EReccions Municipals 2007

Ahir van haver-hi eleccions municipals com tots sabeu, les quals em van fer aixecar d´hora, ja que a les 8:00 havia d´estar a la mesa electoral perque era segon substitut del primer vocal. Per sort, va venir tothom i no em va tocar pringar. I sobre les eleccions m´agradaria informar-vos i comentar dos temes.
Un són els resultats a la meva ciutat, Sabadell, (segur que a molts no us importa un "pitu" però són els que em toquen de més a prop). Com veieu ha tornat a guanyar el Bustos i el seu estil, però amb una diferencia, que ara no te la majoria absoluta. Tot i així, veig difícil que les altres forces s´agrupin totes per canviar d´alcalde, per tant, crec que seguirem tenint Bustos quatre anys més. Que de fet, encara que no m´agradi, és el que ha votat la majoria.

Per altra banda, i d´aquí ve el títol (No!! No m´he equivocat!), són les reaccions als resultats. Seré breu perque és algo que ja vaig comentar en un post anterior sobre les eleccions a la generalitat. Crec que els partits tenen ereccions mentals després de les eleccions. I sino, llegiu els comentaris que fan sobre els resultats. Tots guanyen, tots milloren, tots treuen uns resultats de puta mare, tots... Com s´enten??? Ja se que no sortiran mai dient que ha estat un fracàs, però d´aquí a dir que han estat uns grans resultats hi ha un bon tros.
Uns agafen els resultats del dret, els altres els miren del revés, altres de costat, d´altres agafen el total de vots, d´altres el total de regidors, d´altres les variacions, o sigui, que com sempre tothom s´ho agafa com millor li va i així pot justificar-se i tenir aquesta eRecció que comentava.

Quina nit!!

Ara fa just 15 anys estava sortint de la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, si, heu comptat bé, l´any 1992, l´any que va passar tot: Olimpíades, Lliga + Copa d´Europa de Wembley i concerts dels Dire Straits. Quin any!! Recordo que a les notícies va sortir l´informació dels concerts varies vegades, no com ara. Càmeres fora els recintes entrevistant la gent i tot. Recordo un entrevisitat que va dir algo així: els Dire Straits són una religió, el Sultans el Pare Nostre, i el Knopfler és Deu. Joder, segur que per molts era així!!!
Però aquell 8 de Maig, serà un dia que el recordaré sempre. Mira que els vaig tornar a veure a l´Octubre, he vist el Knopfler en solitari vàries vegades més, però com aquella nit, mai.
No se, segur que no van estar ni millor ni pitjor que altres nits, però aquella va ser la meva primera vegada, i qui no recorda la primera vegada, eh!! Crec que aquella nit, molts erem verges encara, i teniem el neguit i nerviosisme del primer cop. Almenys jo si. Segur que riureu, però jo aquell dia quasi no vaig dinar de lo nerviós que estava. Òstia!! Els seguia des del 1988, i ja tenia ganes d´estrenar-me, que quatre anys es fan molt llargs...


Doncs el que deia abans, no se si van estar millor o pitjor, però per mi aquella nit van sonar de puta mare, i el so a tot drap (l´endemà, segons El Periódico, queixes veïnals pel soroll). La paraula? Acollonant.
Recordo que quan es van apagar els llums i es van sentir els primers tocs de percusió i bateria per començar el Calling Elvis, allò semblava que s´ensorrava, però no, quan es va ensorrar va ser quan va sortir ell amb el puny alçat, allò va ser la histèria col.lectiva. On estava jo, just en aquell moment em va passar pel davant el tio que venia patatetes i cacauets, i una mica més el tiro dalt a baix de l´espenta que li vaig fotre, és que...!!

Musicalment, no recordo gaires cançons en concret, però si alguns moments: Calling Elvis per ser la primera, The Bug perque l´inici va ser boníssim (abaixant el so, el Chris White i el seu saxo jugant amb el public, i després tornar a arrencar a tota castanya), When It Comes To You perque m´agrada molt (i encara no l´havia escoltat a cap bootleg de la gira), el Sultans (tant de temps escoltant-la amb el radiocassette i ara apart d´escoltar-la, vaveia), i finalment Solid Rock. Per que? Doncs perque sempre havia estat una de les que m´agradava més, i quan va començar a sonar Wild Theme, vaig pensar que un altre dia seria. Però no, algo estrany devia passar, em van sentir??, perque després de Wild Theme van tocar Solid Rock!! Jo ara encara no ho entenc, no ha passat mai això de que toquin algo més després de Local Hero!! I com a colofó, focs artificials!!
Bé, ja acabo, que deu ni do avui. Però és que aquella nit no s´oblida, i suposo que per alguns dels que ho llegireu tampoc.

Que en vivim de bé aquí...

Avui m´he ensopegat amb aquesta foto, i m´ha fet pensar (ara feia dies que no ho feia...).
Quan em trobo fotos d´aquest tipus, només puc pensar una cosa: no em puc queixar de res. Només pensar en com està el món, i com viu la gent a diferents parts, llavors em cau l´ànima als peus. Tampoc fa falta anar gaire lluny, perque segur que al tombar de casa hi ha algú que està fatal, però a segons quines parts del món, aquest estat és general a tothom (menys per als cabdills de cada poble, clar!).
Quan veus la gent desesperada, veus aquestes cares de no saber on et porten ni que et faran, no saber que passarà d´aquí a cinc minuts...això no s´aguanta per enlloc.
I nosaltres aquí tant contents (i jo el primer, eh!), discutint per tonteries, pensant on anirem de vacances mentre mirem la TV de 100 pulsades,...
Òstia puta!! Ja se que potser no podem fer gaire, i que no canviarem els nostres luxes, ja ho se. Però almenys pensem una estona en aquella gent i posem-nos en la seva pell per saber, almenys en una petita idea, el que estan passant.