Segur que l´heu vist tots més d´una vegada, però em feia gracia posar-lo.
Gracies al "Tocaiu" per passar l´enllaç.
28 de novembre 2007
IDOL DE MASSES...
19 de novembre 2007
CARTA D´UNA DESCONEGUDA
Ahir vam tornar a anar al teatre, que ultimament s´està convertint en habitual, i ja m´agrada, perque el que hem vist m´ha agradat força.
L´obra que vam veure ahir va ser "Carta d´una desconeguda" al Teatre Borràs. Interpretada per l´Emma Vilarassau, Marta Marco, Ivana Miño, Carlota Olcina i dos actors més que ben poc intervenen, tot i que un d´ells és l´unic que està a l´escenari de principi a fi. Al veure els actors pots pensar, cony! si sembla Ventdelplà! Però no, obviament no te res a veure.
La història tracta d´una carta que envia la protagonista, que la interpreten les quatre actrius en diferents moments de la seva vida. La idea, sota el meu parer, és molt bona, ja que sobre l´escenari van apareixent les diferents "protagonistes" i van encreuant els seus moments sense que cap abandoni l´escenari.
La interpretació de les actrius, i com sempre dic, sota el meu humil parer ja que no sóc cap professional, va estar força bé. Potser hi ha algun detall que no quadra massa, però en general no està mal. La principal seria l´Emma Vilarassau, que interpreta la "protagonista" més gran (d´edat). Tot i que no se perque, és una actriu que em fa ràbia, i perque? doncs no ho se, però sabeu allò quan algú no us fa gaire gracia, doncs això em passa amb la Vilarassau. Però haig d´admetre que aquí fa un molt bon paper, crec que la millor de totes (ja que els actors no compten,...quasi no fan res!!).
De l´obra en si, doncs dir que és un drama. Un drama 100%, de principi a fi, ni un moment pel somriure. Sense intermig (el tipus d´obra no s´ho pot permetre), però no es fa gens pesada. Només un però per la història, hi ha un aspecte del personatge a qui es dirigeix la carta que no me´l crec. No és res important, però no us diré res per si aneu a veure-la. Ja ho comentarem.
Per últim, dir-vos que si us decidiu a anar-hi busqueu entrades a primeres files, ja que nosaltres estàvem a la fila 14, i des d´allà crec que era una mica lluny per veure nitidament les cares, i aquesta obra és una d´aquelles que necessites veure els gestos, les mirades,...els petits detalls.
Bé doncs, una altra obra que us recomano!!
08 de novembre 2007
CICLISTES URBANS
Fa dies que volia escriure sobre aquest tema, el qual, en una expressió molt catalana, em treu de polleguera. Els ciclistes urbans. Una espècie que va 'in crescendo', diferent dels ciclistes interurbans que van a fer esport. Són aquests que ara s´està promocionant amb el lloguer de bicis, i que sembla ser que també es multarà (de moment a Barcelona).
Potser em direu que sóc un incívic, que vaig en contra dels ciclistes, que ells són els més perjudicats,... El que volgueu, però aquest és el meu punt vista,...i crec que també el de molta altra gent.
Primer de tot, si que vull dir que aquí el sistema vial no està gaire adequat per als ciclistes, és veritat. A altres països, com per exemple Holanda, estan més preparats. Però això no vol dir que com que aquí ho tenen fatal facin el que els dona la gana. I vull donar varis exemples amb els que m´he trobat personalment per fer-me entendre:
1. Vas en cotxe, gires la cantonada i et trobes un cicliste en direcció contrària que ve cap a tu i has de frenar en sec. A sobre vols protestar una mica i encara és el ciclista, o la ciclista en aquest cas, la que s´emprenya.
2. Al mateix lloc (deu estar gafat), però abans de que jo arribi al cantó. Surt una ciclista del mateix carrer d´abans en direcció contrària sense mirar, però el més fort és que porta un petit remolc a darrera amb un nen petit. No es per anar a darrera seu i dir-li quatre coses?
3. Arribes a un encreuament on tens preferència, i t´apareix un ciclista que te l´stop, però que fa ell? Desvia una mica la direcció i passa pel pas de peatons per tenir ell preferencia. No em digueu que no us hi heu trobat mai! D´això s´en diu codi de circulació a mida.
4. Vas circulant i et trobes que estàs atrapant a un ciclista que va per davant teu. Jo ja entenc que va més a poc a poc que un cotxe, llogicament, però el que no entenc és que mentre no havia arribat anava pedalant, i just arribo darrera i deixa de pedalar i avança amb la inèrcia que portava. Que passa? Doncs que cada cop va més a poc a poc. No pot anar pedalant com anava abans? Que consti que mai he tocat el claxon en aquest cas.
5. Encreuament regulat amb semàfors. Quan estic arribant es posa verd, per tant quasi no haig de tocar el fre. Que passa en aquell moment? Apareix el ciclista de torn que te el semàfor vermell, i que a sobre no podia girar a l´esquerra perque anava per una via de doble sentit. Ara el tinc a davant, però m´ha fet fer una frenada. Aquí si que toco una mica el claxon. Només espero una disculpa, en plan: tens raó. I amb això em dono per satisfet. Però no, el tio es posa a pedalar a poc a poc més lent que un vianant. O sigui, fot dues infraccions i a sobre no se li pot dir res. Vinga va!!
6. (i últim) Aquest cop jo anava caminant per la vorera. En un moment donat, i en un punt precís sóm 3-4 persones que ens trobem a la vorera. Ei, la gent està caminant, no hi ha ningú parat al mig. Doncs bé arriba el ciclista, per la vorera 'of course' i tocant el timbre perque s´aparti tothom. Doncs jo no m´aparto! I dic en veu alta: No, si a sobre ens haurem d´apartar nosaltres!. Doncs el tio es para perque no pot passar, i em mira amb cara de mala llet però no diu res. I jo penso: quins collons, a sobre es pensa que te raó!
No se el que pensareu vosaltres, si us heu trobat amb casos com aquests, si sou usuaris de bicicletes,... Però amb això, el que vull és manisfestar la meva queixa envers aquest grup de gent que reclama més carrils bicis, però que en canvi no te cap respecte per a la resta de població que circula, sigui en cotxe o a peu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)