27 d’octubre 2006

Enquestes


Llegint un article d´avui a El Periódico on es parla de les enquestes, te n´adones que és un altre punt que fa riure de quan hi ha eleccions, i que pot ser objecte d´un gag del Polònia.
Hi han enquestes de tot tipus, fetes per empreses privades i neutrals (suposo), per ràdios, diaris o televisions, i les encarregades pels mateixos partits polítics.
Hi han les que fan les empreses d´estadístiques, fent els càlculs que toquen, mirant on es concentra la població, quin tipus de persona és l´enquestat (gran, mitjana edat, jove,...), la tendencia,...
Després hi han les que donen resultats directes de l´enquesta (per exemple la de RAC1), o sigui, tantes persones enquestades, unes diuen blanc, altres negre i unes altres gris. També hi han les preguntes a la gent del carrer perque contestin a qui votaran, i que després surten als diaris amb la foto de la persona i el nom. Normalment entre 5-10 persones. Clar, qui decideix quines persones posar?? Aleatori? O a dit?. I per últim les enquestes encarregades pel partits polítics. Crec que les fan empreses externes al partit, però... com és que sempre surten a favor de qui les encarrega?
Conclusió, quina enquesta ens podem agafar en sèrio? A més, a quin partit hem de fer cas quan parla d´enquestes si cadascú agafa el resultat de l´enquesta que més l´interessa? Jo, la veritat, és que ric bastant amb aquest tema. I encara més quan veus que en un mateix dia surten enquestes amb resultats diferents.
A qui volen enganyar??

23 d’octubre 2006

Que toca ara? Crisi?


Ahir va haver-hi el primer "derbi" de la temporada. Tots expectants per veure si es repetia el de l´any passat. Però clar, "segundas partes nunca fueron buenas", i que va passar? Vam fer catacrac! El motiu? Doncs en poden ser varis: defensivament faltava un tiu al mig més de caire defensiu, i en atac més saber el que es vol fer i un rematador letal, o sigui, el rematador letal Eto´o. A canvi de l´Eto´o en tenim un altre que de moment no sabem a que juga. A més a més, encara no hem agafat el ritme de joc que podem tenir i que tindrem.
Però a part d´aquesta petita crítica al joc del Barça, que ja hi haurà algú altre per analitzar-ho més meticulosament, només volia comentar un parell de coses.
Primera. No ha passat res d´estrany, ni hem de pensar que el Madrid és millor que nosaltres. El partit ha estat el típic Madrid-Barça. Si que durant el partit ens caguem en tot perque no marquem (i jo el primer), però mirat fredament, és el normal que passa quan anem a Madrid. El Madrid controla, aprofita les seves oportunitats, nosaltres fallem les nostres i no acabem de fer el nostre joc. Si miressim tots els resultats dels Madrid-Barça, quants cops s´ha repetit el 2-0? Segur que molts. El resultat és de lo més normal, encara que no deixa de fer molta ràbia.
I segona. Ja hem de parlar de crisi? Jo crec que no. Són dos partits seguits perdent, si, però contra quins equips? Chelsea i Madrid. Que els podem guanyar? Es clar que si, però també els podem perdre. La mala sort és que han vingut seguits. Però si s´haguessin jugat un a l´octubre i l´altre al gener, i s´haguessin perdut es parlaria de crisi? Doncs no. Són dos partits que perdre´ls entra dins la normalitat. Seria una altra cosa perdre dos partits seguits contra Levante i Racing, per exemple.
O sigui que tranquils, que el pròxim el guanyem i s´acaba la "crisi".

20 d’octubre 2006

La Barquichuela


Bon dia! Comentar-vos que ahir, la Txell i jo vam anar de concert. A veure una gran estrella consagrada del rock? Doncs no, però si a un grup que si te sort podria arribar força lluny.
Ens ho vam passar molt bé (ja m´ho deies Albert!!) i ens vam trobar amb gent coneguda (hola família). El grup en qüestió, segons la seva ànima i cantant, quasi es podria anomenar "Los Sin Nombre", però a efectes pràctics són MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERELE. Te pebrots el nom!!

Del concert en si, comentar que va ser una barreja de varies coses: rock en alguns moments intens, en d´altres més melòdic i tranquil, també una part teatrera amb la presentació del grup, i una altra part visual per una sèrie de fotografies i curts que anaven passant com a fons d´escenari.
Sense ser un professional de la música, haig de dir que vaig disfrutar amb cada un dels músics. Molta qualitat. Cada un hi aportava la seva part. Va ser molt interessant concentrar-se en algun d´ells en certs moments, ja que hi havien detalls i acabats que valien molt la pena: percussió, baix, bateria i teclats. Menció apart tenen el Martí i l´Abert. Del Martí dir que ens va agradar a tots dos la seva veu, però també el sentiment que hi posa. Crec que es nota que les cançons són seves.
I l´Albert, que hem de dir de l´Albert. Nano, ets la canya!! No t´havia escoltat en directe, i la veritat és que em va encantar. Ritmes molt guapos, "solos" acollonants, canya, i molta en alguns moments,... Va ser un molt bon repertori. Acabaré tocant així jo???......Diria que no.
Bé doncs, si teniu l´oportunitat de veure´ls, aneu-hi, val molt la pena.

19 d’octubre 2006

Sempre els dubtes


Ahir el Barça va perdre a Chelsea com diria molta gent, o sigui, a Londres contra el Chelsea. És veritat, no van jugar gaire bé, no hi havia un referent al camp, el que ho hauria de ser no es va veure,... Molts són els motius, però... per això ja s´ha de criticar de seguida??
Avui he parlat amb varies persones sobre el partit, i ja començaven a criticar que si van malament, que han de fotre fora el Ronaldinho, que si això, que si allò... Si us plau!! Parem de fer el que hem estat fent durant dècades!!
Per que la gent del Barça és així? Per que es tira tot per terra de seguida? De vegades sembla que estiguiem la més mínima per criticar, per poder dir allò del "ja ho deia jo...". Si us plau, deixem treballar a la gent, i siguem positius, que aquest Barça ha guanyat títols, ens fa vibrar, i sembla, només embla que pot canviar la història del club si es deixa treballar. Ajudem-lo entre tots, tirem-lo endavant entre tots i parem de posar pals sota les rodes (o sota la pilota en aquest cas) .

18 d’octubre 2006

El primer comentari

Aquest és el primer comentari al meu blog. De moment només donar la benvinguda a tothom que em visiti.
Aviat hi haurà més cosa: comentaris gratuits, queixes, recomanacions, fotografies, links, ...