AIXÍ SÍ!!

Ahir va ser Sant Jordi (per cert, us va anar bé? Ja teniu rosa i llibre?), dia de treball però que jo el noto mig festiu. Va haver-hi passajeda mirant llibres (ahir no em va inspirar gaire cosa) i per acabar, partit de Xampinyons contra el Manchester United (uiiii quina poooor).

I d´això volia parlar, del partit. Ahir, tot i no guanyar, vam dir: eh! que sóm el Barça! al loro! Ara fora conyes, vam jugar molt bé, sobretot defensivament. Em van agradar força l´Abidal (ja era hora, que feia dies que deu ni do!), i sobretot el poderós Touré, quin fitxatge! I això que juga mig lesionat. Vam pressionar com en els millors temps, sense deixar sortir al Manchester (també s´ha de dir que ells no van jugar massa ofensivament que diguem), recuperant pilotes rapidament, i l´Eto´o que es va desfondar pressionant a tothom, que és quan fem mal. I amb l´ajut del públic, eh! Que ahir va ser un dels millor dies del públic, vam jugar molt bé. Fins i tot, i no és conya, vam recuperar un parell de pilotes. Sí sí, tal com ho dic. Potser des de casa no s´escoltava per la TV, però quan tenia la pilota el Manchester hi havia una xiulada que anava en augment encara que s´allargués la jugada, i al final la van perdre tots solets per la pressió nostra (la del públic).

En l´aspecte ofensiu és on la cosa no va ser tant fluïda. També és cert que el ManU va jugar amb 8 tius a darrera ben conjuntats més el Rooney i el Tévez també ajudant, i així és difícil passar. Però si corrés més la pilota i no el tio, si obrissim més a les bandes i no voler entrar pel centre, i si apart del Messi tinguessim a algú altre en condicions per crear perill doncs millor que millor. Però bé, vaig sortir satisfet del joc i imatge, i bastant satisfet del resultat, perque la pilota és ara sobre la seva teulada. Com jugaran a casa? A l´atac deixant espais a darrere? O com ahir sense crear perill? Tacticament crec que tenim avantatge. Veurem.

Per últim. Va jugar el Ronaldo? Ah sí, va fallar un penal. Quin tiu més xulo! Per Déu! Quina ràbia que fa! Ara, segur que si estés amb nosaltres ens cauria super bé, tipus Luis Enrique.

Doncs va, anims per la tornada a Old Trafford!

QUINS SALTS!!!

En els últims temps hem vist dos o tres casos de com un alcalde fa un gran pas endavant. Es tracta del Sr. Montilla que ha passat de ser alcalde de Cornellà a ser president de la Generalitat, i el Sr. Corbacho que ha passat d´alcalde de l´Hospi a ministre.

També tenim un altre cas, el del Sr. Clos, però bé, em sembla que aquest és per un altre motiu. Tot i que seria divertit de veure una repetició del salt (Sr. Hereu/Ratatouiiiiillle!!).

Amb això que vull dir, doncs que ara està de moda fer pujar de categoria els alcaldes. I per que ho dic, doncs perque el que no m´agradaria gens de veure és com el Sr. Bustos, que per qui no ho sàpiga és l´alcalde de Sabadell, puja de graó, i que perque estigueu al tanto, és una cosa que fa temps que està intentant. I al loro!! "no se dejen engañar por hipócritas i embaucadores", que aquest paio no ens convé. Coneixeu l´estil Bustos? Per posar un exemple, tonto si voleu: quin alcalde apart del de Barcelona, te una imitació en un programa de ràdio, com en aquest cas el de Versió RAC1 del Toni Clapés? Doncs el Bustos. Que raro?

Bé, espero que la cosa no vagi més enllà i només l´haguem d´aguantar a Sabadell.

KNOPFLER A BARCELONA

Uf! Ahir concert d´en Knopfler al Sant Jordi. Per primer cop hi vaig anar sense saber que tocaria, tot i que em va costar aguantar. Tres dies evitant llegir uns 90 mails parlant dels set-list dels 3 concerts anteriors. Però va valer la pena. Això de que cada cançó sigui sorpresa (bé, no tanta, perque després de veure´l tants cops, quan veus quina guitarra agafa, quin acompanyament farà el Richard,...ja saps quina cançó tocarà abans de que soni) és una mica com quan poses el "random" a l´equip de música.

I així va ser, perque almenys la meitat del concert va anar tocant temes que no havia tocat mai en una gira, i la veritat és que em van agradar molt. En especial Hillfarmes blues i Marbletown.

El set-list va ser aquest (simplificat): Cannibals, Why aye man, What it is, Sailing, True love..., Fish and the bird, Hillfarmer, Romeo, Sultans, Marbletown, Knoxville, Paraguay, Speedway, Telegraph, Brothers, Shangri-la, So far away, Going home.

Positiu: Variació del set-list respecte anteriors gires, almenys mig concert com he dit abans. Grans Telegraph i Speedway, un Sultans també millor que en anteriors gires. La veritat, s´han treballat bastant els arrangements.

Negatiu: trobo que la versió del Cannibals per començar va ser una mica descafeinada. També falta que el Knopfler es deixi anar una mica, que ultimament toca per embrenzides.

Molt bona nota al nou fitxatge, el John McCusker, amb el violí, "cittern", i flauta. Li dona un altre aire renovat. Per cert, sembla ser que algú diu que s´assembla a mi?? juajuajua. Molt bona!

I per acabar, igual que el concert, especial menció al Going Home. Pensava que no tornaria a escoltar aquest tema acabant un concert, però no ha estat així. Com m´agrada aquest tema!! I no dic que el Wild Theme sigui dolent, el contrari! Però ho sento, per acabar un concert, que millor que un Going Home. Acollonant!!

En definitiva, gran concert, això sí, amb un so millorable (suposo que també és problema del recinte). Ja estic esperant escoltar-lo al Royal Albert Hall on crec que aquest concert serà més adient.

P.D.: Que tocacollons els fotògrafs! Des de quan han estat 3 cançons a davant!!