Aquest dissabte vam anar a veure el musical Grease. A mi no m´agraden els musicals, però hi vam anar basicament per dos motius: a la Txell si que li agraden i a més un dels guitarristes és el meu "profe" de guitarra i em feia gracia veure´l. Ei Albert!
Sobre el musical en si, i fent una petita crítica (ja se que potser és un pel subjectiva pel fet que no m´agraden els musicals), haig de dir que pensava que m´agradaria més. Hi han coses que si i altres que no tant. Tot i que s´ha de mirar en conjunt, vull fer el comentari dividit en tres parts: música, moments de ball i cant i moments parlats. I ho faré de menys a més sota el meu gust.
Sobre el moments parlats, o sigui de diàleg, hi ha alguna pinzellada que fa gracia, però la majoria no em va agradar, no se si pels actors o pel guió, però a mi no em feia gracia. A veure, tampoc sóc l´entés en teatre, però no se, faltava algo de "chispa".
Quan tocava cantar i ballar la cosa millorava un pel. El fet que hi hagi més moviment i que estigui acompanyat de música, és més amè per la vista i l´oida. (ho torno a dir, és que no m´agraden els musicals). Però aquí ens trobem en el que li deu passar a molts musicals. Hi han actors que saben cantar però potser no saben ballar tant bé i viceversa. Llavors, trobes que potser hi han altibaixos.
I en quan a la música, aquí no hi ha queixa (Albert, no et faig la pilota!). La veritat és que tota la banda va estar molt bé. I crec, que realment són els que sustenten l´obra. Al sortir senties molts comentaris de la gent dient que havia estat molt bé, i a més, també hi ha el fet que omplen a cada funció. Però jo crec que a la gent li fa gracia per recordar aquelles cançons que els van enganxar en algún moment de la seva vida, que tots hem escoltat alguna vegada, i t´agradin o no, s´ha de reconèixer que algunes d´elles tenen molt ritme i que enganxen. I aquí és on la banda va fer la seva feina a la perfecció. Interpretades molt semblant a les originals però amb tocs personals que a la vegada li donaven un caràcter propi i diferent.
Com sempre, tiro més cap a la vessant musical. Però ja he avisat que el comentari seria una mica subjectiu.
Per a qui hi vulgui anar, crec que hi seran bastant de temps, potser 1 any.
13 comentaris:
Com si n'estan 10. No em barrufen els musicals. I encara diria més: no m'agraden i em fan ràbia.
Jo com que sols he anat vore musicals a Londres o Nova York, no em barrufa veure'ls en castellà
Tocaiu, ja t´han posat la vacuna? És que et veig treure espuma...ggrrrr
Nach, "és que tu eres muy pijo"! juajuajua
A em fa por anar a veure aquest musical , he vist la peli un munt de cops i no se si estic preparat per sentir les cançons traduides...
Mikel, en això si que fa una mica de ràbia, però com que aquí els encanta traduir-ho tot...
A veure quan comencen a posar les pelis originals subtitulades a la TV. Crec que falta molt.
Però en aquest cas el problema no és que estigui traduït. A mi si que m'agraden els musicals, i molt, però quan canten i ballen bé. La veritat, aquest grease només s'aguanta pels músics, que ho fan de conya sobretot el bateria i l'Albert. Pel que fa als altres...per a mi,...ni ballar,ni cantar, ni actuar.
Ja ho sé, sóc una mica massa crítica però per a mi aixó si que em fa ràbia!
txell
Uiuiuiui, veig la gent molt rabiosa per totes bandes...
Albeeeeert! Defensa el teu musical!
veus? com sempre! les coses només s'aguanten pel bateria!
Ei Whitten, tothom escobrant cap a casa!
Per la guitarra també! I això no vol dir que els altres músics no ho fessin bé, eh!
bah bah bah, perquè era amic vostre.
juajuajua.
boooooooooriiiiiiiiiiiiiiiing!!!
BOOOOOOOOOOORIIIIIIIIIING!!!
Publica un comentari a l'entrada