28 de novembre 2006

Quebec = Una NACIO


Acabo de llegir una notícia a "El Periódico" que m´ha alegrat el dia encara que m´agafi una mica lluny. La notícia en qüestió és: "El Parlament canadenc aprova la moció que reconeix el Quebec com una nació dins del Canadà".

No us alegra que algú aconsegueixi algo que a nosaltres s´ens nega?? Fa enveja? Si, però sana. Com no em puc alegrar per una gent a la qual li han dit: no et volem negar ni prohibir els teus sentiments, ni la teva cultura, ni la teva llengua ni la teva llibertat (que no independència, que això encara no ho tenen). La veritat m´hi sento identificat.

I també m´en alegro, perque és un primer pas per a totes les "nacions no reconegudes com a tal" per a que aconseguim algo que portem demanant fa molt de temps. Aquest és el primer pas, que ens reconeguin com a NACIÓ (no el que diu al nou Estatut), i amb el mateix nombre de vots que a Quebec (266 a favor i 16 en contra). Encara que això últim és una utopia amb el PP.

De moment m´en alegro pel Quebec. Avui jo sóc un "Quebequià" més.

9 comentaris:

Charlie ha dit...

Potser perquè el Quebec no alimenta al 35% de canadencs, i aquests no tenen por de que s'els acabi el txollo de cobrar per passar-se el dia al bar.

CARLES DAVI ha dit...

Potser si, no conec qui és el motor canadenc, però si més no, no està mal que un parlament reconegui com a nació a una regió del seu país.

Unknown ha dit...

D'acord amb en Charlie, com diria el Butanito, "se puede decir más alto pero no más claro".

CARLES DAVI ha dit...

Ei mep, no us dic que no, si ho analitzem trobarem mil aspectes diferents en els dos casos (Quebec i Catalunya) que fan que no es puguin comparar, un d´ells segurament en els calers que aportem a l´estat, però això no treu que si a una regió la reconexen com a nació, doncs m´aparegui un somriure i una petita esperança de que ens ho reconeguin, pas a pas, i encara que nosaltres no ho veiem mai.

Mikel ha dit...

el que mes por fa es que crec que actualment en un hipotetic referendum puro y duro sobre si volem la indepencia a catalunya....dubto de que guanyes el si.... una cosa es que partits com el PSC votin si a un estatut per seguir a la poltrona pero el seu electorat no votaria si en un referendum per l´independencia.... no se si m´explico.

CARLES DAVI ha dit...

Ja ho se, ja... La majoria dels votants del PSC votaria NO, ls votants del PP votarien NO, els de Ciutadans també, uns quants d´IC també, i crec que també força gent de CIU votaria NO, per tant segur que el referendu sortiria NO.
Però això no treu que aquests petits passos arreu del món d´altres petites nacions no em facin il.lusió.

Mikel ha dit...

totalment d´acord l´ilusio es l´ultim que s´ha de perdre ;-)

Unknown ha dit...

Jo no crec que l'electorat de CiU votés que NO, entenent que es produeix un refrèndum lliure i democràtic, que de fet ni a això tenim dret...

Llavors perdrien la patent del catalanisme que s'han otorgat... cada cop em fa més ràbia CiU... és el mateix que el PP a Espanya, que tb s'ha apoderat del patriotisme espanyol fins al punt que des d'aquí associem aquest patriotisme, tant lícit com el nostre, a les tesis peperes!

CARLES DAVI ha dit...

Hola Mep, quan he dit força gent de CIU no volia dir la majoria ni tota, sinó que més de la que ens pensem. Jo crec que la majoria de votants de CIU dirien que SI.
Tots són tàctiques per guanyar vots i atacar als altres. Eh, i amb això no ho defenso, però que realment, el que volen tots és governar, per tant ho intenten de qualsevol manera.
I sobre CIU una cosa que em fa pensar en el PP, tothom ataca a CIU i després és el partit més votat, com s´enten? Igual que el PP que "ningú" el vota i després treu no se quants vots. O quan "ningú" es mira certs programes de la TV i després són els més vistos.