29 d’octubre 2007

STALIN



Ahir vam anar a Barcelona a passar el dia. Bé, de fet mig dia, ja que vam arribar als volts de les 2, i vam marxar cap a les 8:30. Tot i això vam aprofitar força bé les hores.
Primer un petit passeig per trobar el restaurant on anàvem a dinar i una altra estona més de passeig esperant l´hora que ens toqués. Vam dinar el restaurant japonès SHUNKA, al carrer Sagristans, que és darrera l´hotel Colón que està davant la catedral. No va estar gens malament, sobretot em va agradar el nigiri d´anguila. I de preu no és barat, però abans d´anar-hi pensava que seria més car.
Després un passeig i cafetó per fer temps per anar al Tívoli i veure l´obra Stalin, del Flotats. No havia vist mai cap obra d´ell, i la veritat és que em feia gracia tot i que hi ha molta gent que no el soporta. Sembla ser que l´obra no ha tingut gaire bones crítiques, i de fet pot ser, ja que el teatre era mig buit. Tot i així, m´era igual, i és que el que pensen els crítics se m´en refot, com ja he comentat alguna altra vegada.
Sobre l´obra, doncs em va agradar bastant. Com us podeu imaginar és una crítica a l´Stalin i el model d´estat que promulgava. És una obra dura, que et fa pensar en com vivien els estats comunistes i els estats dictatorials que han existit i que encara existeixen. Seguint l´història en si de l´obra, l´Stalin va fent petits monòlegs de com es porta un país, o com s´ha de dirigir i governar la gent, fent veure que tot el que fa ho fa per ells.
Molta gent pensarà que el Flotats està sobreactuant, però jo crec que està bé, donant-li més èmfasi al personatge per ensenyar com pot arribar a ser un "governant" d´aquest tipus. Dels altres actors, comentar sobretot el paper de la Carme Conesa, que és qui comparteix escenari amb el Flotats. Molt bon paper, interpretant i transmetent el que sent un poble que viu sempre sense saber que passarà l´endemà. Dels altres personatges, no gaire cosa, ja que surten molt poc. Tot i així, molt bona la reflexió-història final que fa el Pere Eugeni Font, que enllaça l´història que s´ha explicat amb el present.

12 comentaris:

Mikel ha dit...

no em barrufen els japos...l´obra del Flotats potser si que la vaig veure...

CARLES DAVI ha dit...

Hola Mikel, doncs jo disfruto molt als japos. Anima´t i ves veure l´obra.

Anònim ha dit...

A mi els japos em barrufen molt. Sobre l'obra, dir que és dura. És dura en el sentit que els diàlegs són d'aquells que has d'escoltar molt , és que a vegades desconecto, penso en altres coses i no m'entero de res del que diuen no us passa? fa un ràbia! És com les pelis que has d'estar súperatent, doncs només falta que vingui el tros més important i jo pensant en nosequè i...ja m'he perdut!
Stalin, està bé. És molt fort el que passava, i passa!, a Rússia i no en tenim ni idea. Vull dir, que el que ens arriba a nosaltres és una part molt petita de les coses que passen allà.
txell

Charlie ha dit...

"És com les pelis que has d'estar súperatent, doncs només falta que vingui el tros més important i jo pensant en nosequè i...ja m'he perdut!"

Ja ho feu això les dones!. Però no només esteu "pensant en nosequè", sinó que ens ho feu saber perquè nosaltres també ens el perdem!

CARLES DAVI ha dit...

Hola Txell, sobretot es desconnecta quan vas al teatre i no fa gaire que has acabat de dinar. zzzzzzz... Venen unes passions de son... I si a sobre estàs a fila 2 encara pateixes més pensant que segur que et veu fent algun cop de cap.

CARLES DAVI ha dit...

Ei tocaiu, no se de que em sona això que dius...

Charlie ha dit...

No? i lo d'estar callades com una tomba durant tot un telenotícies i just quan comencen els esports recordar-se que ens han d'explicar 3892473894 coses que no poden esperar?

Mikel ha dit...

Ei Xarlie! lo de parlar en el moment dels esports es tot un classic que em patit tots , jo ja ho he solucionat amb dialeg , amor i carinyo i a casa meva es va silenci absolut durant els esports.

CARLES DAVI ha dit...

Charlie and Mikel, veig que això passa a les millors cases...
Això ve en algun manual de la dona quan viu en parella? Que no se m´ofenguin les dones ara, eh! Que és una broma.

Anònim ha dit...

Ui Ui Ui! jo que us parlava de la repressió comunistra i veig que vosaltres em sortiu amb els problemes domèstics. Ara no us penseu que sortiré amb el tipic rotllo feminista, passo!
Ah! Carles ara ho entenc, la solució és diàleg, amor i carinyo!
txell

CARLES DAVI ha dit...

Ei Txell, estàààà béééé, ja ho treballaré més...
Mikel, ja has vist el que has fet?? Ara per veure els esports en tranquilitat m´ho hauré de currar més...

Mikel ha dit...

Ei Carles! Si vols t´ho explico , pero haura de ser en privat jejeje