17 d’octubre 2008

AMY MACDONALD


Han tornat a passar uns quants dies des de l´últim post, ho sé, però és que em falta temps. Volia escriure sobre varies coses que he fet aquests dies, però com que el temps passa, ja no em ve tant de gust d´escriure sobre algo de fa 2 o 3 setmanes.
Però si que escriuré sobre el concert que vam anar amb la Txell ahir. Vam anar a veure la Amy Macdonald, uns escocesa de 21 anyets que ultimament sona bastant per la ràdio. No és que hagi escoltat gaire cosa, però com que les 3 cançonetes que coneixia no estaven malament, l´entrada valia 15 eurus i el concert era a Terrassa, doncs ens vam animar a anar-hi.
El concert en sí, no va estar gens malament. Els músics (tots joves, és clar) van estar força bé, la llàstima és que no vaig poder gaudir dels detalls visuals de com tocaven, que és algo que m´agrada veure dels concerts, ja que estavem força lluny (això és un tema que comentaré després). Com que no conec el disc sencer no sé si el va tocar tot o no, però jo diria que si, el que està clar és que sí que va tocar les més conegudes, i que com passa amb tots grups o solistes és on la gent s´anima més.
Cal comentar també, que després de la paradeta per fer el bisos, la primera cançó va ser una versió del "Dancing in the Dark" del Bruce que va tocar ella sola amb l´acústica. Aquí la gent també es va exaltar una mica.
En definitiva, musicalment tot molt bé.
Ara anem a per la segona part. La sala. El concert va ser a la Faktoria d´Arts de Terrassa. La veritat, un mal local per concerts. Perquè? Doncs perque si arribes una mica tard (nosaltres ahir vam arribar super justos de temps, encara que al final el concert va començar un quart d´hora tard), ja no veus res. M´explico: la sala és rectangular, tipus "tubo", i l´escenari, com us podeu imaginar és a una punta. Doncs clar, a mida que es va omplint, vas cap enrera. No hi opció d´anar cap els costats. O sigui que a partir de mitja sala ja comences a tenir problemes, i si a sobre hi sumes que un servidor no és precisament un Tachenko, doncs la visió és quasi nula.
A més una altra cosa. La gent. Aquesta sala és també com una mena de bar, amb lo qual, molta gent estava allà de xerrera passant del concert. I jo em pregunto: aquesta gent va pagar 15 € per anar a fer una cervesa? Almenys mira´t el concert, no? Doncs a partir de mitja sala cap enrera un merder de collons.
En fi, cara per la Amy i creu per la Faktoria.