Avui m´he ensopegat amb aquesta foto, i m´ha fet pensar (ara feia dies que no ho feia...).
Quan em trobo fotos d´aquest tipus, només puc pensar una cosa: no em puc queixar de res. Només pensar en com està el món, i com viu la gent a diferents parts, llavors em cau l´ànima als peus. Tampoc fa falta anar gaire lluny, perque segur que al tombar de casa hi ha algú que està fatal, però a segons quines parts del món, aquest estat és general a tothom (menys per als cabdills de cada poble, clar!).
Quan veus la gent desesperada, veus aquestes cares de no saber on et porten ni que et faran, no saber que passarà d´aquí a cinc minuts...això no s´aguanta per enlloc.
I nosaltres aquí tant contents (i jo el primer, eh!), discutint per tonteries, pensant on anirem de vacances mentre mirem la TV de 100 pulsades,...
Òstia puta!! Ja se que potser no podem fer gaire, i que no canviarem els nostres luxes, ja ho se. Però almenys pensem una estona en aquella gent i posem-nos en la seva pell per saber, almenys en una petita idea, el que estan passant.
8 comentaris:
D'acord, ja hi he pensat i repensat...però segueixo sense veure com entrar una TV de 100 polsades per la porta de casa.
...i deuen ser molt cares oi?
Mira que ets capullo!!! No t´agafes res en serio!!!
Ah, i la TV la pots entrar a lo llarg, i no a lo ample...
les polzades són mides de distància en diagonal, no en horitzontal.
Que ja ho se home!! juajuajua. És per seguir la broma. I lo de posar aquestes mides de TV era per fer una exageració. Et veig en baixa forma...
Si que en vivim de bé aquí, però sempre ens hem de queixar d'alguna cosa. Si en aquells moments ens passes pel cap com s'ho passa altre gent ens cauria la cara de vergonya.
mmm no sé com he arribat fins aquí.. però salutacions!
Hola Euria, et dono la benvinguda al blog. Doncs si, perque a vegades hauriem de veure´ns desde fora, i si veiessim els excessos que a vegades fem, potser ens ho pensariem abans.
No ens em d´obsesionar ni amb la gent que viu molt per sota de le snostres possibilitats ni amb els que ho fan per sobre.
Hola Mikel, entenc el que vols dir, sinó no podriem viure. Però això no treu, que de tant en tant, valorem el que tenim, i lo bé que estem.
Publica un comentari a l'entrada