BLOG SUSPÈS

Com podeu comprovar, des de Nadal que no escrivia res, i així continuarà sent durant un temps. No se quant, ja que per motius varis no tinc temps de dedicar-me al blog. Tot i així, ja informaré de quan torni a escriure amb una "certa" regularitat. Ens veiem aviat!

BON NADAL!

Aquesta és la meva felicitació, ja que no envio postals.

BON NADAL A TOTHOM i BONA ENTRADA D´ANY!!

...AMB PATATES!

Sí, amb patates em menjo el meu post anterior. Tinc dues teories al respecte: o sóc un gafe de collons, o el Sr. Henry ha llegit el meu blog. En tot cas, sembla fet expressament.

Tant és, en qualsevol dels dos casos, i vist el resultat, vull manifestar que: a veure si tot l´equip s´espavila i para de queixar-se!! ;P

HENRY

Després de 7 setmanes sense escriure res per falta de temps (i a vegades de ganes), vull comentar el que penso del Sr. Henry. Els més propers saben el que en penso, i després de les seves declaracions d´ahir ho vull compartir amb tots vosaltres.

No vull entrar en el debat tècnic, perque n´hi haurà a favor i en contra, tot i que valorant realment el que ha fet aquí la balança pesa més per la banda del "contra".

Però no, vull parlar del fet que sempre està buscant excuses. Per tot i de tot tipus. I no només fent declaracions, sinó que al camp sempre està buscant excuses. No us hi heu fixat mai? Quan la caga, molts cops es queixa del company quan és ell que a vegades està mal col.locat o no corre prou. O per exemple quan perd la pilota, quants cops es queixa d´un cop rebut i es tira a terra i no te RES!! La majoria de jugadors haguessin lluitat la pilota, però ell no, ell és un senyor, i es queda a terra com si li haguessin tallat la cama, i uns segons després veus que no te res. Au va!

I de les declaracions? Que no veu la filla, que l´equip no juga per a ell, que la banda no és el seu lloc, i ara que ha de correr massa. Massa? Això sí que és massa!! Que li expliqui l´Eto'o el que és córrer.

Des de aquí, vull dir prou! Prou a les excuses! Que admeti que s´equivoca, que ja no està per segons què, que sigui clar i català! (o francès). Henry, prou!

AMY MACDONALD

Han tornat a passar uns quants dies des de l´últim post, ho sé, però és que em falta temps. Volia escriure sobre varies coses que he fet aquests dies, però com que el temps passa, ja no em ve tant de gust d´escriure sobre algo de fa 2 o 3 setmanes.

Però si que escriuré sobre el concert que vam anar amb la Txell ahir. Vam anar a veure la Amy Macdonald, uns escocesa de 21 anyets que ultimament sona bastant per la ràdio. No és que hagi escoltat gaire cosa, però com que les 3 cançonetes que coneixia no estaven malament, l´entrada valia 15 eurus i el concert era a Terrassa, doncs ens vam animar a anar-hi.

El concert en sí, no va estar gens malament. Els músics (tots joves, és clar) van estar força bé, la llàstima és que no vaig poder gaudir dels detalls visuals de com tocaven, que és algo que m´agrada veure dels concerts, ja que estavem força lluny (això és un tema que comentaré després). Com que no conec el disc sencer no sé si el va tocar tot o no, però jo diria que si, el que està clar és que sí que va tocar les més conegudes, i que com passa amb tots grups o solistes és on la gent s´anima més.

Cal comentar també, que després de la paradeta per fer el bisos, la primera cançó va ser una versió del "Dancing in the Dark" del Bruce que va tocar ella sola amb l´acústica. Aquí la gent també es va exaltar una mica.

En definitiva, musicalment tot molt bé.

Ara anem a per la segona part. La sala. El concert va ser a la Faktoria d´Arts de Terrassa. La veritat, un mal local per concerts. Perquè? Doncs perque si arribes una mica tard (nosaltres ahir vam arribar super justos de temps, encara que al final el concert va començar un quart d´hora tard), ja no veus res. M´explico: la sala és rectangular, tipus "tubo", i l´escenari, com us podeu imaginar és a una punta. Doncs clar, a mida que es va omplint, vas cap enrera. No hi opció d´anar cap els costats. O sigui que a partir de mitja sala ja comences a tenir problemes, i si a sobre hi sumes que un servidor no és precisament un Tachenko, doncs la visió és quasi nula.

A més una altra cosa. La gent. Aquesta sala és també com una mena de bar, amb lo qual, molta gent estava allà de xerrera passant del concert. I jo em pregunto: aquesta gent va pagar 15 € per anar a fer una cervesa? Almenys mira´t el concert, no? Doncs a partir de mitja sala cap enrera un merder de collons.

En fi, cara per la Amy i creu per la Faktoria.

RIEM O PLOREM?

Us adjunto aquesta "tira" del Toni Batllori que apareix a "La Vanguardia" d´avui. M´ha semblat boníssima. I a veure si el pròxim post és més complert, que per falta de temps i perque no em funcionava l´internet a casa no he escrit res durant uns dies. Bon cap de setmana a tothom!

(Si clickeu a sobre la veureu més gran)

AGOST 2008

Ja estic de tornada. Bé, de fet des de dilluns que estic currant però encara no havia tingut temps de posar-me a escriure. Amb aquest post us faré un resum del que ha estat aquest mes d´agost. Intentaré ser breu, primer per no fer-me pesat, i segon perque no és que em sobri el temps.

Vaig estar treballant fins el dia 6, però bastant tranquil, ja que només ho feia de 8 a 14, o sigui que passava bastant ràpid. El dia 10 marxàvem de vacances, i aquests primers dies vaig poder anar a jugar a tennis 3-4 dies tranquilament amb totes les pistes lliures.

Les vacances en si van començar, com he dit, el dia 10. Direcció Roma. Hi vam estar fins el dia 15 per la tarda, o sigui que van ser 5 dies a a Roma. Haig de dir que ens va encantar. Ja ens ho havien avisat, però el resultat va superar les expectatives. No vam parar, i tot a peu. Bé, excepte les catacombes, que estan als afores. No vull destacar res, perque el que em va agradar va ser el tot en un. Apart de que no t´acabes el que hi ha per veure, passejar per Roma no t´avorreix ni et cansa. Això sí, destacar un moment o situació. Sopant amb la Txell a la Plaça Navona en un bon restaurant mentre a davant toquen els típics artistes de carrer (en aquest cas eren dos) i comencen a tocar el Sultans i després Romeo & Juliet (apart d´atres de Clapton, REM,...). La veritat és que va ser un moment destacable.

El dia 15 vam marxar en direcció Sardenya, concretament a l´Alguer, que és on estàvem allotjats. Hi vam estar fins el dia 21. Van ser uns altres 5 dies, però en aquest cas està clar que l´organització seria diferent. Vull dir, que aquí vam llogar un cotxe (un Fiat Cinquecento ) per voltar per tot arreu. Per resumir una mica, dir que l´Alguer és molt maco però hi ha massa gent. És el lloc principal d´estiueig a l´illa, i sobretot a la tarda-vespre s´omple de tota la gent dels voltants. També dir que les platges no tenen comparació amb les d´aquí. Unes aigües turqueses i transparents que semblaven piscines. Destacar un poblet tranquil al nord-oest que es diu Stintino., també que Sardenya ens ha fet descobrir els "Spaghetti alla aragosta" (amb llagosta). Boníssims!! Memorable un dinar a l´Alguer al Restaurant Nettuno: peix fumat de primer, els Spaguetti en qüestió, i un bon vi blanc de la zona. Buah!! No va quedar rastre de res.

Situació rara a l´Alguer: quan ens van parar els carabineri i van demanar la documentació meva i del cotxe. Pensàvem que ens multarien per excés de velocitat i al final res de res. Ens vam quedar amb cara de tontos. Semba ser que era un control rutinari.

El 21 tornada a Sabadell per fer rentadores, jugar un parell de partits més i cap a Sitges l´última setmana d´agost. Ja us podeu imaginar que molt no vaig fer. Platja (poca, ja que m´escaquejo tot el que puc), jalar i llegir. Aquest estiu he llegit l´autobiografia del Clapton, i a qui li agradi l´Eric i la música en general li recomano de veritat.

Doncs aquest ha estat el mes d´agost, que deu ni do el que s´ha fet. Ara a recuperar el ritme normal del blog.