatge, una passada. Amb la Txell vam estar 6 dies a Nova York (amb la Sandra i el Toni), 1 dia a Washington, 4 dies a Chicago, i 2 dies a Boston. En total, 8 vols!! El que em va agradar va ser que les 4 ciutats eren molt diferents les unes de les altres, i això feia que les visites no es fessin repetitives.
Nova York: ja ho heu vist tots, és com les pelis, impressionant. Costa d´assimilar el que estàs veient. A tot arreu hi ha coses per veure. És com si anessis per allà com un babau mirant per tot arreu, no t´ho acabes mai. És com un espectacle a lo bèstia. Em va agradar molt el Chrysler Building, Central Park i els voltants, ...ah, i per alguns dels "malalts" que em llegiu també us poso una foto de la botiga del Rudy, ja sabeu qui vull dir.





Washington: també és una mica com un decorat a lo gran, ja que vam visitar molts llocs que apareixen a les pelis i a les notícies: el capitoli, l´obelisc, la casa blanca, el Lincoln memorial, el cementiri d´Arlington... Aquest dia va ser el pitjor a nivell de cansanci. Només teniem mig dia per veure-ho tot, i vam anar a saco. I clar, que passa? Doncs que vam acabar trinxats, semblava que tingués els peus a punt de rebentar.


Chicago: una ciutat molt guapa, la qual recomano visitar. Molt important el tema arquitectura, amb uns edificis impressionants. Aquí hi ha l´edifici més alt dels USA, la Sears tower, encara que a mi em va agradar més la Hancock tower, que no és tant alta, però deu ni do. Allà vam estar dinant al pis 96 amb unes vistes impressionants. Va ploure un parell de dies, però això no va fer que deixéssim de fer res, ja que ho vam aprofitar per visitar museus.


Boston: potser la que em va agradar menys. La veritat és que m´esperava que fos una altra cosa. Sabiem que no era la típica ciutat americana, que era molt europea. I així era, no hi havien tants gratacels. Però és una ciutat que quasi amb una dia la fas, i clar, acabes repetint llocs si hi ets dos dies i mig.


En general, un viatge impressionant que recomano que feu si teniu l´oportunitat. A més, a qui li agradin els museus, és el lloc ideal. Vam estar al Metropolitan, al MOMA, al Art Institute of Chicago i al Boston Fine Arts. I que hi veus allà? Doncs els veus a tots: Dalí, Miró, Picasso, Van Gogh, Monet, Kandinsky, Cezanne, Renoir, Rembrant, Velázquez,...No t´ho acabes! La veritat és que impressiona tenir aquelles pintures davant dels teus nassos.
Bé doncs, com he dit abans, ja s´han acabat les vacances. Ara a currar una mica.