Grease

Aquest dissabte vam anar a veure el musical Grease. A mi no m´agraden els musicals, però hi vam anar basicament per dos motius: a la Txell si que li agraden i a més un dels guitarristes és el meu "profe" de guitarra i em feia gracia veure´l. Ei Albert!
Sobre el musical en si, i fent una petita crítica (ja se que potser és un pel subjectiva pel fet que no m´agraden els musicals), haig de dir que pensava que m´agradaria més. Hi han coses que si i altres que no tant. Tot i que s´ha de mirar en conjunt, vull fer el comentari dividit en tres parts: música, moments de ball i cant i moments parlats. I ho faré de menys a més sota el meu gust.
Sobre el moments parlats, o sigui de diàleg, hi ha alguna pinzellada que fa gracia, però la majoria no em va agradar, no se si pels actors o pel guió, però a mi no em feia gracia. A veure, tampoc sóc l´entés en teatre, però no se, faltava algo de "chispa".
Quan tocava cantar i ballar la cosa millorava un pel. El fet que hi hagi més moviment i que estigui acompanyat de música, és més amè per la vista i l´oida. (ho torno a dir, és que no m´agraden els musicals). Però aquí ens trobem en el que li deu passar a molts musicals. Hi han actors que saben cantar però potser no saben ballar tant bé i viceversa. Llavors, trobes que potser hi han altibaixos.
I en quan a la música, aquí no hi ha queixa (Albert, no et faig la pilota!). La veritat és que tota la banda va estar molt bé. I crec, que realment són els que sustenten l´obra. Al sortir senties molts comentaris de la gent dient que havia estat molt bé, i a més, també hi ha el fet que omplen a cada funció. Però jo crec que a la gent li fa gracia per recordar aquelles cançons que els van enganxar en algún moment de la seva vida, que tots hem escoltat alguna vegada, i t´agradin o no, s´ha de reconèixer que algunes d´elles tenen molt ritme i que enganxen. I aquí és on la banda va fer la seva feina a la perfecció. Interpretades molt semblant a les originals però amb tocs personals que a la vegada li donaven un caràcter propi i diferent.
Com sempre, tiro més cap a la vessant musical. Però ja he avisat que el comentari seria una mica subjectiu.
Per a qui hi vulgui anar, crec que hi seran bastant de temps, potser 1 any.

Ahir, concert d´Els Pets

Ahir vam anar de concert a La Faràndula, que per qui no ho sàpiga és un teatre de Sabadell. Hi tocàven Els Pets de Constatí i visca la mare que els va parir. Va ser un concert bastant tranquil en l´aspecte salts i crits, provocat per ells mateixos al fer aquesta gira per teatres (s´han fet grans??). Tot i així, el públic va respondre molt bé, molt rialler als comentaris del Lluís i amb ganes d´aplaudir-ho tot.
Va asistir-hi molta gent dels que esperes trobar-t´hi, els típics que et trobes en concerts o actes d´aquest tipus a Sabadell. Regidors d´ERC inclosos, que m´hauria agradat veure´ls-hi la cara amb els comentaris del Lluís sobre el Montilla.
Musicalment em va agradar força. No va ser tant acústic com em pensava. Em van agradar molt els tocs de violí, de mandolina en alguns moments, i sobretot el piano. El noi del piano (no recordo el nom) va estar genial, i a més va ser un dels animadors del public.
A l´acabar vaig sentir comentaris de gent dient que els hauria agradat escoltar cançoncs més típiques (no se, Tarragona m´esborrona, S´ha acabat, Núria,...), i a mi també m´hagués agradat. Tot i així, i sense conèixer algunes de les cançons que van tocar, vaig disfrutar molt. I sobre això de tocar cançons antigues, el Lluís va fer un comentari que es podria aplicar per explicar això: la vida està plena de canvis.
Per cert, aquesta conversa sobre tocar o no temes antics em sona: Straits, Knopfler... Però que collons, m´encanten l´Speedway i el Sonny Liston, per tant, visca els repertoris nous!!