BON NADAL!

Aquesta és la meva felicitació, ja que no envio postals.

BON NADAL A TOTHOM i BONA ENTRADA D´ANY!!

...AMB PATATES!

Sí, amb patates em menjo el meu post anterior. Tinc dues teories al respecte: o sóc un gafe de collons, o el Sr. Henry ha llegit el meu blog. En tot cas, sembla fet expressament.

Tant és, en qualsevol dels dos casos, i vist el resultat, vull manifestar que: a veure si tot l´equip s´espavila i para de queixar-se!! ;P

HENRY

Després de 7 setmanes sense escriure res per falta de temps (i a vegades de ganes), vull comentar el que penso del Sr. Henry. Els més propers saben el que en penso, i després de les seves declaracions d´ahir ho vull compartir amb tots vosaltres.

No vull entrar en el debat tècnic, perque n´hi haurà a favor i en contra, tot i que valorant realment el que ha fet aquí la balança pesa més per la banda del "contra".

Però no, vull parlar del fet que sempre està buscant excuses. Per tot i de tot tipus. I no només fent declaracions, sinó que al camp sempre està buscant excuses. No us hi heu fixat mai? Quan la caga, molts cops es queixa del company quan és ell que a vegades està mal col.locat o no corre prou. O per exemple quan perd la pilota, quants cops es queixa d´un cop rebut i es tira a terra i no te RES!! La majoria de jugadors haguessin lluitat la pilota, però ell no, ell és un senyor, i es queda a terra com si li haguessin tallat la cama, i uns segons després veus que no te res. Au va!

I de les declaracions? Que no veu la filla, que l´equip no juga per a ell, que la banda no és el seu lloc, i ara que ha de correr massa. Massa? Això sí que és massa!! Que li expliqui l´Eto'o el que és córrer.

Des de aquí, vull dir prou! Prou a les excuses! Que admeti que s´equivoca, que ja no està per segons què, que sigui clar i català! (o francès). Henry, prou!

AMY MACDONALD

Han tornat a passar uns quants dies des de l´últim post, ho sé, però és que em falta temps. Volia escriure sobre varies coses que he fet aquests dies, però com que el temps passa, ja no em ve tant de gust d´escriure sobre algo de fa 2 o 3 setmanes.

Però si que escriuré sobre el concert que vam anar amb la Txell ahir. Vam anar a veure la Amy Macdonald, uns escocesa de 21 anyets que ultimament sona bastant per la ràdio. No és que hagi escoltat gaire cosa, però com que les 3 cançonetes que coneixia no estaven malament, l´entrada valia 15 eurus i el concert era a Terrassa, doncs ens vam animar a anar-hi.

El concert en sí, no va estar gens malament. Els músics (tots joves, és clar) van estar força bé, la llàstima és que no vaig poder gaudir dels detalls visuals de com tocaven, que és algo que m´agrada veure dels concerts, ja que estavem força lluny (això és un tema que comentaré després). Com que no conec el disc sencer no sé si el va tocar tot o no, però jo diria que si, el que està clar és que sí que va tocar les més conegudes, i que com passa amb tots grups o solistes és on la gent s´anima més.

Cal comentar també, que després de la paradeta per fer el bisos, la primera cançó va ser una versió del "Dancing in the Dark" del Bruce que va tocar ella sola amb l´acústica. Aquí la gent també es va exaltar una mica.

En definitiva, musicalment tot molt bé.

Ara anem a per la segona part. La sala. El concert va ser a la Faktoria d´Arts de Terrassa. La veritat, un mal local per concerts. Perquè? Doncs perque si arribes una mica tard (nosaltres ahir vam arribar super justos de temps, encara que al final el concert va començar un quart d´hora tard), ja no veus res. M´explico: la sala és rectangular, tipus "tubo", i l´escenari, com us podeu imaginar és a una punta. Doncs clar, a mida que es va omplint, vas cap enrera. No hi opció d´anar cap els costats. O sigui que a partir de mitja sala ja comences a tenir problemes, i si a sobre hi sumes que un servidor no és precisament un Tachenko, doncs la visió és quasi nula.

A més una altra cosa. La gent. Aquesta sala és també com una mena de bar, amb lo qual, molta gent estava allà de xerrera passant del concert. I jo em pregunto: aquesta gent va pagar 15 € per anar a fer una cervesa? Almenys mira´t el concert, no? Doncs a partir de mitja sala cap enrera un merder de collons.

En fi, cara per la Amy i creu per la Faktoria.

RIEM O PLOREM?

Us adjunto aquesta "tira" del Toni Batllori que apareix a "La Vanguardia" d´avui. M´ha semblat boníssima. I a veure si el pròxim post és més complert, que per falta de temps i perque no em funcionava l´internet a casa no he escrit res durant uns dies. Bon cap de setmana a tothom!

(Si clickeu a sobre la veureu més gran)

AGOST 2008

Ja estic de tornada. Bé, de fet des de dilluns que estic currant però encara no havia tingut temps de posar-me a escriure. Amb aquest post us faré un resum del que ha estat aquest mes d´agost. Intentaré ser breu, primer per no fer-me pesat, i segon perque no és que em sobri el temps.

Vaig estar treballant fins el dia 6, però bastant tranquil, ja que només ho feia de 8 a 14, o sigui que passava bastant ràpid. El dia 10 marxàvem de vacances, i aquests primers dies vaig poder anar a jugar a tennis 3-4 dies tranquilament amb totes les pistes lliures.

Les vacances en si van començar, com he dit, el dia 10. Direcció Roma. Hi vam estar fins el dia 15 per la tarda, o sigui que van ser 5 dies a a Roma. Haig de dir que ens va encantar. Ja ens ho havien avisat, però el resultat va superar les expectatives. No vam parar, i tot a peu. Bé, excepte les catacombes, que estan als afores. No vull destacar res, perque el que em va agradar va ser el tot en un. Apart de que no t´acabes el que hi ha per veure, passejar per Roma no t´avorreix ni et cansa. Això sí, destacar un moment o situació. Sopant amb la Txell a la Plaça Navona en un bon restaurant mentre a davant toquen els típics artistes de carrer (en aquest cas eren dos) i comencen a tocar el Sultans i després Romeo & Juliet (apart d´atres de Clapton, REM,...). La veritat és que va ser un moment destacable.

El dia 15 vam marxar en direcció Sardenya, concretament a l´Alguer, que és on estàvem allotjats. Hi vam estar fins el dia 21. Van ser uns altres 5 dies, però en aquest cas està clar que l´organització seria diferent. Vull dir, que aquí vam llogar un cotxe (un Fiat Cinquecento ) per voltar per tot arreu. Per resumir una mica, dir que l´Alguer és molt maco però hi ha massa gent. És el lloc principal d´estiueig a l´illa, i sobretot a la tarda-vespre s´omple de tota la gent dels voltants. També dir que les platges no tenen comparació amb les d´aquí. Unes aigües turqueses i transparents que semblaven piscines. Destacar un poblet tranquil al nord-oest que es diu Stintino., també que Sardenya ens ha fet descobrir els "Spaghetti alla aragosta" (amb llagosta). Boníssims!! Memorable un dinar a l´Alguer al Restaurant Nettuno: peix fumat de primer, els Spaguetti en qüestió, i un bon vi blanc de la zona. Buah!! No va quedar rastre de res.

Situació rara a l´Alguer: quan ens van parar els carabineri i van demanar la documentació meva i del cotxe. Pensàvem que ens multarien per excés de velocitat i al final res de res. Ens vam quedar amb cara de tontos. Semba ser que era un control rutinari.

El 21 tornada a Sabadell per fer rentadores, jugar un parell de partits més i cap a Sitges l´última setmana d´agost. Ja us podeu imaginar que molt no vaig fer. Platja (poca, ja que m´escaquejo tot el que puc), jalar i llegir. Aquest estiu he llegit l´autobiografia del Clapton, i a qui li agradi l´Eric i la música en general li recomano de veritat.

Doncs aquest ha estat el mes d´agost, que deu ni do el que s´ha fet. Ara a recuperar el ritme normal del blog.

CAP DE SETMANA INTENS I VACANCES

Avui estic escrivint en un estat mental diferent, i no, no m´he tornat ximple, que això ja ho era, estic de....vacances!! Des de les 14:00 hores d´avui mateix. Bé, de fet, des de les 14:15, que volia acabar feina i no trobarme-la quan torni. Vacances fins el dia 1!
Aquest any farem visita a Italia, concretament a Roma i Sardenya. Tothom diu que està tant bé, i TOTHOM diu: Ui, quina calor passareu! Que passa, que aquí no fa calor? No, clar, com que vivim al Cercle Polar Artic... (pels aludits: és bromaaaa) El tema calor m´és igual, la soporto bastant bé, i més si estàs de vacances. Ja us ho explicaré, però de moment pinta bé.
El que sí que volia explicar, amb una mica de demora, és el cap de setmana passat que va ser una mica intens i estressat. Feia dies que haviem planejat fer una sortideta per l´Osona per visitar el pantà de Sau, Rupit i Vic. I també vam planejar fer un dinar familiar per celebrar el meu aniversari. A més a més, el Tocaiu ens havia fet saber que a Mataró hi tocaven uns amics seus que són un grup cover dels Dire Straits, anomenats Angels of Mercy . Uf, quanta cosa. Al final ho vam aconseguir fer tot.
Dissabte al matí a les 8:45 ja erem al mercat a comprar el que necessitàvem pel dinar de diumenge. Allà ens vam trobar amb el Guillem, amb el que ja vam comentar lo del concert d´aquella nit. Després rapidament cap a casa a deixar-ho tot i direcció Vic. La primera parada va ser el pantà de Sau, on vam comprovar que el nivell d´aigua estava força bé com podeu veure a la foto. Lo de Rupit ho vam deixar per un altre dia per dos motius: 1. No anavem del tot bé de temps; i 2. La carretereta de curves no era gaire còmoda que diguem, i haviem de tornar-la a fer al revés i fer-ne una d´igual però el doble de llarga, per lo que vam decidir deixar-ho estar.

Vam anar cap a Vic. I a l´arribar quasi directes a dinar seguint les recomanacions de l´Ingrid. Vam dinar al restaurant Cardona 7 (no tenen pàgina web). La veritat és que no va estar malament. Els plats són raccions petites perque així pots provar més coses, i la veritat és que l´idea no està mal. Només trobo que potser és un pèl car per ser que són raccions. Tot i així, si aneu a Vic és un lloc recomanable. Després vam fer una petita visita pel casc antic de Vic, del qual us adjunto foto de la plaça típica, i foto de la càmara de TV3 que enfoca la plaça i que surt sempre al Temps.

Després vam tornar cap a Sabadell. Al vespre direcció Mataró a veure el concert. El lloc no tenia mala pinta, ja que era en un bar arran de platja. Allà ens vam trobar amb el Guillem i el seu germà, i amb el Carles i família. Vam sopar quatre tapetes i després concert. Jo potser no sóc la persona més indicada per valorar-ho ja que sóc un freak dels Dire i no ho valoraré igual que un altre, però bé, per això el blog és meu. Crec que els falta millorar una mica. Els falten bastants assajos i concerts. D´actitud no els en va faltar, però van haver-hi varis despistes. Tot i així, no hem d´oblidar que era la seva estrena. A tots ells: Anims!!
Vam estar fent-la petar amb el Guillem & brother fins les 2:00 i a dormir a les 3:00. I l´endemà dinar!
Com sempre amb el temps just per enllestir-ho tot, però va sortir molt bé. Vam fer un llom a la sal que ens va quedar boníssim (queda malament que ho digui jo, oi?). Acompanyat d´un puré de patata, arrós amb ceps i salsa Pedro Ximenez.
En definitiva un estrés de cap de setmana, però que va estar molt bé. I més, tenint en compte que m´enfrontava als últims dies abans d´agafar vacances. Fins la tornada!!

LIO A CAN BARÇA

Feia molts dies que volia fer aquest post però no trobava el moment, i ara potser ja ha passat la tormenta, tant és, com que encara queda la Junta de Compromissaris, ja tornarà a venir una altra tamborinada.

Vull dir varies coses, i no se si seré capaç d´organitzar-les perque tinguin un cert sentit. Tot i així ho intentaré. Per cert, com us podeu imaginar, tot això és el que penso jo, i no és cap veritat absoluta, per que aquesta no existeix, encara que molts es pensen que si.

Començo per la Moció de Censura. Per que la fan?

1. Per que no els cau bé el Laporta? Si és així, que s´aguantin, que per això hi ha eleccions.

2. Per l´actitud en moments puntals ("Al Loro" i a Manchester)? És veritat, no ho hauria de fer, però no n´hi ha per tant.

3. Pels resultats de l´equip que porta 2 anys sense guanyar res? Per mi no és motiu. Quantes vegades hem estat dos temporades sense guanyar? Moltes. A més, sobre el paper, crec que els fitxatges de l´any passat eren molt bons, però ha passat el que ha passat. Control del vestuari? Pot ser si, però aquí hi ha d´haver repartiment de culpes.

4. No diu la veritat sobre certs aspectes de compra-venda de terrenys i demés? Aquest és el que més s´ens escapa a tots, i sobre el que no podem opinar tant. Però per això també hi ha la Junta de Compromissaris de cada any per preguntar sobre aquests temes.

No se si em deixo més punts, però sobre aquests es pot moure la cosa. I a partir d´aquí a jugar amb la gent. Creieu que als socis en general, i dic en general expressament, estan pendents de lo dels terrenys. Doncs no. La gent està pendent del dia a dia, de si es guanya o es perd, dels fitxatges, del que és estrictament futbol. I això és a que s´han dedicat els de la Moció amb l´ajuda dels diaris. Al tema fàcil, al que veu la gent, a escalfar-los. Han tractat el tema com si fossin unes eleccions, enlloc de fer el que és, una Moció. Els diaris insistint en que parlés el Rosell (que al final es va deixar veure), parlant de com ha anat els últims anys futbolísticament,... Senyors dels diaris i altra gent: que era una Moció a una junta i un president!!! Que aquí no hi tenen cabuda els que no hi són!!

Us faig un comentari-pregunta: Imagineu-vos que fa dos anys el Tamudo no fa gol, per tant guanyem la lliga. Imagineu-vos que a Manchester no perdem, arribem als penals i guanyem, passem a la final i la guanyem, que no seria res extrany. O sigui, que tindreiem una lliga més i una Champions més jugant igual i emb els mateixos problemes de comportaments. Tot igual però amb dos títols més. Hi hagués hagut tot aquest sidral? Jo crec que no.

Sobre la moció, i com podeu deduïr, vaig votar que NO. Per que com diria el Pujol: Ara no toca! El que passa és que després van haver-hi els resultats, van plegar varis directius, i aquí sí que el Laporta ja trontolla més, i si ara hi haguessin eleccions no se el que faria. I m´ho haig de pensar, perque a la Junta de Compromissaris, i us informo que sóc compromissari per dos anys, el Laporta ens ho preguntarà. En principi, i abans de la Moció, diria que ha de seguir els dos anys que li queden. Però després del que va passar, no se si la situació en que s´ha quedat és la millor pel club. Espero aclarar les idees durant aquest parell de mesos.

Ah, i per cert, si quan comenci la nova temporada la piloteta entra, tot aquest merder s´ha acabat, que la gent s´en oblida ràpid de tot, i perque realment, per a la majoria de gent, el que importa és que aquells trossos de cuir cosits entrin a la porteria.

SANT JOAN

Amb una mica de retard, us explico com va anar el Sant Joan 2008. Aquest any no va ser només una revetlla, sinó que van ser 4 dies de cap de setmana de relax a Platja d´Aro.

El campament base era a "casa" l´Ingrid, i hi vam ser: l´Ingrd (és clar!), David, Sandra, Toni, Cris, Kike, Ivet, Txell i jo.

La veritat és que ho puc resumir bastant, perque molt intens no va ser, ja que es va tractar d´un cap de setmana de talassoteràpia, vull dir, un cap de setmana de relax. La cosa es tractava de: dormir, jalar, platja o piscina, passeig (compres), jalar, dormir,... En fi, activitat a tope. Ara bé, si que van haver-hi algunes "excursions facultatives".

Abans de sortir, ja vam programar un partit de tennis, que al final en van ser dos (el Toni i jo ens vam escapar d´una altra tarda de compres!), una visita cultural a Vins i Licors Grau a Palafrugell (per a qui no ho sàpiga és una nau industrial de 15.000 metres quadrats, on 1.200 són de botiga. La Txell i jo vam comprar un Borgonya, Azpilicuetas, Luberri, Lambrusco blanc, un rosat Somontano que ara no recordo el nom, vinagres i algun licor. Us ho recomano. Segur que no marxeu d´allà sense comprar res.), i també, és clar, vam veure el partit d´aquells que juguen amb samarreta vermella.

Ja ho veieu, estress total!! Cal destacar, això si, el dinar de diumenge, on tots (a excepció de les dues embarassades) anàvem una mica passats de frenada amb el vi blanc que regava la paella del Xaco. Jo almenys si, i vaig acabar fent una migdiada d´hora i mitja que ho va arreglar tot.

Doncs aquest és el resum d´aquest Sant Joan, que no estaria malament de mantenir-ho com a tradició, eh Ingrid?

VIATGE A LONDON

Ahir a la nit vam arribar d´aquest cap de setmana llarg a Londres. Concretament de dijous a diumenge. La veritat, és que com és habitual en les nostres sortides, hem aprofitat molt el temps. En contrapartida, passa que acabem fets caldo de tant anar d´aquí cap allà. Al final, el que veiem val aquest cansanci, i encara més Londres, que és el segon cop que hi anem, i com el primer ens ha encantat.
Aquesta vegada ha estat bastant intens, perque apart del turisme habitual, hi hem de sumar que cada vespre dels que hem estat allà hem anat a veure un espectacle (2 concerts del Knopfler, com no!, al Royal Albert Hall, i un musical, concretament el "We will rock you"). Per tant, com que cada un d´ells començava cap a les 19:30, hem anat una mica més estressats per veure tot el que voliem, però ho hem aconseguit.
Tot i que sempre repeteixes visites, hem intentat veure coses noves. Hem estat a la Tate Modern i a la National Gallery, hem anat al mercat de Portobello (és els dissabtes i l´altre vegada no va coincidir), a Camden Town, hem estat per una part de la City, passejat per Hyde Park,... i com he dit, repetint varies visites més.
També ha estat un viatge de trobades. I concretament totes el mateix dia. M´explico: el divendres al migdia ens vam trobar amb el Miquel i la Gemma (el germà de la Txell i cunyat meu (of course!) i la seva parella i vam dinar plegats al Covent Garden. Acabats de dinar va arribar l´Ignasi, que venia a veure el concert del Knopfler. Vam continuar la ruta per Chinatown, Piccadilly Circus, Regent,.... Aquí va començar una petita aventura quan l´Ignasi va perdre la cartera a l´Apple Store amb les targes i el DNI, el qual necessitava l´endemà per agafar l´avió. Doncs ja ens veus donant voltes per la botiga, parlant amb els empleats, anulant targes, i corrents cap a la Police Station per fer la denúncia perque la presentés l´endemà al consulat i li fessin un visat per poder sortir. (per cert, el noi ja està a casa seva). Després corrents cap el concert on ens vam trobar amb l´Àlex. L´ultima trobada va ser amb una noia que coneix la Txell, i la qual anava amb uns amics. Van anar també al concert i ens vam trobar a la sortida per anar a sopar. La veritat és que va ser un dia bastant intens.
Sobre els espectacles, començaré per l´últim, el musical We Will Rock You. Com us podeu imginar es basa en les cançons de Queen, i la veritat és que no està mal. Això sí, un pèl llarg si que és, ja que comptant la mitja part dura quasi 3 hores. I com que a mi no m´agraden massa els musicals, i anava cansat, doncs vaig tenir una mica de "tontera" a sobre.
Sobre els concerts, que us haig de dir,...espectacular!!!! No hi ha paraules. Un concert al RAH és una sensació que tothom hauria de viure. Deixem-nos de Palaus Sant Jordis!! No es pot comparar,...és com comparar el Barça amb el Sabadell. El so és impressionant, la gent és menys sorollosa que aquí, però la veritat és que ho agraeixes, ja que pots gaudir molt més de la música. En els moments de més silenci en una cançó ningú diu res, i quasi pots escoltar la respiració dels artistes. En aquest cas, amb el Knopfler pots escoltar tots els seus petits detallsa la guitarra. O millor dit, pots escoltar els petits detalls de tots els instruments, perque els pots escoltar tots a la perfecció. El grup a aquestes alçades de la gira va sobre rodes. Estan en plena forma, i en Mark també!! A vegades m´he queixat de com està tocant, i tot i que està clar que no és el de l´any 83, ha millorat moltíssim respecte la visita a Barcelona. Em va fer vibrar com mai! Vaig poder gaudir de la guitarra al Cannibals (a Barna no s´escoltava), un Marbletown impressionant, un Sultans més ràpid que fa dos mesos, Donegan, Telegraph, Speedway, Brothers, el So Far Away amb més energia , ...la veritat és que tot ha millorat.
Espero poder tornar a gaudir-lo al RAH altre cop.
Ah, per cert, ara us poso unes fotos que em va fer la Txell el mateix dia que vam arribar. Vam dinar a la Victoria Station, corrents a l´Hotel a deixar la maleta i cap al RAH a veure si veiem arribar tota la tropa. Només en vam veure quatre i s´em va escapar el principal, però bé, content i un altre cop serà.
En resum, un cap de setmana espectacular!!

DIJOUS = PLUJA

Ja us dic d´entrada que aquest post és molt xorres, però mira, així expresso el que em passa cada dijous, i potser algú em pot corroborar el tema amb un estudi.

Algú sap quin dia de la setmana plou més sovint? (almenys a Sabadell) Doncs com us podeu imaginar és el dijous. Almenys és el que jo penso. Bé, de fet hi ha més gent que ho pensa, ja que desde que ho estic expressant publicament, molta gent m´ho confirma.

La història comença el dia que anomeno els dijous com el dia de tennis. Des de les 18:30 fins a les 21:00 que estic jugant (si no em fan fora de la pista). D´altres dies també jugo, està clar, però el dijous és fixe.

Doncs bé, dona la casualitat que molts dels dijous de l´any se li dona per ploure, i clar, com us podeu pensar, molt no jugo. Ei, que ja ho se que fa falta, però cony! Serà que no hi ha dies a la setmana per ploure!! I em direu, "doncs canvia de dia". Sí, ja ho se, però és que aquest és el dia que em va més bé a mi i a la gent que quedo per jugar.

Però lo bo va venir l´altre dia quan em van corroborar la meva teoria per la radio, al programa Versió Rac1. Estaven parlant de la pluja, i que molta gent deia que plovia en cap de setmana. Un entés deia que no era així, el que passava és que com que el cap de setmana tenim temps lliure i volem fer coses, dona la sensació que sempre plou. I que entre setmana com que anem a treballar no estem tant al tanto de quin dia plou o no plou. El fet és que un oient va enviar un e-mail dient que havia vist un estudi on deia que el dia de la setmana que plovia més era el dijous. Òstia! vaig dir. Algú que em compren!! Vaig estar a punt de trucar per corroborar-ho.

Però com us deia abans, la gent ja no em pren per boig o pesat, ja que després de tanta queixa, m´estan confirmant que els dijous ja estan pendents de si plou o no plou, i la cosa també està en que afirmen que SÍ!, que els dijous plou molts cops. Gracies!!!

Per cert, avui és dijous i a Sabadell està plovent.

P.D. (nota de les 20:00 h): Al final ha parat de ploure cap allà les 11, i fins i tot ha fet sol. I m´he dit, vinga va, que encara jugarem. He quedat amb un amic per jugar, però cap a les 18:15 ja estava una mica núvol. Bé, hem tingut pista a les 18:45. Entrem a la pista, escalfament de 5 minuts...i a ploure!!! T´ho juro que no ho entenc!!

HUMILIACIÓ!!

Aquest és un escrit en calent, quan encara no fa 10 minuts que ha acabat el partit. Però és algo que haig de fer, d´explicar el que em passa pel cap, i del que els deu passar a molts barcelonistes.

Lo d´avui no te nom. No trobo una paraula, en te moltes. Però n´hi ha una que em dona voltes al cap, i és: HUMILIACIÓ!!

Però hi ha hagut dues humiliacions: 1. La que els jugadors del Madrid li han fet als jugadors del Barça. 2. La que els jugadors del Barça m´han fet a mi, a tots nosaltres.

Si, a mi no m´ha humiliat el Madrid, m´han humiliat els jugadors del Barça. M´han fet passar vergonya, m´han fet emprenyar,...avui han resumit el que ha estat el Barça tot l´any. I no val l´excusa de que faltaven jugadors. Amb els que jugaven avui es pot perdre, però no així.

Qui vulgui podrà buscar excuses, perque 3 dels gols del Madrid es podrien discutir: el primer possible falta al Márquez, el segon ve d´una falta que no era, i el tercer és un penal molt i molt discutible. Però no, no s´han de buscar excuses, perque si haguessin volgut en podrien haver marcat més. I no, no és excusa que el primer gol ens ha trencat. No! Hem sortit al camp desde el primer minut a passar l´estona, sense tensió.

M´agradaria saber que els deu haver passat pel cap als que no han jugat (si és que han vist el partit). En sèrio, m´agradaria saber-ho, perque estic segur que més d´un em sorprendria.

Ja entenc que aquesta temporada ha estat nefasta tot i arribar a les semis de la Champions, i que caure eliminat a semis és un cop dur. Però no és excusa per sortir al camp d´aquesta manera.

Que s´acabi ja!! I ho sento, avui no puc ser positiu en cap sentit.

AIXÍ SÍ!!

Ahir va ser Sant Jordi (per cert, us va anar bé? Ja teniu rosa i llibre?), dia de treball però que jo el noto mig festiu. Va haver-hi passajeda mirant llibres (ahir no em va inspirar gaire cosa) i per acabar, partit de Xampinyons contra el Manchester United (uiiii quina poooor).

I d´això volia parlar, del partit. Ahir, tot i no guanyar, vam dir: eh! que sóm el Barça! al loro! Ara fora conyes, vam jugar molt bé, sobretot defensivament. Em van agradar força l´Abidal (ja era hora, que feia dies que deu ni do!), i sobretot el poderós Touré, quin fitxatge! I això que juga mig lesionat. Vam pressionar com en els millors temps, sense deixar sortir al Manchester (també s´ha de dir que ells no van jugar massa ofensivament que diguem), recuperant pilotes rapidament, i l´Eto´o que es va desfondar pressionant a tothom, que és quan fem mal. I amb l´ajut del públic, eh! Que ahir va ser un dels millor dies del públic, vam jugar molt bé. Fins i tot, i no és conya, vam recuperar un parell de pilotes. Sí sí, tal com ho dic. Potser des de casa no s´escoltava per la TV, però quan tenia la pilota el Manchester hi havia una xiulada que anava en augment encara que s´allargués la jugada, i al final la van perdre tots solets per la pressió nostra (la del públic).

En l´aspecte ofensiu és on la cosa no va ser tant fluïda. També és cert que el ManU va jugar amb 8 tius a darrera ben conjuntats més el Rooney i el Tévez també ajudant, i així és difícil passar. Però si corrés més la pilota i no el tio, si obrissim més a les bandes i no voler entrar pel centre, i si apart del Messi tinguessim a algú altre en condicions per crear perill doncs millor que millor. Però bé, vaig sortir satisfet del joc i imatge, i bastant satisfet del resultat, perque la pilota és ara sobre la seva teulada. Com jugaran a casa? A l´atac deixant espais a darrere? O com ahir sense crear perill? Tacticament crec que tenim avantatge. Veurem.

Per últim. Va jugar el Ronaldo? Ah sí, va fallar un penal. Quin tiu més xulo! Per Déu! Quina ràbia que fa! Ara, segur que si estés amb nosaltres ens cauria super bé, tipus Luis Enrique.

Doncs va, anims per la tornada a Old Trafford!

QUINS SALTS!!!

En els últims temps hem vist dos o tres casos de com un alcalde fa un gran pas endavant. Es tracta del Sr. Montilla que ha passat de ser alcalde de Cornellà a ser president de la Generalitat, i el Sr. Corbacho que ha passat d´alcalde de l´Hospi a ministre.

També tenim un altre cas, el del Sr. Clos, però bé, em sembla que aquest és per un altre motiu. Tot i que seria divertit de veure una repetició del salt (Sr. Hereu/Ratatouiiiiillle!!).

Amb això que vull dir, doncs que ara està de moda fer pujar de categoria els alcaldes. I per que ho dic, doncs perque el que no m´agradaria gens de veure és com el Sr. Bustos, que per qui no ho sàpiga és l´alcalde de Sabadell, puja de graó, i que perque estigueu al tanto, és una cosa que fa temps que està intentant. I al loro!! "no se dejen engañar por hipócritas i embaucadores", que aquest paio no ens convé. Coneixeu l´estil Bustos? Per posar un exemple, tonto si voleu: quin alcalde apart del de Barcelona, te una imitació en un programa de ràdio, com en aquest cas el de Versió RAC1 del Toni Clapés? Doncs el Bustos. Que raro?

Bé, espero que la cosa no vagi més enllà i només l´haguem d´aguantar a Sabadell.

KNOPFLER A BARCELONA

Uf! Ahir concert d´en Knopfler al Sant Jordi. Per primer cop hi vaig anar sense saber que tocaria, tot i que em va costar aguantar. Tres dies evitant llegir uns 90 mails parlant dels set-list dels 3 concerts anteriors. Però va valer la pena. Això de que cada cançó sigui sorpresa (bé, no tanta, perque després de veure´l tants cops, quan veus quina guitarra agafa, quin acompanyament farà el Richard,...ja saps quina cançó tocarà abans de que soni) és una mica com quan poses el "random" a l´equip de música.

I així va ser, perque almenys la meitat del concert va anar tocant temes que no havia tocat mai en una gira, i la veritat és que em van agradar molt. En especial Hillfarmes blues i Marbletown.

El set-list va ser aquest (simplificat): Cannibals, Why aye man, What it is, Sailing, True love..., Fish and the bird, Hillfarmer, Romeo, Sultans, Marbletown, Knoxville, Paraguay, Speedway, Telegraph, Brothers, Shangri-la, So far away, Going home.

Positiu: Variació del set-list respecte anteriors gires, almenys mig concert com he dit abans. Grans Telegraph i Speedway, un Sultans també millor que en anteriors gires. La veritat, s´han treballat bastant els arrangements.

Negatiu: trobo que la versió del Cannibals per començar va ser una mica descafeinada. També falta que el Knopfler es deixi anar una mica, que ultimament toca per embrenzides.

Molt bona nota al nou fitxatge, el John McCusker, amb el violí, "cittern", i flauta. Li dona un altre aire renovat. Per cert, sembla ser que algú diu que s´assembla a mi?? juajuajua. Molt bona!

I per acabar, igual que el concert, especial menció al Going Home. Pensava que no tornaria a escoltar aquest tema acabant un concert, però no ha estat així. Com m´agrada aquest tema!! I no dic que el Wild Theme sigui dolent, el contrari! Però ho sento, per acabar un concert, que millor que un Going Home. Acollonant!!

En definitiva, gran concert, això sí, amb un so millorable (suposo que també és problema del recinte). Ja estic esperant escoltar-lo al Royal Albert Hall on crec que aquest concert serà més adient.

P.D.: Que tocacollons els fotògrafs! Des de quan han estat 3 cançons a davant!!

NINGÚ ESTÀ CONTENT

Abans de que marxi tothom de vacances, o que la gent pari els ordinadors, perque ja se que la majoria l´utiitzeu de forma lúdica en hores de feina, volia fer un últim escrit de queixa, com està sent habitual aquest any.

Ahir estava veient les notícies, i parlaven que desde que es va iniciar la mesura de limitar la velocitat al voltant de Barcelona a 80 km/h havien baixat els accidents. Fins aquí perfecte. Però la sorpresa va venir quan vaig escoltar que hi ha un grup que estava descontent. La veritat és que no m´ho podia creure. Qui hi pot haver que no està content amb això?? Doncs els gruïstes. Estan descontents perque els ha baixat la feina. Collons! Sempre estem igual, protestant per tot.

Ara ja m´els imagino anant a tota merda provocant algun accident, tirant oli o claus a l´asfalt, anant d´amagat a les arees de servei a boicotejar algun cotxe,...

Per tant, bones vacances a tothom, vigileu a la carretera, ...i vigileu les grues!

TITULAR A TOT ARREU: BIPARTIDISME

A punt d´acabar l´escrutini, la cosa està bastant clara: a les Espanyes, la cosa està entre dos partits, PSOE i PP. La resta, a agafar les engrunes que cauen. Tot i així, i estant d´acord amb el que deia algun comentarista per TV, també ha passat que la gent ha optat pel vot útil perque no guanyés el PP, d´aquesta manera s´explica una mica la devallada dels partits d´esquerres excepte el socialista.
I aquests resultats em fan pensar en dues coses:
1. Heu comprovat el resultat treient els vots de Catalunya? Heu vist qui guanya? El PP!! Que vol dir això, que deixant de banda el que ja sabien, que perdrien a Catalunya, a Espanya han pujat, i això farà que optin per seguir amb la mateixa tònica, n´estic segur. Crec, que tot i perdre, sortiran reforçats pels seus electors per continuar amb aquest atac contra Catalunya, apart de fer-ho també contra el govern. Com a conseqüència, més crispació.
2. I seguint amb els resultats catalans, queda clar que la gent vota diferent quan es tracta d´eleccions per Espanya o per Catalunya. Sinó no s´enten la diferència a favor dels socialistes. Devallada impressionant d´ERC, que passen de 8 a 3, que s´ho facin mirar. Almenys han admés que els resultats han estat dolents, no sense posar alguna petita excusa. CIU s´ha mantingut, i no només això, sinó que ha estat l´únic partit minoritari que ha aguantat el tipus, i això té mèrit. I a més passa a ser la força CATALANA més forta a l´estat, que ja ho era, però avui encara més. I ara no em vingueu a dir que el PSC té més vots, perque he dit força CATALANA. Tot i així, no aconsegueix guanyar els vots que te quan es tracta d´eleccions a la Generalitat.

En definitiva, per trobar punts positius per Catalunya, que crec que és el que ens importa, en veig dos també:
1. Que el PSOE ha guanyat gràcies als escons a Catalunya, tal com he deixat entreveure abans, i que aixó, sumat a que a Catalunya també manen els socialistes, fa que tinguem més pressió per reclamar millores en tots els sentits.
2. Que CIU és la tercera força al congrés amb 10 diputats, que vol dir que el PSOE també la necessitarà en certs moments, i que significa que podem fer més pressió per obtenir més calers per Catalunya.
Resumint, que tot i que el PP ha augmentat vots i escons i ha guanyat les eleccions a Espanya (ja m´enteneu), crec que pot ser un bon moment per aconseguir molt per Catalunya.

PD: Acabo de veure els resultats finals i el tema ha canviat un pèl. El que deia de que sense Catalunya guanyava el PP ja no és així, perque CIU ha guanyat un escó més i ara en te 11. No obstant, els resultats entre els dos grans serien igualadissims, i si treiem els vots (no els diputats), el PP guanya. Per tant, CIU encara te més força i a més ha millorat resultats.

COM ES CELEBRA UN GOL?? AIXI NO...

El video en si és secundari...ehem! Us el poso per dos motius que serveixen com a exemple del que us vull comentar.
1-Quan es parlen de les celebracions de gols, de les mil formes que hi ha, aquesta seria una que no s´ha de fer.
2-Us heu trobat alguna vegada algú que us ha dit que el futbol són 22 tios corrents darrera una pilota? Doncs potser era veritat..Almenys un sí, i si no mireu com corre el Guti, mireu mireu.
Ei, i que el video no és per enfotre-me´n del Madrid ni per dir que estem a 2 punts encara que no m´ho creies fa unes setmanes.

CONCERT A "LUZ DE GAS"

Com us vaig dir en l´anterior post, el dijous passat actuava a "Luz de Gas" el grup MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERE_LE, als quals vam anar a veure amb la Txell. Ja els haviem vist l´any passat a Sabadell i la veritat és que han millorat molt, ja que a més, en comparació amb aquell concert han afegit un guitarrista i la col.laboració de la cantant que també apareix al disc (Angela Cervantes) i que és espectacular, de veritat.

Ara tampoc us explicaré com són les cançons i l´estil perque ja ho vaig fer, com he dit, en l´anterior post, però el que si que diré és que m´ho vaig passar molt bé, ja que ara ja hi anava coneixent els temes i podent fer comparacions amb el disc, i com que sóc un enamorat del directe ja us podeu imaginar quines versions m´agraden més.

El concert va ser basicament la presentació del disc, tot i que també van haver-hi moments per recuperar algun tema de l´anterior disc, i un altre pel lluiment personal de l´Angela (en sèrio, impressionant). En l´apartat veu, gran combinació de tons entre el Martín i l´Angela, i en l´apartat músics dir que van estar molt bé, en especial el gran Albert el qual ho viu com ningú altre dalt de l´escenari. Només en algun moment vaig trobar a faltar una mica més de volum en la guitarra, encara que també és veritat que hi va haver un petit problema de so. També hi hagués afegit una mica més de protagonisme a la percussió en algun moment, però tot això només són detalls d´un torracollons.

En definitiva, ja estic esperant l´actuació que faran a Sabadell al teatre Principal, i de la qual ja us informaré, perque insisteixo, val molt la pena.

Només dues coses negatives: 1. Tot i que la sala Luz de Gas, a la qual no havia anat mai, és molt acollidora i està molt bé, em van clavar 16 € per una cervesa i una clara! 2. Hi va faltar una mica d´afluència de públic.

Us poso algunes de les fotos que vaig fer i que no es veuen massa bé, ja que la càmera del mòbil no dona per més.

NOU CD DE "MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERE_LE"

Bé amics, us presento el nou treball del grup "Martín y la Barquichuela Lere_le" on hi toca, bé, millor dit, hi composa i toca l´Albert Faz, el qual és el meu instructor en el món de la guitarra (que difícil que ho tens Albert!).
Durant mesos vaig anar seguint la creació del disc, i la veritat és que feia bona pinta. Finalment ja l´han tret, i ha superat el que m´esperava. Un disc molt treballat, ho se pel que m´anava comentant l´Albert, i pel resultat, ja que només escoltant-lo veus la quantitat de detalls que hi ha, tant musicals com vocals, i la instrumentació total del disc, que fa que el so sigui molt variat. Dir també que han tingut col.laboradors molt bons, com l´aportació d´una veu femenina espectacular (Angela?) i la del conegut Manu Guix.
Generalitzant una mica (difícil!), jo el disc el veig molt tranquil, agradable d´escoltar, tot i que en certs moments si que li foten canya (eh Albert!). Juga amb molts sons i ritmes, des de la Bossanova, fins a certs moments electronics. I una cosa que m´ha agradat força, i és una percepció particular, és que en un parell de temes m´han recordat als Midnight Oil, un grup pel qual tinc molta devoció.
En fi, us el recomano de veritat. I si voleu escoltar alguna mostra podeu visitar la seva pàgina al Myspace , i comprar el seu disc o cançons individuals al iTunes .
Per cert, també comentar que el proper dia 14 de febrer toquen a la sala Luz de Gas a les 21:30, on sortiran a escena amb vuit musics, que pot ser espectacular, ja que en directe, i sempre segons la meva opinió, milloren. Si voleu podeu veure la crònica d´un concert seu al que vaig anar aquí .

ÒSTIA PUTA!!

Com que és una notícia de diari, li podria haver passat al "Tocaiu", però no m´he pogut estar de publicar-la aquí. Quan he acabat he sentit una ràbia que si a davant hagués tingut al tio de l´Audi no se el que li hagués fet. Com es pot tenir aquesta mala llet, indiferència pels demés, sang freda,...i ser tant cabró!! Jutjeu vosaltres mateixos.

Extret d´El Periódico de l´edició d´avui:

Un conductor que va matar un jove a La Rioja demanda els pares del mort per danys al seu cotxe
• Tomás Delgado, de 43 anys, exigeix 20.000 euros després d'atropellar un ciclista de 17 anys el 2003

EFE
LOGRONYO
Un conductor ha demandat per danys al seu cotxe els pares d'un noi de 17 anys a qui va atropellar i va matar quan anava en bicicleta en un accident de trànsit que va tenir lloc l'agost del 2004 a Castañares de Rioja.

Segons l'organització Stop Accidents, un Jutjat d'Haro (La Rioja) veurà dimecres que ve el judici per la denúncia interposada pel conductor, Tomás Delgado Bartolomé, de 43 anys i veí de la localitat riojana de Santo Domingo de la Calzada, que reclama als pares del noi mort 20.000 euros en concepte de danys al seu vehicle, un Audi A-8, i del lloguer d'un altre per treballar.

L'accident va tenir lloc el 26 d'agost del 2004 quan el jove Enaitz Iriondo Trinidad, natural de Durango (Biscaia), després de passar la tarda amb els seus amics tornava en bicicleta al càmping de Castañares de Rioja, on estava de vacances amb els seus pares.

A 173 km/h en un tram limitat a 90 km/h

Segons els informes pericials, el cotxe circulava a 173,90 quilòmetres per hora en una carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 quilòmetres per hora i hauria donat una taxa d'alcohol superior a l'establerta, informa Stop Accidents. L'impacte va ser tan brutal que el cos del jove va ser llançat a més de 18 metres d'altura, segons la versió de la mare, Rosa Trinidad.

En les diligències prèvies es va fonamentar que les actuacions practicades acreditaven que el fet denunciat no revestia caràcter d'infracció criminal de manera qye es va acordar el sobreseïment lliure i l'arxivament del cas.

Un mes després de la mort, la família del jove va rebre la notificació del sobreseïment lliure i arxivament de les actuacions per via penal, amb un termini de tres dies per interposar recurs.

Tancar un capítol tràgic

"Mesos més tard, les nostres assegurances es van posar en contacte i cada una de les parts vam assumir la nostra culpa i vam arribar a un acord per via administrativa", ha afirmat la mare, segons Stop Accidents.

D'acord amb l'organització, Trinidad puntualitza: "Encara que vam haver d'acceptar l'assumpció de la nostra part de culpa, mai vam estar d'acord amb el contingut de l'acord, però el vam acceptar pel simple fet de poder tancar aquest capítol tan tràgic de les nostres vides i poder continuar endavant".

El març del 2006 se'ls va notificar que el conductor que va atropellar el seu fill havia interposat una denúncia civil en què els reclamava el pagament dels desperfectes produïts al seu cotxe per l'atropellament (14.000 euros), a més de 6.000 euros pel lloguer d'un altre cotxe per treballar. El judici tindrà lloc el dia 30, al Jutjat número 1 d'Haro.


ULTIMA HORA (30.01.08): Finalment, el conductor Sr. Tomàs Delgado ha entrat en raó i ha retirat la denúncia.

SALES DE CINEMA

Ultimament només faig que queixar-me, oi? Doncs avui un altre cop. Aquest cap de setmana, com d´altres, vam anar al cinema per veure la pel.lícula "Expiación", la qual recomano encara que sigui un "dramón" i en algun moment es faci lenta. Però no vull parlar de la pel.lícula, sinó de la gent que va al cinema.
Cada cop m´indigna més cert tipus de gent que no paren de fer soroll o parlar, sense cap respecte pels demés que estem allà intentant veure i ESCOLTAR la pel.lícula. No parlo del soroll de les crispetes, ni del plastic del paquet de kleenex, ni de la tos, ni tampoc parlo de quan sona un mòbil. Tos aquests sorolls són quasi inevitables, ja que les crispetes les venen al cinema, la gent es constipa i tothom ha oblidat alguna vegada d´apagar el mòbil.
No, del que jo parlo és de la gent que parla en veu alta amb el seu o seus acompanyants o dels que estan fent soroll quan piquen repetidament amb algo, sigui amb la sabata a la butaca, amb la mà sobre el bolso... Sempre pots fer algun comentari que altra, però en veu baixa, intentant no molestar als del teu voltant perque tampoc estàs a casa. Però no, n´hi ha que els encanta parlar en veu alta, i encara no se perque ho fan, si realment només són maleducats i no s´en enteren, o els agrada fer-se notar però igualment són maleducats. I a més no ho fan només un cop, repeteixen i repeteixen. Que s´ha de fer? Fotre un crit perque callin? Després ja la podem liar, i tampoc és plan d´estar-la liant a quasi cada pel.lícula que vaig a veure al cinema.
Resignadament, només demano una cosa: EDUCACIÓ!!

NOTÍCIES

Després d´uns dies "desaparegut" del bloc degut a les vacances nadalenques, torno a estar per aquí amb uns quilets de més, i no precisament perquè m´hagi tocat la loteria. O sigui que ara toca intensiu d´esport.

Ara anant directament al gra, el primer post de l´any fa temps que el volia escriure, i va dedicat a les notícies que diariament ens trobem als mitjans de comunicació: diaris, televisions, ràdios...

Normalment llegeixo, escolto o miro les notícies sens més, informant-me del que ha passat, passa o passarà. Però a vegades, i avui és el cas després de llegir un parell de diaris, m´en adono que cada dia és el mateix, les mateixes notícies: que atemptat allà, que el tren no funciona, matança a no se on, polítics criticant a l´altre, violència de gènere (avui home mata a altre home), que l´atur ha pujat en 4.993,21 persones, que les hipoteques no se que,... I un altre tema seria el tipus de notícies, que sempre les negatives superen a les positives, però aquí ja hi haurien d´entrar els periodistes o caps de redacció per opinar sobre el que atrau més a la gent.

I no parlem dels diaris esportius, analitzant des de totes les perspectives el Barça (els diaris d´aquí) o el Madrid (els d´allà). Cada dia hi han anàlisis, buscant respostes als perques (ei analistes! que l´esport no és una ciència!), que si aquell abans corria 4,9 km en un partit i ara en corre 4,8...

A veure, amb això no vull dir que no s´hagi d´explicar el que passa, denunciar les deficiències que hi hagin, comentar les declaracions de la ministra Alvarez,.... Que està bé que insformin! Encara que lo dels diaris esportius a vegades fa pudor... Només vull dir que de tant en tant, tinc la sensació d´estar llegint un diari d´ahir, del mes passat, de l´any passat,...i al final resulta avorrit.