15 de setembre 2007

RETORN A LA FEINA

El títol és un dir, ja que des de el dia 3 que ja estic treballant a tot drap, ni entrar amb calma m´han deixat aquest any. I ja era hora que escrivís algo, ja que com podeu comprovar, des de el dia 28 de maig que no faig cap comentari. Manca de temps, i quan el tinc potser no tinc res a dir.
Però bé, aquí tornem a estar, i després d´un mes de vacances. Sí, ho heu llegit bé, un mes de vacances, que en feia de temps que no tenia tants dies seguits, normalment feia 3 setmanes. Ara bé, no s´ha fet gens llarg això. La cosa ha estat bastant atapeïda.
La primera setmana, de relax a casa preparant el viatge als USA, les següents dos setmanes doncs el mencionat viatge (que ara comentaré), i l´última també de relax, però a Sitges (llegir, platja, menjar, dormir,...uf, quina esgotamenta!).
Sobre el viatge, una passada. Amb la Txell vam estar 6 dies a Nova York (amb la Sandra i el Toni), 1 dia a Washington, 4 dies a Chicago, i 2 dies a Boston. En total, 8 vols!! El que em va agradar va ser que les 4 ciutats eren molt diferents les unes de les altres, i això feia que les visites no es fessin repetitives.
Nova York: ja ho heu vist tots, és com les pelis, impressionant. Costa d´assimilar el que estàs veient. A tot arreu hi ha coses per veure. És com si anessis per allà com un babau mirant per tot arreu, no t´ho acabes mai. És com un espectacle a lo bèstia. Em va agradar molt el Chrysler Building, Central Park i els voltants, ...ah, i per alguns dels "malalts" que em llegiu també us poso una foto de la botiga del Rudy, ja sabeu qui vull dir.





Washington: també és una mica com un decorat a lo gran, ja que vam visitar molts llocs que apareixen a les pelis i a les notícies: el capitoli, l´obelisc, la casa blanca, el Lincoln memorial, el cementiri d´Arlington... Aquest dia va ser el pitjor a nivell de cansanci. Només teniem mig dia per veure-ho tot, i vam anar a saco. I clar, que passa? Doncs que vam acabar trinxats, semblava que tingués els peus a punt de rebentar.


Chicago: una ciutat molt guapa, la qual recomano visitar. Molt important el tema arquitectura, amb uns edificis impressionants. Aquí hi ha l´edifici més alt dels USA, la Sears tower, encara que a mi em va agradar més la Hancock tower, que no és tant alta, però deu ni do. Allà vam estar dinant al pis 96 amb unes vistes impressionants. Va ploure un parell de dies, però això no va fer que deixéssim de fer res, ja que ho vam aprofitar per visitar museus.


Boston: potser la que em va agradar menys. La veritat és que m´esperava que fos una altra cosa. Sabiem que no era la típica ciutat americana, que era molt europea. I així era, no hi havien tants gratacels. Però és una ciutat que quasi amb una dia la fas, i clar, acabes repetint llocs si hi ets dos dies i mig.


En general, un viatge impressionant que recomano que feu si teniu l´oportunitat. A més, a qui li agradin els museus, és el lloc ideal. Vam estar al Metropolitan, al MOMA, al Art Institute of Chicago i al Boston Fine Arts. I que hi veus allà? Doncs els veus a tots: Dalí, Miró, Picasso, Van Gogh, Monet, Kandinsky, Cezanne, Renoir, Rembrant, Velázquez,...No t´ho acabes! La veritat és que impressiona tenir aquelles pintures davant dels teus nassos.
Bé doncs, com he dit abans, ja s´han acabat les vacances. Ara a currar una mica.

6 comentaris:

Charlie ha dit...

"encara que a mi em va agradar més la Hancock tower"

...n'hi ha uns quants a qui també els agrada la "cock tower".

bentornat! a veure si escrius amb més asiduitat!

CARLES DAVI ha dit...

juajuajua. I a unes quantes també...

I veure si torno a agafar el ritme d´escriure.

Unknown ha dit...

Carles! Gran viatge! Pots comptar que si mai vaig a NY, la botigueta és visita obligada! :-p

(freaks)

CARLES DAVI ha dit...

Mira que sóm freaks! Amb el temps, la gent que ens acompanya a les visites ens va entenent...

Mikel ha dit...

i no vas entrar a la botiga? en Rudy es argenti paral perfecte el castella i si li dius que ets un malalts d´en Knopfler t´aten d´allo mes be.
Es tot un personatge el tiu.

CARLES DAVI ha dit...

Ei Mikel, Si que hi vaig entrar, si. Però no hi era. Hi havien dos o tres empleats que em van deixar estar per allà una estona i fer alguna foto. M´anaven mirant com si fos un bitxo raro.