COSES MEVES

BLOG SUSPÈS

2009-02-24T12:40:00.006+01:00

Com podeu comprovar, des de Nadal que no escrivia res, i així continuarà sent durant un temps. No se quant, ja que per motius varis no tinc temps de dedicar-me al blog. Tot i així, ja informaré de quan torni a escriure amb una "certa" regularitat. Ens veiem aviat!

BON NADAL!

2008-12-24T15:34:00.003+01:00

Aquesta és la meva felicitació, ja que no envio postals.

BON NADAL A TOTHOM i BONA ENTRADA D´ANY!!

...AMB PATATES!

2008-12-08T18:13:00.002+01:00

Sí, amb patates em menjo el meu post anterior. Tinc dues teories al respecte: o sóc un gafe de collons, o el Sr. Henry ha llegit el meu blog. En tot cas, sembla fet expressament.

Tant és, en qualsevol dels dos casos, i vist el resultat, vull manifestar que: a veure si tot l´equip s´espavila i para de queixar-se!! ;P

HENRY

2008-12-04T11:22:00.004+01:00

Després de 7 setmanes sense escriure res per falta de temps (i a vegades de ganes), vull comentar el que penso del Sr. Henry. Els més propers saben el que en penso, i després de les seves declaracions d´ahir ho vull compartir amb tots vosaltres.

No vull entrar en el debat tècnic, perque n´hi haurà a favor i en contra, tot i que valorant realment el que ha fet aquí la balança pesa més per la banda del "contra".

Però no, vull parlar del fet que sempre està buscant excuses. Per tot i de tot tipus. I no només fent declaracions, sinó que al camp sempre està buscant excuses. No us hi heu fixat mai? Quan la caga, molts cops es queixa del company quan és ell que a vegades està mal col.locat o no corre prou. O per exemple quan perd la pilota, quants cops es queixa d´un cop rebut i es tira a terra i no te RES!! La majoria de jugadors haguessin lluitat la pilota, però ell no, ell és un senyor, i es queda a terra com si li haguessin tallat la cama, i uns segons després veus que no te res. Au va!

I de les declaracions? Que no veu la filla, que l´equip no juga per a ell, que la banda no és el seu lloc, i ara que ha de correr massa. Massa? Això sí que és massa!! Que li expliqui l´Eto'o el que és córrer.

Des de aquí, vull dir prou! Prou a les excuses! Que admeti que s´equivoca, que ja no està per segons què, que sigui clar i català! (o francès). Henry, prou!

AMY MACDONALD

2008-10-17T17:39:00.003+02:00

Han tornat a passar uns quants dies des de l´últim post, ho sé, però és que em falta temps. Volia escriure sobre varies coses que he fet aquests dies, però com que el temps passa, ja no em ve tant de gust d´escriure sobre algo de fa 2 o 3 setmanes.

Però si que escriuré sobre el concert que vam anar amb la Txell ahir. Vam anar a veure la Amy Macdonald, uns escocesa de 21 anyets que ultimament sona bastant per la ràdio. No és que hagi escoltat gaire cosa, però com que les 3 cançonetes que coneixia no estaven malament, l´entrada valia 15 eurus i el concert era a Terrassa, doncs ens vam animar a anar-hi.

El concert en sí, no va estar gens malament. Els músics (tots joves, és clar) van estar força bé, la llàstima és que no vaig poder gaudir dels detalls visuals de com tocaven, que és algo que m´agrada veure dels concerts, ja que estavem força lluny (això és un tema que comentaré després). Com que no conec el disc sencer no sé si el va tocar tot o no, però jo diria que si, el que està clar és que sí que va tocar les més conegudes, i que com passa amb tots grups o solistes és on la gent s´anima més.

Cal comentar també, que després de la paradeta per fer el bisos, la primera cançó va ser una versió del "Dancing in the Dark" del Bruce que va tocar ella sola amb l´acústica. Aquí la gent també es va exaltar una mica.

En definitiva, musicalment tot molt bé.

Ara anem a per la segona part. La sala. El concert va ser a la Faktoria d´Arts de Terrassa. La veritat, un mal local per concerts. Perquè? Doncs perque si arribes una mica tard (nosaltres ahir vam arribar super justos de temps, encara que al final el concert va començar un quart d´hora tard), ja no veus res. M´explico: la sala és rectangular, tipus "tubo", i l´escenari, com us podeu imaginar és a una punta. Doncs clar, a mida que es va omplint, vas cap enrera. No hi opció d´anar cap els costats. O sigui que a partir de mitja sala ja comences a tenir problemes, i si a sobre hi sumes que un servidor no és precisament un Tachenko, doncs la visió és quasi nula.

A més una altra cosa. La gent. Aquesta sala és també com una mena de bar, amb lo qual, molta gent estava allà de xerrera passant del concert. I jo em pregunto: aquesta gent va pagar 15 € per anar a fer una cervesa? Almenys mira´t el concert, no? Doncs a partir de mitja sala cap enrera un merder de collons.

En fi, cara per la Amy i creu per la Faktoria.

RIEM O PLOREM?

2008-09-26T17:01:00.005+02:00

Us adjunto aquesta "tira" del Toni Batllori que apareix a "La Vanguardia" d´avui. M´ha semblat boníssima. I a veure si el pròxim post és més complert, que per falta de temps i perque no em funcionava l´internet a casa no he escrit res durant uns dies. Bon cap de setmana a tothom!

(Si clickeu a sobre la veureu més gran)

AGOST 2008

2008-09-05T12:00:00.008+02:00

Ja estic de tornada. Bé, de fet des de dilluns que estic currant però encara no havia tingut temps de posar-me a escriure. Amb aquest post us faré un resum del que ha estat aquest mes d´agost. Intentaré ser breu, primer per no fer-me pesat, i segon perque no és que em sobri el temps.

Vaig estar treballant fins el dia 6, però bastant tranquil, ja que només ho feia de 8 a 14, o sigui que passava bastant ràpid. El dia 10 marxàvem de vacances, i aquests primers dies vaig poder anar a jugar a tennis 3-4 dies tranquilament amb totes les pistes lliures.

Les vacances en si van començar, com he dit, el dia 10. Direcció Roma. Hi vam estar fins el dia 15 per la tarda, o sigui que van ser 5 dies a a Roma. Haig de dir que ens va encantar. Ja ens ho havien avisat, però el resultat va superar les expectatives. No vam parar, i tot a peu. Bé, excepte les catacombes, que estan als afores. No vull destacar res, perque el que em va agradar va ser el tot en un. Apart de que no t´acabes el que hi ha per veure, passejar per Roma no t´avorreix ni et cansa. Això sí, destacar un moment o situació. Sopant amb la Txell a la Plaça Navona en un bon restaurant mentre a davant toquen els típics artistes de carrer (en aquest cas eren dos) i comencen a tocar el Sultans i després Romeo & Juliet (apart d´atres de Clapton, REM,...). La veritat és que va ser un moment destacable.

El dia 15 vam marxar en direcció Sardenya, concretament a l´Alguer, que és on estàvem allotjats. Hi vam estar fins el dia 21. Van ser uns altres 5 dies, però en aquest cas està clar que l´organització seria diferent. Vull dir, que aquí vam llogar un cotxe (un Fiat Cinquecento ) per voltar per tot arreu. Per resumir una mica, dir que l´Alguer és molt maco però hi ha massa gent. És el lloc principal d´estiueig a l´illa, i sobretot a la tarda-vespre s´omple de tota la gent dels voltants. També dir que les platges no tenen comparació amb les d´aquí. Unes aigües turqueses i transparents que semblaven piscines. Destacar un poblet tranquil al nord-oest que es diu Stintino., també que Sardenya ens ha fet descobrir els "Spaghetti alla aragosta" (amb llagosta). Boníssims!! Memorable un dinar a l´Alguer al Restaurant Nettuno: peix fumat de primer, els Spaguetti en qüestió, i un bon vi blanc de la zona. Buah!! No va quedar rastre de res.

Situació rara a l´Alguer: quan ens van parar els carabineri i van demanar la documentació meva i del cotxe. Pensàvem que ens multarien per excés de velocitat i al final res de res. Ens vam quedar amb cara de tontos. Semba ser que era un control rutinari.

El 21 tornada a Sabadell per fer rentadores, jugar un parell de partits més i cap a Sitges l´última setmana d´agost. Ja us podeu imaginar que molt no vaig fer. Platja (poca, ja que m´escaquejo tot el que puc), jalar i llegir. Aquest estiu he llegit l´autobiografia del Clapton, i a qui li agradi l´Eric i la música en general li recomano de veritat.

Doncs aquest ha estat el mes d´agost, que deu ni do el que s´ha fet. Ara a recuperar el ritme normal del blog.

CAP DE SETMANA INTENS I VACANCES

2008-08-06T20:50:00.006+02:00

Avui estic escrivint en un estat mental diferent, i no, no m´he tornat ximple, que això ja ho era, estic de....vacances!! Des de les 14:00 hores d´avui mateix. Bé, de fet, des de les 14:15, que volia acabar feina i no trobarme-la quan torni. Vacances fins el dia 1!
Aquest any farem visita a Italia, concretament a Roma i Sardenya. Tothom diu que està tant bé, i TOTHOM diu: Ui, quina calor passareu! Que passa, que aquí no fa calor? No, clar, com que vivim al Cercle Polar Artic... (pels aludits: és bromaaaa) El tema calor m´és igual, la soporto bastant bé, i més si estàs de vacances. Ja us ho explicaré, però de moment pinta bé.
El que sí que volia explicar, amb una mica de demora, és el cap de setmana passat que va ser una mica intens i estressat. Feia dies que haviem planejat fer una sortideta per l´Osona per visitar el pantà de Sau, Rupit i Vic. I també vam planejar fer un dinar familiar per celebrar el meu aniversari. A més a més, el Tocaiu ens havia fet saber que a Mataró hi tocaven uns amics seus que són un grup cover dels Dire Straits, anomenats Angels of Mercy . Uf, quanta cosa. Al final ho vam aconseguir fer tot.
Dissabte al matí a les 8:45 ja erem al mercat a comprar el que necessitàvem pel dinar de diumenge. Allà ens vam trobar amb el Guillem, amb el que ja vam comentar lo del concert d´aquella nit. Després rapidament cap a casa a deixar-ho tot i direcció Vic. La primera parada va ser el pantà de Sau, on vam comprovar que el nivell d´aigua estava força bé com podeu veure a la foto. Lo de Rupit ho vam deixar per un altre dia per dos motius: 1. No anavem del tot bé de temps; i 2. La carretereta de curves no era gaire còmoda que diguem, i haviem de tornar-la a fer al revés i fer-ne una d´igual però el doble de llarga, per lo que vam decidir deixar-ho estar.

Vam anar cap a Vic. I a l´arribar quasi directes a dinar seguint les recomanacions de l´Ingrid. Vam dinar al restaurant Cardona 7 (no tenen pàgina web). La veritat és que no va estar malament. Els plats són raccions petites perque així pots provar més coses, i la veritat és que l´idea no està mal. Només trobo que potser és un pèl car per ser que són raccions. Tot i així, si aneu a Vic és un lloc recomanable. Després vam fer una petita visita pel casc antic de Vic, del qual us adjunto foto de la plaça típica, i foto de la càmara de TV3 que enfoca la plaça i que surt sempre al Temps.

Després vam tornar cap a Sabadell. Al vespre direcció Mataró a veure el concert. El lloc no tenia mala pinta, ja que era en un bar arran de platja. Allà ens vam trobar amb el Guillem i el seu germà, i amb el Carles i família. Vam sopar quatre tapetes i després concert. Jo potser no sóc la persona més indicada per valorar-ho ja que sóc un freak dels Dire i no ho valoraré igual que un altre, però bé, per això el blog és meu. Crec que els falta millorar una mica. Els falten bastants assajos i concerts. D´actitud no els en va faltar, però van haver-hi varis despistes. Tot i així, no hem d´oblidar que era la seva estrena. A tots ells: Anims!!
Vam estar fent-la petar amb el Guillem & brother fins les 2:00 i a dormir a les 3:00. I l´endemà dinar!
Com sempre amb el temps just per enllestir-ho tot, però va sortir molt bé. Vam fer un llom a la sal que ens va quedar boníssim (queda malament que ho digui jo, oi?). Acompanyat d´un puré de patata, arrós amb ceps i salsa Pedro Ximenez.
En definitiva un estrés de cap de setmana, però que va estar molt bé. I més, tenint en compte que m´enfrontava als últims dies abans d´agafar vacances. Fins la tornada!!

LIO A CAN BARÇA

2008-07-25T17:30:00.009+02:00

Feia molts dies que volia fer aquest post però no trobava el moment, i ara potser ja ha passat la tormenta, tant és, com que encara queda la Junta de Compromissaris, ja tornarà a venir una altra tamborinada.

Vull dir varies coses, i no se si seré capaç d´organitzar-les perque tinguin un cert sentit. Tot i així ho intentaré. Per cert, com us podeu imaginar, tot això és el que penso jo, i no és cap veritat absoluta, per que aquesta no existeix, encara que molts es pensen que si.

Començo per la Moció de Censura. Per que la fan?

1. Per que no els cau bé el Laporta? Si és així, que s´aguantin, que per això hi ha eleccions.

2. Per l´actitud en moments puntals ("Al Loro" i a Manchester)? És veritat, no ho hauria de fer, però no n´hi ha per tant.

3. Pels resultats de l´equip que porta 2 anys sense guanyar res? Per mi no és motiu. Quantes vegades hem estat dos temporades sense guanyar? Moltes. A més, sobre el paper, crec que els fitxatges de l´any passat eren molt bons, però ha passat el que ha passat. Control del vestuari? Pot ser si, però aquí hi ha d´haver repartiment de culpes.

4. No diu la veritat sobre certs aspectes de compra-venda de terrenys i demés? Aquest és el que més s´ens escapa a tots, i sobre el que no podem opinar tant. Però per això també hi ha la Junta de Compromissaris de cada any per preguntar sobre aquests temes.

No se si em deixo més punts, però sobre aquests es pot moure la cosa. I a partir d´aquí a jugar amb la gent. Creieu que als socis en general, i dic en general expressament, estan pendents de lo dels terrenys. Doncs no. La gent està pendent del dia a dia, de si es guanya o es perd, dels fitxatges, del que és estrictament futbol. I això és a que s´han dedicat els de la Moció amb l´ajuda dels diaris. Al tema fàcil, al que veu la gent, a escalfar-los. Han tractat el tema com si fossin unes eleccions, enlloc de fer el que és, una Moció. Els diaris insistint en que parlés el Rosell (que al final es va deixar veure), parlant de com ha anat els últims anys futbolísticament,... Senyors dels diaris i altra gent: que era una Moció a una junta i un president!!! Que aquí no hi tenen cabuda els que no hi són!!

Us faig un comentari-pregunta: Imagineu-vos que fa dos anys el Tamudo no fa gol, per tant guanyem la lliga. Imagineu-vos que a Manchester no perdem, arribem als penals i guanyem, passem a la final i la guanyem, que no seria res extrany. O sigui, que tindreiem una lliga més i una Champions més jugant igual i emb els mateixos problemes de comportaments. Tot igual però amb dos títols més. Hi hagués hagut tot aquest sidral? Jo crec que no.

Sobre la moció, i com podeu deduïr, vaig votar que NO. Per que com diria el Pujol: Ara no toca! El que passa és que després van haver-hi els resultats, van plegar varis directius, i aquí sí que el Laporta ja trontolla més, i si ara hi haguessin eleccions no se el que faria. I m´ho haig de pensar, perque a la Junta de Compromissaris, i us informo que sóc compromissari per dos anys, el Laporta ens ho preguntarà. En principi, i abans de la Moció, diria que ha de seguir els dos anys que li queden. Però després del que va passar, no se si la situació en que s´ha quedat és la millor pel club. Espero aclarar les idees durant aquest parell de mesos.

Ah, i per cert, si quan comenci la nova temporada la piloteta entra, tot aquest merder s´ha acabat, que la gent s´en oblida ràpid de tot, i perque realment, per a la majoria de gent, el que importa és que aquells trossos de cuir cosits entrin a la porteria.

SANT JOAN

2008-06-27T15:59:00.002+02:00

Amb una mica de retard, us explico com va anar el Sant Joan 2008. Aquest any no va ser només una revetlla, sinó que van ser 4 dies de cap de setmana de relax a Platja d´Aro.

El campament base era a "casa" l´Ingrid, i hi vam ser: l´Ingrd (és clar!), David, Sandra, Toni, Cris, Kike, Ivet, Txell i jo.

La veritat és que ho puc resumir bastant, perque molt intens no va ser, ja que es va tractar d´un cap de setmana de talassoteràpia, vull dir, un cap de setmana de relax. La cosa es tractava de: dormir, jalar, platja o piscina, passeig (compres), jalar, dormir,... En fi, activitat a tope. Ara bé, si que van haver-hi algunes "excursions facultatives".

Abans de sortir, ja vam programar un partit de tennis, que al final en van ser dos (el Toni i jo ens vam escapar d´una altra tarda de compres!), una visita cultural a Vins i Licors Grau a Palafrugell (per a qui no ho sàpiga és una nau industrial de 15.000 metres quadrats, on 1.200 són de botiga. La Txell i jo vam comprar un Borgonya, Azpilicuetas, Luberri, Lambrusco blanc, un rosat Somontano que ara no recordo el nom, vinagres i algun licor. Us ho recomano. Segur que no marxeu d´allà sense comprar res.), i també, és clar, vam veure el partit d´aquells que juguen amb samarreta vermella.

Ja ho veieu, estress total!! Cal destacar, això si, el dinar de diumenge, on tots (a excepció de les dues embarassades) anàvem una mica passats de frenada amb el vi blanc que regava la paella del Xaco. Jo almenys si, i vaig acabar fent una migdiada d´hora i mitja que ho va arreglar tot.

Doncs aquest és el resum d´aquest Sant Joan, que no estaria malament de mantenir-ho com a tradició, eh Ingrid?

VIATGE A LONDON

2008-06-02T18:20:00.009+02:00

Ahir a la nit vam arribar d´aquest cap de setmana llarg a Londres. Concretament de dijous a diumenge. La veritat, és que com és habitual en les nostres sortides, hem aprofitat molt el temps. En contrapartida, passa que acabem fets caldo de tant anar d´aquí cap allà. Al final, el que veiem val aquest cansanci, i encara més Londres, que és el segon cop que hi anem, i com el primer ens ha encantat.
Aquesta vegada ha estat bastant intens, perque apart del turisme habitual, hi hem de sumar que cada vespre dels que hem estat allà hem anat a veure un espectacle (2 concerts del Knopfler, com no!, al Royal Albert Hall, i un musical, concretament el "We will rock you"). Per tant, com que cada un d´ells començava cap a les 19:30, hem anat una mica més estressats per veure tot el que voliem, però ho hem aconseguit.
Tot i que sempre repeteixes visites, hem intentat veure coses noves. Hem estat a la Tate Modern i a la National Gallery, hem anat al mercat de Portobello (és els dissabtes i l´altre vegada no va coincidir), a Camden Town, hem estat per una part de la City, passejat per Hyde Park,... i com he dit, repetint varies visites més.
També ha estat un viatge de trobades. I concretament totes el mateix dia. M´explico: el divendres al migdia ens vam trobar amb el Miquel i la Gemma (el germà de la Txell i cunyat meu (of course!) i la seva parella i vam dinar plegats al Covent Garden. Acabats de dinar va arribar l´Ignasi, que venia a veure el concert del Knopfler. Vam continuar la ruta per Chinatown, Piccadilly Circus, Regent,.... Aquí va començar una petita aventura quan l´Ignasi va perdre la cartera a l´Apple Store amb les targes i el DNI, el qual necessitava l´endemà per agafar l´avió. Doncs ja ens veus donant voltes per la botiga, parlant amb els empleats, anulant targes, i corrents cap a la Police Station per fer la denúncia perque la presentés l´endemà al consulat i li fessin un visat per poder sortir. (per cert, el noi ja està a casa seva). Després corrents cap el concert on ens vam trobar amb l´Àlex. L´ultima trobada va ser amb una noia que coneix la Txell, i la qual anava amb uns amics. Van anar també al concert i ens vam trobar a la sortida per anar a sopar. La veritat és que va ser un dia bastant intens.
Sobre els espectacles, començaré per l´últim, el musical We Will Rock You. Com us podeu imginar es basa en les cançons de Queen, i la veritat és que no està mal. Això sí, un pèl llarg si que és, ja que comptant la mitja part dura quasi 3 hores. I com que a mi no m´agraden massa els musicals, i anava cansat, doncs vaig tenir una mica de "tontera" a sobre.
Sobre els concerts, que us haig de dir,...espectacular!!!! No hi ha paraules. Un concert al RAH és una sensació que tothom hauria de viure. Deixem-nos de Palaus Sant Jordis!! No es pot comparar,...és com comparar el Barça amb el Sabadell. El so és impressionant, la gent és menys sorollosa que aquí, però la veritat és que ho agraeixes, ja que pots gaudir molt més de la música. En els moments de més silenci en una cançó ningú diu res, i quasi pots escoltar la respiració dels artistes. En aquest cas, amb el Knopfler pots escoltar tots els seus petits detallsa la guitarra. O millor dit, pots escoltar els petits detalls de tots els instruments, perque els pots escoltar tots a la perfecció. El grup a aquestes alçades de la gira va sobre rodes. Estan en plena forma, i en Mark també!! A vegades m´he queixat de com està tocant, i tot i que està clar que no és el de l´any 83, ha millorat moltíssim respecte la visita a Barcelona. Em va fer vibrar com mai! Vaig poder gaudir de la guitarra al Cannibals (a Barna no s´escoltava), un Marbletown impressionant, un Sultans més ràpid que fa dos mesos, Donegan, Telegraph, Speedway, Brothers, el So Far Away amb més energia , ...la veritat és que tot ha millorat.
Espero poder tornar a gaudir-lo al RAH altre cop.
Ah, per cert, ara us poso unes fotos que em va fer la Txell el mateix dia que vam arribar. Vam dinar a la Victoria Station, corrents a l´Hotel a deixar la maleta i cap al RAH a veure si veiem arribar tota la tropa. Només en vam veure quatre i s´em va escapar el principal, però bé, content i un altre cop serà.
En resum, un cap de setmana espectacular!!

DIJOUS = PLUJA

2008-05-22T09:50:00.005+02:00

Ja us dic d´entrada que aquest post és molt xorres, però mira, així expresso el que em passa cada dijous, i potser algú em pot corroborar el tema amb un estudi.

Algú sap quin dia de la setmana plou més sovint? (almenys a Sabadell) Doncs com us podeu imaginar és el dijous. Almenys és el que jo penso. Bé, de fet hi ha més gent que ho pensa, ja que desde que ho estic expressant publicament, molta gent m´ho confirma.

La història comença el dia que anomeno els dijous com el dia de tennis. Des de les 18:30 fins a les 21:00 que estic jugant (si no em fan fora de la pista). D´altres dies també jugo, està clar, però el dijous és fixe.

Doncs bé, dona la casualitat que molts dels dijous de l´any se li dona per ploure, i clar, com us podeu pensar, molt no jugo. Ei, que ja ho se que fa falta, però cony! Serà que no hi ha dies a la setmana per ploure!! I em direu, "doncs canvia de dia". Sí, ja ho se, però és que aquest és el dia que em va més bé a mi i a la gent que quedo per jugar.

Però lo bo va venir l´altre dia quan em van corroborar la meva teoria per la radio, al programa Versió Rac1. Estaven parlant de la pluja, i que molta gent deia que plovia en cap de setmana. Un entés deia que no era així, el que passava és que com que el cap de setmana tenim temps lliure i volem fer coses, dona la sensació que sempre plou. I que entre setmana com que anem a treballar no estem tant al tanto de quin dia plou o no plou. El fet és que un oient va enviar un e-mail dient que havia vist un estudi on deia que el dia de la setmana que plovia més era el dijous. Òstia! vaig dir. Algú que em compren!! Vaig estar a punt de trucar per corroborar-ho.

Però com us deia abans, la gent ja no em pren per boig o pesat, ja que després de tanta queixa, m´estan confirmant que els dijous ja estan pendents de si plou o no plou, i la cosa també està en que afirmen que SÍ!, que els dijous plou molts cops. Gracies!!!

Per cert, avui és dijous i a Sabadell està plovent.

P.D. (nota de les 20:00 h): Al final ha parat de ploure cap allà les 11, i fins i tot ha fet sol. I m´he dit, vinga va, que encara jugarem. He quedat amb un amic per jugar, però cap a les 18:15 ja estava una mica núvol. Bé, hem tingut pista a les 18:45. Entrem a la pista, escalfament de 5 minuts...i a ploure!!! T´ho juro que no ho entenc!!

HUMILIACIÓ!!

2008-05-07T23:56:00.006+02:00

Aquest és un escrit en calent, quan encara no fa 10 minuts que ha acabat el partit. Però és algo que haig de fer, d´explicar el que em passa pel cap, i del que els deu passar a molts barcelonistes.

Lo d´avui no te nom. No trobo una paraula, en te moltes. Però n´hi ha una que em dona voltes al cap, i és: HUMILIACIÓ!!

Però hi ha hagut dues humiliacions: 1. La que els jugadors del Madrid li han fet als jugadors del Barça. 2. La que els jugadors del Barça m´han fet a mi, a tots nosaltres.

Si, a mi no m´ha humiliat el Madrid, m´han humiliat els jugadors del Barça. M´han fet passar vergonya, m´han fet emprenyar,...avui han resumit el que ha estat el Barça tot l´any. I no val l´excusa de que faltaven jugadors. Amb els que jugaven avui es pot perdre, però no així.

Qui vulgui podrà buscar excuses, perque 3 dels gols del Madrid es podrien discutir: el primer possible falta al Márquez, el segon ve d´una falta que no era, i el tercer és un penal molt i molt discutible. Però no, no s´han de buscar excuses, perque si haguessin volgut en podrien haver marcat més. I no, no és excusa que el primer gol ens ha trencat. No! Hem sortit al camp desde el primer minut a passar l´estona, sense tensió.

M´agradaria saber que els deu haver passat pel cap als que no han jugat (si és que han vist el partit). En sèrio, m´agradaria saber-ho, perque estic segur que més d´un em sorprendria.

Ja entenc que aquesta temporada ha estat nefasta tot i arribar a les semis de la Champions, i que caure eliminat a semis és un cop dur. Però no és excusa per sortir al camp d´aquesta manera.

Que s´acabi ja!! I ho sento, avui no puc ser positiu en cap sentit.

AIXÍ SÍ!!

2008-04-24T10:34:00.004+02:00

Ahir va ser Sant Jordi (per cert, us va anar bé? Ja teniu rosa i llibre?), dia de treball però que jo el noto mig festiu. Va haver-hi passajeda mirant llibres (ahir no em va inspirar gaire cosa) i per acabar, partit de Xampinyons contra el Manchester United (uiiii quina poooor).

I d´això volia parlar, del partit. Ahir, tot i no guanyar, vam dir: eh! que sóm el Barça! al loro! Ara fora conyes, vam jugar molt bé, sobretot defensivament. Em van agradar força l´Abidal (ja era hora, que feia dies que deu ni do!), i sobretot el poderós Touré, quin fitxatge! I això que juga mig lesionat. Vam pressionar com en els millors temps, sense deixar sortir al Manchester (també s´ha de dir que ells no van jugar massa ofensivament que diguem), recuperant pilotes rapidament, i l´Eto´o que es va desfondar pressionant a tothom, que és quan fem mal. I amb l´ajut del públic, eh! Que ahir va ser un dels millor dies del públic, vam jugar molt bé. Fins i tot, i no és conya, vam recuperar un parell de pilotes. Sí sí, tal com ho dic. Potser des de casa no s´escoltava per la TV, però quan tenia la pilota el Manchester hi havia una xiulada que anava en augment encara que s´allargués la jugada, i al final la van perdre tots solets per la pressió nostra (la del públic).

En l´aspecte ofensiu és on la cosa no va ser tant fluïda. També és cert que el ManU va jugar amb 8 tius a darrera ben conjuntats més el Rooney i el Tévez també ajudant, i així és difícil passar. Però si corrés més la pilota i no el tio, si obrissim més a les bandes i no voler entrar pel centre, i si apart del Messi tinguessim a algú altre en condicions per crear perill doncs millor que millor. Però bé, vaig sortir satisfet del joc i imatge, i bastant satisfet del resultat, perque la pilota és ara sobre la seva teulada. Com jugaran a casa? A l´atac deixant espais a darrere? O com ahir sense crear perill? Tacticament crec que tenim avantatge. Veurem.

Per últim. Va jugar el Ronaldo? Ah sí, va fallar un penal. Quin tiu més xulo! Per Déu! Quina ràbia que fa! Ara, segur que si estés amb nosaltres ens cauria super bé, tipus Luis Enrique.

Doncs va, anims per la tornada a Old Trafford!

QUINS SALTS!!!

2008-04-16T17:20:00.003+02:00

En els últims temps hem vist dos o tres casos de com un alcalde fa un gran pas endavant. Es tracta del Sr. Montilla que ha passat de ser alcalde de Cornellà a ser president de la Generalitat, i el Sr. Corbacho que ha passat d´alcalde de l´Hospi a ministre.

També tenim un altre cas, el del Sr. Clos, però bé, em sembla que aquest és per un altre motiu. Tot i que seria divertit de veure una repetició del salt (Sr. Hereu/Ratatouiiiiillle!!).

Amb això que vull dir, doncs que ara està de moda fer pujar de categoria els alcaldes. I per que ho dic, doncs perque el que no m´agradaria gens de veure és com el Sr. Bustos, que per qui no ho sàpiga és l´alcalde de Sabadell, puja de graó, i que perque estigueu al tanto, és una cosa que fa temps que està intentant. I al loro!! "no se dejen engañar por hipócritas i embaucadores", que aquest paio no ens convé. Coneixeu l´estil Bustos? Per posar un exemple, tonto si voleu: quin alcalde apart del de Barcelona, te una imitació en un programa de ràdio, com en aquest cas el de Versió RAC1 del Toni Clapés? Doncs el Bustos. Que raro?

Bé, espero que la cosa no vagi més enllà i només l´haguem d´aguantar a Sabadell.

KNOPFLER A BARCELONA

2008-04-03T11:02:00.005+02:00

Uf! Ahir concert d´en Knopfler al Sant Jordi. Per primer cop hi vaig anar sense saber que tocaria, tot i que em va costar aguantar. Tres dies evitant llegir uns 90 mails parlant dels set-list dels 3 concerts anteriors. Però va valer la pena. Això de que cada cançó sigui sorpresa (bé, no tanta, perque després de veure´l tants cops, quan veus quina guitarra agafa, quin acompanyament farà el Richard,...ja saps quina cançó tocarà abans de que soni) és una mica com quan poses el "random" a l´equip de música.

I així va ser, perque almenys la meitat del concert va anar tocant temes que no havia tocat mai en una gira, i la veritat és que em van agradar molt. En especial Hillfarmes blues i Marbletown.

El set-list va ser aquest (simplificat): Cannibals, Why aye man, What it is, Sailing, True love..., Fish and the bird, Hillfarmer, Romeo, Sultans, Marbletown, Knoxville, Paraguay, Speedway, Telegraph, Brothers, Shangri-la, So far away, Going home.

Positiu: Variació del set-list respecte anteriors gires, almenys mig concert com he dit abans. Grans Telegraph i Speedway, un Sultans també millor que en anteriors gires. La veritat, s´han treballat bastant els arrangements.

Negatiu: trobo que la versió del Cannibals per començar va ser una mica descafeinada. També falta que el Knopfler es deixi anar una mica, que ultimament toca per embrenzides.

Molt bona nota al nou fitxatge, el John McCusker, amb el violí, "cittern", i flauta. Li dona un altre aire renovat. Per cert, sembla ser que algú diu que s´assembla a mi?? juajuajua. Molt bona!

I per acabar, igual que el concert, especial menció al Going Home. Pensava que no tornaria a escoltar aquest tema acabant un concert, però no ha estat així. Com m´agrada aquest tema!! I no dic que el Wild Theme sigui dolent, el contrari! Però ho sento, per acabar un concert, que millor que un Going Home. Acollonant!!

En definitiva, gran concert, això sí, amb un so millorable (suposo que també és problema del recinte). Ja estic esperant escoltar-lo al Royal Albert Hall on crec que aquest concert serà més adient.

P.D.: Que tocacollons els fotògrafs! Des de quan han estat 3 cançons a davant!!

NINGÚ ESTÀ CONTENT

2008-03-20T11:15:00.004+01:00

Abans de que marxi tothom de vacances, o que la gent pari els ordinadors, perque ja se que la majoria l´utiitzeu de forma lúdica en hores de feina, volia fer un últim escrit de queixa, com està sent habitual aquest any.

Ahir estava veient les notícies, i parlaven que desde que es va iniciar la mesura de limitar la velocitat al voltant de Barcelona a 80 km/h havien baixat els accidents. Fins aquí perfecte. Però la sorpresa va venir quan vaig escoltar que hi ha un grup que estava descontent. La veritat és que no m´ho podia creure. Qui hi pot haver que no està content amb això?? Doncs els gruïstes. Estan descontents perque els ha baixat la feina. Collons! Sempre estem igual, protestant per tot.

Ara ja m´els imagino anant a tota merda provocant algun accident, tirant oli o claus a l´asfalt, anant d´amagat a les arees de servei a boicotejar algun cotxe,...

Per tant, bones vacances a tothom, vigileu a la carretera, ...i vigileu les grues!

TITULAR A TOT ARREU: BIPARTIDISME

2008-03-10T00:07:00.003+01:00

A punt d´acabar l´escrutini, la cosa està bastant clara: a les Espanyes, la cosa està entre dos partits, PSOE i PP. La resta, a agafar les engrunes que cauen. Tot i així, i estant d´acord amb el que deia algun comentarista per TV, també ha passat que la gent ha optat pel vot útil perque no guanyés el PP, d´aquesta manera s´explica una mica la devallada dels partits d´esquerres excepte el socialista.
I aquests resultats em fan pensar en dues coses:
1. Heu comprovat el resultat treient els vots de Catalunya? Heu vist qui guanya? El PP!! Que vol dir això, que deixant de banda el que ja sabien, que perdrien a Catalunya, a Espanya han pujat, i això farà que optin per seguir amb la mateixa tònica, n´estic segur. Crec, que tot i perdre, sortiran reforçats pels seus electors per continuar amb aquest atac contra Catalunya, apart de fer-ho també contra el govern. Com a conseqüència, més crispació.
2. I seguint amb els resultats catalans, queda clar que la gent vota diferent quan es tracta d´eleccions per Espanya o per Catalunya. Sinó no s´enten la diferència a favor dels socialistes. Devallada impressionant d´ERC, que passen de 8 a 3, que s´ho facin mirar. Almenys han admés que els resultats han estat dolents, no sense posar alguna petita excusa. CIU s´ha mantingut, i no només això, sinó que ha estat l´únic partit minoritari que ha aguantat el tipus, i això té mèrit. I a més passa a ser la força CATALANA més forta a l´estat, que ja ho era, però avui encara més. I ara no em vingueu a dir que el PSC té més vots, perque he dit força CATALANA. Tot i així, no aconsegueix guanyar els vots que te quan es tracta d´eleccions a la Generalitat.

En definitiva, per trobar punts positius per Catalunya, que crec que és el que ens importa, en veig dos també:
1. Que el PSOE ha guanyat gràcies als escons a Catalunya, tal com he deixat entreveure abans, i que aixó, sumat a que a Catalunya també manen els socialistes, fa que tinguem més pressió per reclamar millores en tots els sentits.
2. Que CIU és la tercera força al congrés amb 10 diputats, que vol dir que el PSOE també la necessitarà en certs moments, i que significa que podem fer més pressió per obtenir més calers per Catalunya.
Resumint, que tot i que el PP ha augmentat vots i escons i ha guanyat les eleccions a Espanya (ja m´enteneu), crec que pot ser un bon moment per aconseguir molt per Catalunya.

PD: Acabo de veure els resultats finals i el tema ha canviat un pèl. El que deia de que sense Catalunya guanyava el PP ja no és així, perque CIU ha guanyat un escó més i ara en te 11. No obstant, els resultats entre els dos grans serien igualadissims, i si treiem els vots (no els diputats), el PP guanya. Per tant, CIU encara te més força i a més ha millorat resultats.

COM ES CELEBRA UN GOL?? AIXI NO...

2008-02-25T10:21:00.001+01:00

El video en si és secundari...ehem! Us el poso per dos motius que serveixen com a exemple del que us vull comentar.
1-Quan es parlen de les celebracions de gols, de les mil formes que hi ha, aquesta seria una que no s´ha de fer.
2-Us heu trobat alguna vegada algú que us ha dit que el futbol són 22 tios corrents darrera una pilota? Doncs potser era veritat..Almenys un sí, i si no mireu com corre el Guti, mireu mireu.
Ei, i que el video no és per enfotre-me´n del Madrid ni per dir que estem a 2 punts encara que no m´ho creies fa unes setmanes.

CONCERT A "LUZ DE GAS"

2008-02-16T17:37:00.007+01:00

Com us vaig dir en l´anterior post, el dijous passat actuava a "Luz de Gas" el grup MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERE_LE, als quals vam anar a veure amb la Txell. Ja els haviem vist l´any passat a Sabadell i la veritat és que han millorat molt, ja que a més, en comparació amb aquell concert han afegit un guitarrista i la col.laboració de la cantant que també apareix al disc (Angela Cervantes) i que és espectacular, de veritat.

Ara tampoc us explicaré com són les cançons i l´estil perque ja ho vaig fer, com he dit, en l´anterior post, però el que si que diré és que m´ho vaig passar molt bé, ja que ara ja hi anava coneixent els temes i podent fer comparacions amb el disc, i com que sóc un enamorat del directe ja us podeu imaginar quines versions m´agraden més.

El concert va ser basicament la presentació del disc, tot i que també van haver-hi moments per recuperar algun tema de l´anterior disc, i un altre pel lluiment personal de l´Angela (en sèrio, impressionant). En l´apartat veu, gran combinació de tons entre el Martín i l´Angela, i en l´apartat músics dir que van estar molt bé, en especial el gran Albert el qual ho viu com ningú altre dalt de l´escenari. Només en algun moment vaig trobar a faltar una mica més de volum en la guitarra, encara que també és veritat que hi va haver un petit problema de so. També hi hagués afegit una mica més de protagonisme a la percussió en algun moment, però tot això només són detalls d´un torracollons.

En definitiva, ja estic esperant l´actuació que faran a Sabadell al teatre Principal, i de la qual ja us informaré, perque insisteixo, val molt la pena.

Només dues coses negatives: 1. Tot i que la sala Luz de Gas, a la qual no havia anat mai, és molt acollidora i està molt bé, em van clavar 16 € per una cervesa i una clara! 2. Hi va faltar una mica d´afluència de públic.

Us poso algunes de les fotos que vaig fer i que no es veuen massa bé, ja que la càmera del mòbil no dona per més.

NOU CD DE "MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERE_LE"

2008-02-08T10:14:00.000+01:00

Bé amics, us presento el nou treball del grup "Martín y la Barquichuela Lere_le" on hi toca, bé, millor dit, hi composa i toca l´Albert Faz, el qual és el meu instructor en el món de la guitarra (que difícil que ho tens Albert!).
Durant mesos vaig anar seguint la creació del disc, i la veritat és que feia bona pinta. Finalment ja l´han tret, i ha superat el que m´esperava. Un disc molt treballat, ho se pel que m´anava comentant l´Albert, i pel resultat, ja que només escoltant-lo veus la quantitat de detalls que hi ha, tant musicals com vocals, i la instrumentació total del disc, que fa que el so sigui molt variat. Dir també que han tingut col.laboradors molt bons, com l´aportació d´una veu femenina espectacular (Angela?) i la del conegut Manu Guix.
Generalitzant una mica (difícil!), jo el disc el veig molt tranquil, agradable d´escoltar, tot i que en certs moments si que li foten canya (eh Albert!). Juga amb molts sons i ritmes, des de la Bossanova, fins a certs moments electronics. I una cosa que m´ha agradat força, i és una percepció particular, és que en un parell de temes m´han recordat als Midnight Oil, un grup pel qual tinc molta devoció.
En fi, us el recomano de veritat. I si voleu escoltar alguna mostra podeu visitar la seva pàgina al Myspace , i comprar el seu disc o cançons individuals al iTunes .
Per cert, també comentar que el proper dia 14 de febrer toquen a la sala Luz de Gas a les 21:30, on sortiran a escena amb vuit musics, que pot ser espectacular, ja que en directe, i sempre segons la meva opinió, milloren. Si voleu podeu veure la crònica d´un concert seu al que vaig anar aquí .

ÒSTIA PUTA!!

2008-01-25T15:26:00.000+01:00

Com que és una notícia de diari, li podria haver passat al "Tocaiu", però no m´he pogut estar de publicar-la aquí. Quan he acabat he sentit una ràbia que si a davant hagués tingut al tio de l´Audi no se el que li hagués fet. Com es pot tenir aquesta mala llet, indiferència pels demés, sang freda,...i ser tant cabró!! Jutjeu vosaltres mateixos.

Extret d´El Periódico de l´edició d´avui:

Un conductor que va matar un jove a La Rioja demanda els pares del mort per danys al seu cotxe
• Tomás Delgado, de 43 anys, exigeix 20.000 euros després d'atropellar un ciclista de 17 anys el 2003

EFE
LOGRONYO
Un conductor ha demandat per danys al seu cotxe els pares d'un noi de 17 anys a qui va atropellar i va matar quan anava en bicicleta en un accident de trànsit que va tenir lloc l'agost del 2004 a Castañares de Rioja.

Segons l'organització Stop Accidents, un Jutjat d'Haro (La Rioja) veurà dimecres que ve el judici per la denúncia interposada pel conductor, Tomás Delgado Bartolomé, de 43 anys i veí de la localitat riojana de Santo Domingo de la Calzada, que reclama als pares del noi mort 20.000 euros en concepte de danys al seu vehicle, un Audi A-8, i del lloguer d'un altre per treballar.

L'accident va tenir lloc el 26 d'agost del 2004 quan el jove Enaitz Iriondo Trinidad, natural de Durango (Biscaia), després de passar la tarda amb els seus amics tornava en bicicleta al càmping de Castañares de Rioja, on estava de vacances amb els seus pares.

A 173 km/h en un tram limitat a 90 km/h

Segons els informes pericials, el cotxe circulava a 173,90 quilòmetres per hora en una carretera on la velocitat màxima permesa és de 90 quilòmetres per hora i hauria donat una taxa d'alcohol superior a l'establerta, informa Stop Accidents. L'impacte va ser tan brutal que el cos del jove va ser llançat a més de 18 metres d'altura, segons la versió de la mare, Rosa Trinidad.

En les diligències prèvies es va fonamentar que les actuacions practicades acreditaven que el fet denunciat no revestia caràcter d'infracció criminal de manera qye es va acordar el sobreseïment lliure i l'arxivament del cas.

Un mes després de la mort, la família del jove va rebre la notificació del sobreseïment lliure i arxivament de les actuacions per via penal, amb un termini de tres dies per interposar recurs.

Tancar un capítol tràgic

"Mesos més tard, les nostres assegurances es van posar en contacte i cada una de les parts vam assumir la nostra culpa i vam arribar a un acord per via administrativa", ha afirmat la mare, segons Stop Accidents.

D'acord amb l'organització, Trinidad puntualitza: "Encara que vam haver d'acceptar l'assumpció de la nostra part de culpa, mai vam estar d'acord amb el contingut de l'acord, però el vam acceptar pel simple fet de poder tancar aquest capítol tan tràgic de les nostres vides i poder continuar endavant".

El març del 2006 se'ls va notificar que el conductor que va atropellar el seu fill havia interposat una denúncia civil en què els reclamava el pagament dels desperfectes produïts al seu cotxe per l'atropellament (14.000 euros), a més de 6.000 euros pel lloguer d'un altre cotxe per treballar. El judici tindrà lloc el dia 30, al Jutjat número 1 d'Haro.

ULTIMA HORA (30.01.08): Finalment, el conductor Sr. Tomàs Delgado ha entrat en raó i ha retirat la denúncia.

SALES DE CINEMA

2008-01-14T15:47:00.000+01:00

Ultimament només faig que queixar-me, oi? Doncs avui un altre cop. Aquest cap de setmana, com d´altres, vam anar al cinema per veure la pel.lícula "Expiación", la qual recomano encara que sigui un "dramón" i en algun moment es faci lenta. Però no vull parlar de la pel.lícula, sinó de la gent que va al cinema.
Cada cop m´indigna més cert tipus de gent que no paren de fer soroll o parlar, sense cap respecte pels demés que estem allà intentant veure i ESCOLTAR la pel.lícula. No parlo del soroll de les crispetes, ni del plastic del paquet de kleenex, ni de la tos, ni tampoc parlo de quan sona un mòbil. Tos aquests sorolls són quasi inevitables, ja que les crispetes les venen al cinema, la gent es constipa i tothom ha oblidat alguna vegada d´apagar el mòbil.
No, del que jo parlo és de la gent que parla en veu alta amb el seu o seus acompanyants o dels que estan fent soroll quan piquen repetidament amb algo, sigui amb la sabata a la butaca, amb la mà sobre el bolso... Sempre pots fer algun comentari que altra, però en veu baixa, intentant no molestar als del teu voltant perque tampoc estàs a casa. Però no, n´hi ha que els encanta parlar en veu alta, i encara no se perque ho fan, si realment només són maleducats i no s´en enteren, o els agrada fer-se notar però igualment són maleducats. I a més no ho fan només un cop, repeteixen i repeteixen. Que s´ha de fer? Fotre un crit perque callin? Després ja la podem liar, i tampoc és plan d´estar-la liant a quasi cada pel.lícula que vaig a veure al cinema.
Resignadament, només demano una cosa: EDUCACIÓ!!

NOTÍCIES

2008-01-08T11:12:00.000+01:00

Després d´uns dies "desaparegut" del bloc degut a les vacances nadalenques, torno a estar per aquí amb uns quilets de més, i no precisament perquè m´hagi tocat la loteria. O sigui que ara toca intensiu d´esport.

Ara anant directament al gra, el primer post de l´any fa temps que el volia escriure, i va dedicat a les notícies que diariament ens trobem als mitjans de comunicació: diaris, televisions, ràdios...

Normalment llegeixo, escolto o miro les notícies sens més, informant-me del que ha passat, passa o passarà. Però a vegades, i avui és el cas després de llegir un parell de diaris, m´en adono que cada dia és el mateix, les mateixes notícies: que atemptat allà, que el tren no funciona, matança a no se on, polítics criticant a l´altre, violència de gènere (avui home mata a altre home), que l´atur ha pujat en 4.993,21 persones, que les hipoteques no se que,... I un altre tema seria el tipus de notícies, que sempre les negatives superen a les positives, però aquí ja hi haurien d´entrar els periodistes o caps de redacció per opinar sobre el que atrau més a la gent.

I no parlem dels diaris esportius, analitzant des de totes les perspectives el Barça (els diaris d´aquí) o el Madrid (els d´allà). Cada dia hi han anàlisis, buscant respostes als perques (ei analistes! que l´esport no és una ciència!), que si aquell abans corria 4,9 km en un partit i ara en corre 4,8...

A veure, amb això no vull dir que no s´hagi d´explicar el que passa, denunciar les deficiències que hi hagin, comentar les declaracions de la ministra Alvarez,.... Que està bé que insformin! Encara que lo dels diaris esportius a vegades fa pudor... Només vull dir que de tant en tant, tinc la sensació d´estar llegint un diari d´ahir, del mes passat, de l´any passat,...i al final resulta avorrit.

BON NADAL

2007-12-24T13:14:00.000+01:00

Després del que va pasar ahir, i no cal esmentar el que, millor pensar en el Nadal, en l´any que ve, o en el que volgueu per oblidar-ho. Diré poca cosa, perque tampoc és qüestió de rebentar-ho tot, i més ara quan és fácil criticar quan es perd. Però collons!! Això és que va faltar, collons per part dels jugadors per anar-hi més, i collons per part de l´entrenador perque crec que es va cagar no fent canvis.
Perdoneu pel vocabulari d´avui, perque només pensar en el que vaig viure ahir al camp em torno a escalfar.
Doncs això, us desitjo un Bon Nadal a tots i a totes (inclosos els jugadors i entrenador del Barça).

VISCA LA LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ!!!

2007-12-13T12:29:00.000+01:00

Aquest matí he escoltat a la ràdio (Catalunya Ràdio) que "el Jueves" havia fet una nova versió de la polèmica portada dels prínceps per celebrar l´entrada del nou any 2008.

No se si és veritat o no, ja que ho he buscat per la seva web i no he trobat res. Tot i així, aquesta seria la portada per enfotre-se´n dels que volen tallar la llibertat d´expressió.

Gràcies al Francisco Garrido per passar la foto.

TAXA DE RESIDUS

2007-12-05T10:27:00.000+01:00

Ahir, mentre estava parat a un semàfor vaig poder veure una situació que es repeteix cada dia, cada hora, cada minut... i que no m´havia parat a pensar. Una dependenta d´una botiga estava a fora de l´establiment (al carrer) fumant, i quan va acabar va llençar el que quedava de la cigarreta al terra.

Això em va fer pensar que aquesta situació es deu repetir a tot arreu, i com a conseqüència, el carrer ha augmentat el número de cigarretes a terra. I em dic, cony! Em sembla perfecte que no es deixi fumar al lloc de treball i a alguns bars o restaurants, però en canvi ha augmentat la brutícia al carrer. I qui ho paga això? Doncs tots!

No se als altres ajuntaments, però a Sabadell paguem una taxa de residus des de fa uns 3 anys, i m´agradaria saber si dins d´aquest import hi ha la despesa dels escombriares que ara perden més estona netejant aquestes cigarretes. Si és així no hi estic gens d´acord. Per que haig de tenir jo aquesta despesa?? Proposo que s´augmenti l´impost sobre el tabac per poder atendre degudament la neteja del carrer pel problema de les cigarretes. O una altra solució seria que cada establiment, oficines, fàbriques,...posés davant del local un cendrer per deixar les cigarretes, així tots disfrutariem d´una ciutat més neta.

En definitiva, que s´ha volgut solucionar un tema i s´ha creat un altre problema. Si us plau, que s´hi posi solució!!

DEMÀ miniDERBY

2007-12-01T01:00:00.005+01:00

Ja que demà és dia de miniderby (el derby gran és contra el Madrit), deixo aquí la tàctica de l´Apañó per guanyar el partit de demà.
Quins temps aquells!!

IDOL DE MASSES...

2007-11-28T17:59:00.001+01:00

Segur que l´heu vist tots més d´una vegada, però em feia gracia posar-lo.
Gracies al "Tocaiu" per passar l´enllaç.

CARTA D´UNA DESCONEGUDA

2007-11-19T11:48:00.000+01:00

Ahir vam tornar a anar al teatre, que ultimament s´està convertint en habitual, i ja m´agrada, perque el que hem vist m´ha agradat força.

L´obra que vam veure ahir va ser "Carta d´una desconeguda" al Teatre Borràs. Interpretada per l´Emma Vilarassau, Marta Marco, Ivana Miño, Carlota Olcina i dos actors més que ben poc intervenen, tot i que un d´ells és l´unic que està a l´escenari de principi a fi. Al veure els actors pots pensar, cony! si sembla Ventdelplà! Però no, obviament no te res a veure.

La història tracta d´una carta que envia la protagonista, que la interpreten les quatre actrius en diferents moments de la seva vida. La idea, sota el meu parer, és molt bona, ja que sobre l´escenari van apareixent les diferents "protagonistes" i van encreuant els seus moments sense que cap abandoni l´escenari.

La interpretació de les actrius, i com sempre dic, sota el meu humil parer ja que no sóc cap professional, va estar força bé. Potser hi ha algun detall que no quadra massa, però en general no està mal. La principal seria l´Emma Vilarassau, que interpreta la "protagonista" més gran (d´edat). Tot i que no se perque, és una actriu que em fa ràbia, i perque? doncs no ho se, però sabeu allò quan algú no us fa gaire gracia, doncs això em passa amb la Vilarassau. Però haig d´admetre que aquí fa un molt bon paper, crec que la millor de totes (ja que els actors no compten,...quasi no fan res!!).

De l´obra en si, doncs dir que és un drama. Un drama 100%, de principi a fi, ni un moment pel somriure. Sense intermig (el tipus d´obra no s´ho pot permetre), però no es fa gens pesada. Només un però per la història, hi ha un aspecte del personatge a qui es dirigeix la carta que no me´l crec. No és res important, però no us diré res per si aneu a veure-la. Ja ho comentarem.

Per últim, dir-vos que si us decidiu a anar-hi busqueu entrades a primeres files, ja que nosaltres estàvem a la fila 14, i des d´allà crec que era una mica lluny per veure nitidament les cares, i aquesta obra és una d´aquelles que necessites veure els gestos, les mirades,...els petits detalls.

Bé doncs, una altra obra que us recomano!!

CICLISTES URBANS

2007-11-08T12:38:00.000+01:00

Fa dies que volia escriure sobre aquest tema, el qual, en una expressió molt catalana, em treu de polleguera. Els ciclistes urbans. Una espècie que va 'in crescendo', diferent dels ciclistes interurbans que van a fer esport. Són aquests que ara s´està promocionant amb el lloguer de bicis, i que sembla ser que també es multarà (de moment a Barcelona).

Potser em direu que sóc un incívic, que vaig en contra dels ciclistes, que ells són els més perjudicats,... El que volgueu, però aquest és el meu punt vista,...i crec que també el de molta altra gent.

Primer de tot, si que vull dir que aquí el sistema vial no està gaire adequat per als ciclistes, és veritat. A altres països, com per exemple Holanda, estan més preparats. Però això no vol dir que com que aquí ho tenen fatal facin el que els dona la gana. I vull donar varis exemples amb els que m´he trobat personalment per fer-me entendre:

1. Vas en cotxe, gires la cantonada i et trobes un cicliste en direcció contrària que ve cap a tu i has de frenar en sec. A sobre vols protestar una mica i encara és el ciclista, o la ciclista en aquest cas, la que s´emprenya.

2. Al mateix lloc (deu estar gafat), però abans de que jo arribi al cantó. Surt una ciclista del mateix carrer d´abans en direcció contrària sense mirar, però el més fort és que porta un petit remolc a darrera amb un nen petit. No es per anar a darrera seu i dir-li quatre coses?

3. Arribes a un encreuament on tens preferència, i t´apareix un ciclista que te l´stop, però que fa ell? Desvia una mica la direcció i passa pel pas de peatons per tenir ell preferencia. No em digueu que no us hi heu trobat mai! D´això s´en diu codi de circulació a mida.

4. Vas circulant i et trobes que estàs atrapant a un ciclista que va per davant teu. Jo ja entenc que va més a poc a poc que un cotxe, llogicament, però el que no entenc és que mentre no havia arribat anava pedalant, i just arribo darrera i deixa de pedalar i avança amb la inèrcia que portava. Que passa? Doncs que cada cop va més a poc a poc. No pot anar pedalant com anava abans? Que consti que mai he tocat el claxon en aquest cas.

5. Encreuament regulat amb semàfors. Quan estic arribant es posa verd, per tant quasi no haig de tocar el fre. Que passa en aquell moment? Apareix el ciclista de torn que te el semàfor vermell, i que a sobre no podia girar a l´esquerra perque anava per una via de doble sentit. Ara el tinc a davant, però m´ha fet fer una frenada. Aquí si que toco una mica el claxon. Només espero una disculpa, en plan: tens raó. I amb això em dono per satisfet. Però no, el tio es posa a pedalar a poc a poc més lent que un vianant. O sigui, fot dues infraccions i a sobre no se li pot dir res. Vinga va!!

6. (i últim) Aquest cop jo anava caminant per la vorera. En un moment donat, i en un punt precís sóm 3-4 persones que ens trobem a la vorera. Ei, la gent està caminant, no hi ha ningú parat al mig. Doncs bé arriba el ciclista, per la vorera 'of course' i tocant el timbre perque s´aparti tothom. Doncs jo no m´aparto! I dic en veu alta: No, si a sobre ens haurem d´apartar nosaltres!. Doncs el tio es para perque no pot passar, i em mira amb cara de mala llet però no diu res. I jo penso: quins collons, a sobre es pensa que te raó!

No se el que pensareu vosaltres, si us heu trobat amb casos com aquests, si sou usuaris de bicicletes,... Però amb això, el que vull és manisfestar la meva queixa envers aquest grup de gent que reclama més carrils bicis, però que en canvi no te cap respecte per a la resta de població que circula, sigui en cotxe o a peu.

STALIN

2007-10-29T10:57:00.000+01:00

Ahir vam anar a Barcelona a passar el dia. Bé, de fet mig dia, ja que vam arribar als volts de les 2, i vam marxar cap a les 8:30. Tot i això vam aprofitar força bé les hores.

Primer un petit passeig per trobar el restaurant on anàvem a dinar i una altra estona més de passeig esperant l´hora que ens toqués. Vam dinar el restaurant japonès SHUNKA, al carrer Sagristans, que és darrera l´hotel Colón que està davant la catedral. No va estar gens malament, sobretot em va agradar el nigiri d´anguila. I de preu no és barat, però abans d´anar-hi pensava que seria més car.

Després un passeig i cafetó per fer temps per anar al Tívoli i veure l´obra Stalin, del Flotats. No havia vist mai cap obra d´ell, i la veritat és que em feia gracia tot i que hi ha molta gent que no el soporta. Sembla ser que l´obra no ha tingut gaire bones crítiques, i de fet pot ser, ja que el teatre era mig buit. Tot i així, m´era igual, i és que el que pensen els crítics se m´en refot, com ja he comentat alguna altra vegada.

Sobre l´obra, doncs em va agradar bastant. Com us podeu imaginar és una crítica a l´Stalin i el model d´estat que promulgava. És una obra dura, que et fa pensar en com vivien els estats comunistes i els estats dictatorials que han existit i que encara existeixen. Seguint l´història en si de l´obra, l´Stalin va fent petits monòlegs de com es porta un país, o com s´ha de dirigir i governar la gent, fent veure que tot el que fa ho fa per ells.

Molta gent pensarà que el Flotats està sobreactuant, però jo crec que està bé, donant-li més èmfasi al personatge per ensenyar com pot arribar a ser un "governant" d´aquest tipus. Dels altres actors, comentar sobretot el paper de la Carme Conesa, que és qui comparteix escenari amb el Flotats. Molt bon paper, interpretant i transmetent el que sent un poble que viu sempre sense saber que passarà l´endemà. Dels altres personatges, no gaire cosa, ja que surten molt poc. Tot i així, molt bona la reflexió-història final que fa el Pere Eugeni Font, que enllaça l´història que s´ha explicat amb el present.

COSTA BLAVA - KILL TO GET CRIMSON

2007-10-17T16:23:00.000+02:00

En lloc de fer dos posts, aprofitaré el mateix per comentar un parell de coses. La primera és fer un petit resum del cap de setmana passat, ja que amb la Txell vam fer una sortideta per celebrar els 3 anys de casats (Gracies per aguantar-me Txell!!).
Vam anar en cotxe cap a la Costa Blava (6-7 horetes). És una zona molt recomanable, en especial Niça. És una ciutat molt agradable de visitar: passeig marítim inacabable, zona peatonal molt cuidada al centre amb botigues i restaurants , i al costat la Niça antiga, que és com una teranyina de carrers amb locals de tot tipus.
També vam visitar Mónaco. Maco. maco, no és. Més aviat és curiós de veure. Una molt petita zona antiga, i tota la resta doncs el que us imagineu: botigues, cotxes espectaculars, el casino i el circuit urbà. I de tornada vam passar per Antibes (molt xulo també) i per Cannes. I com alguna altra vegada, vam tornar a menjar força bé a França. Vaja, un viatge curt, però intens.

L´altre tema, i que encara no havia comentat. Molts de vosaltres ja ho sabeu de sobres, però per els que no, comentar que en Knopfler ha tret un disc nou "Kill To Get Crimson". No us espereu un disc dels Straits. Però si voleu passar una estona de bona música no ho dubteu. Aquí el podeu comprar. Ah, i també van sortir les entrades pel concert que farà a Barna el 2 d´abril de l´any que ve. Els que volgueu anar-hi podeu comprar les entrades aquí. Per cert, aquest cop tinc fila 1!!

The Police

2007-09-28T11:14:00.000+02:00

Després de mesos d´haver comprat les entrades, ahir vam anar al concert dels Police a l´Estadi Olímpic. Abans de començar, i havent llegit alguna crítica dels primers concerts de la gira no hi anava esperant un gran concert.
Però malgrat el que diuen algunes crítiques post concert i els comentaris de vària gent, a mi em van semblar genials. Està clar que no sonen igual que algun dels concerts dels 80, on eren més enèrgics i potents. Però a veure, que ells ja no tenen la meteixa edat (i nosaltres tampoc!), i les seves idees musicals també canvien. Potser han perdut la potència que tenien, però crec que, i és la meva opinió, han guanyat en qualitat musical. Ara, que per com saltava la gent en alguns moments, no semblava pas que s´haguessin fet grans.

L´Sting segueix transmetent molta energia, i de fet és amb qui embogia més la gent (sobretot les noies...). L´Andy Summers crec que és el més gris en quant a carisma, però ahir va tenir molts moments per lluir-se, i tot i tenir 64 anys, va cumplir perfectament, i a més es va permetre fer un parell de saltets. I el que sempre m´ha agradat, i ahir es va reafirmar va ser l´Stewart Copeland. No sembla que hagin passat els anys per ell, i els seus moviments, cares, gestos i manera de tocar eren iguals que fa 25 anys.
Van tocar els clàssics, com era d´esperar. Encara que m´hagués agradat escoltar Fall Out o Bring On The Niht. I ho haguessin pogut fer, ja que el concert el podien haver estirat uns 15-20 minuts més, i és que per un grup com Police, un concert d´una hora i tres quarts és un pelet curt. Això i que el concert va començar amb mitja hora de retard són les crítiques que en faig. Perque per criticar de veritat ja hi són els crítics, que d´aquí ve el seu nom, del verb criticar, perque a vegades sembla que només critiquin en negatiu. En especial un d´El Periódico que es diu Nando Cruz que només es dedica a estripar tot el que veu.

Suposo que a altra gent potser no els va agradar tant, però per mi s´ho va valdre. A més, només pel fet d´haver estat en un concert seu ja valia la pena. Ja que per edat no hi havia pogut anar mai. Per això existeixen els retorns de les velles glòries, no?

PD: Com a curiositat, dir-vos que un cop acabat el concert, i fora de l´estadi, vam trobar-nos amb el Lluís Gavaldà i el Joan Reig dels Pets que també van estar al concert.

RETORN A LA FEINA

2007-09-15T20:12:00.000+02:00

El títol és un dir, ja que des de el dia 3 que ja estic treballant a tot drap, ni entrar amb calma m´han deixat aquest any. I ja era hora que escrivís algo, ja que com podeu comprovar, des de el dia 28 de maig que no faig cap comentari. Manca de temps, i quan el tinc potser no tinc res a dir.
Però bé, aquí tornem a estar, i després d´un mes de vacances. Sí, ho heu llegit bé, un mes de vacances, que en feia de temps que no tenia tants dies seguits, normalment feia 3 setmanes. Ara bé, no s´ha fet gens llarg això. La cosa ha estat bastant atapeïda.
La primera setmana, de relax a casa preparant el viatge als USA, les següents dos setmanes doncs el mencionat viatge (que ara comentaré), i l´última també de relax, però a Sitges (llegir, platja, menjar, dormir,...uf, quina esgotamenta!).
Sobre el viatge, una passada. Amb la Txell vam estar 6 dies a Nova York (amb la Sandra i el Toni), 1 dia a Washington, 4 dies a Chicago, i 2 dies a Boston. En total, 8 vols!! El que em va agradar va ser que les 4 ciutats eren molt diferents les unes de les altres, i això feia que les visites no es fessin repetitives.
Nova York: ja ho heu vist tots, és com les pelis, impressionant. Costa d´assimilar el que estàs veient. A tot arreu hi ha coses per veure. És com si anessis per allà com un babau mirant per tot arreu, no t´ho acabes mai. És com un espectacle a lo bèstia. Em va agradar molt el Chrysler Building, Central Park i els voltants, ...ah, i per alguns dels "malalts" que em llegiu també us poso una foto de la botiga del Rudy, ja sabeu qui vull dir.

Washington: també és una mica com un decorat a lo gran, ja que vam visitar molts llocs que apareixen a les pelis i a les notícies: el capitoli, l´obelisc, la casa blanca, el Lincoln memorial, el cementiri d´Arlington... Aquest dia va ser el pitjor a nivell de cansanci. Només teniem mig dia per veure-ho tot, i vam anar a saco. I clar, que passa? Doncs que vam acabar trinxats, semblava que tingués els peus a punt de rebentar.

Chicago: una ciutat molt guapa, la qual recomano visitar. Molt important el tema arquitectura, amb uns edificis impressionants. Aquí hi ha l´edifici més alt dels USA, la Sears tower, encara que a mi em va agradar més la Hancock tower, que no és tant alta, però deu ni do. Allà vam estar dinant al pis 96 amb unes vistes impressionants. Va ploure un parell de dies, però això no va fer que deixéssim de fer res, ja que ho vam aprofitar per visitar museus.

Boston: potser la que em va agradar menys. La veritat és que m´esperava que fos una altra cosa. Sabiem que no era la típica ciutat americana, que era molt europea. I així era, no hi havien tants gratacels. Però és una ciutat que quasi amb una dia la fas, i clar, acabes repetint llocs si hi ets dos dies i mig.

En general, un viatge impressionant que recomano que feu si teniu l´oportunitat. A més, a qui li agradin els museus, és el lloc ideal. Vam estar al Metropolitan, al MOMA, al Art Institute of Chicago i al Boston Fine Arts. I que hi veus allà? Doncs els veus a tots: Dalí, Miró, Picasso, Van Gogh, Monet, Kandinsky, Cezanne, Renoir, Rembrant, Velázquez,...No t´ho acabes! La veritat és que impressiona tenir aquelles pintures davant dels teus nassos.
Bé doncs, com he dit abans, ja s´han acabat les vacances. Ara a currar una mica.

EReccions Municipals 2007

2007-05-28T09:54:00.000+02:00

Ahir van haver-hi eleccions municipals com tots sabeu, les quals em van fer aixecar d´hora, ja que a les 8:00 havia d´estar a la mesa electoral perque era segon substitut del primer vocal. Per sort, va venir tothom i no em va tocar pringar. I sobre les eleccions m´agradaria informar-vos i comentar dos temes.
Un són els resultats a la meva ciutat, Sabadell, (segur que a molts no us importa un "pitu" però són els que em toquen de més a prop). Com veieu ha tornat a guanyar el Bustos i el seu estil, però amb una diferencia, que ara no te la majoria absoluta. Tot i així, veig difícil que les altres forces s´agrupin totes per canviar d´alcalde, per tant, crec que seguirem tenint Bustos quatre anys més. Que de fet, encara que no m´agradi, és el que ha votat la majoria.

Per altra banda, i d´aquí ve el títol (No!! No m´he equivocat!), són les reaccions als resultats. Seré breu perque és algo que ja vaig comentar en un post anterior sobre les eleccions a la generalitat. Crec que els partits tenen ereccions mentals després de les eleccions. I sino, llegiu els comentaris que fan sobre els resultats. Tots guanyen, tots milloren, tots treuen uns resultats de puta mare, tots... Com s´enten??? Ja se que no sortiran mai dient que ha estat un fracàs, però d´aquí a dir que han estat uns grans resultats hi ha un bon tros.
Uns agafen els resultats del dret, els altres els miren del revés, altres de costat, d´altres agafen el total de vots, d´altres el total de regidors, d´altres les variacions, o sigui, que com sempre tothom s´ho agafa com millor li va i així pot justificar-se i tenir aquesta eRecció que comentava.

Quina nit!!

2007-05-09T00:30:00.000+02:00

Ara fa just 15 anys estava sortint de la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, si, heu comptat bé, l´any 1992, l´any que va passar tot: Olimpíades, Lliga + Copa d´Europa de Wembley i concerts dels Dire Straits. Quin any!! Recordo que a les notícies va sortir l´informació dels concerts varies vegades, no com ara. Càmeres fora els recintes entrevistant la gent i tot. Recordo un entrevisitat que va dir algo així: els Dire Straits són una religió, el Sultans el Pare Nostre, i el Knopfler és Deu. Joder, segur que per molts era així!!!
Però aquell 8 de Maig, serà un dia que el recordaré sempre. Mira que els vaig tornar a veure a l´Octubre, he vist el Knopfler en solitari vàries vegades més, però com aquella nit, mai.
No se, segur que no van estar ni millor ni pitjor que altres nits, però aquella va ser la meva primera vegada, i qui no recorda la primera vegada, eh!! Crec que aquella nit, molts erem verges encara, i teniem el neguit i nerviosisme del primer cop. Almenys jo si. Segur que riureu, però jo aquell dia quasi no vaig dinar de lo nerviós que estava. Òstia!! Els seguia des del 1988, i ja tenia ganes d´estrenar-me, que quatre anys es fan molt llargs...

Doncs el que deia abans, no se si van estar millor o pitjor, però per mi aquella nit van sonar de puta mare, i el so a tot drap (l´endemà, segons El Periódico, queixes veïnals pel soroll). La paraula? Acollonant.
Recordo que quan es van apagar els llums i es van sentir els primers tocs de percusió i bateria per començar el Calling Elvis, allò semblava que s´ensorrava, però no, quan es va ensorrar va ser quan va sortir ell amb el puny alçat, allò va ser la histèria col.lectiva. On estava jo, just en aquell moment em va passar pel davant el tio que venia patatetes i cacauets, i una mica més el tiro dalt a baix de l´espenta que li vaig fotre, és que...!!

Musicalment, no recordo gaires cançons en concret, però si alguns moments: Calling Elvis per ser la primera, The Bug perque l´inici va ser boníssim (abaixant el so, el Chris White i el seu saxo jugant amb el public, i després tornar a arrencar a tota castanya), When It Comes To You perque m´agrada molt (i encara no l´havia escoltat a cap bootleg de la gira), el Sultans (tant de temps escoltant-la amb el radiocassette i ara apart d´escoltar-la, vaveia), i finalment Solid Rock. Per que? Doncs perque sempre havia estat una de les que m´agradava més, i quan va començar a sonar Wild Theme, vaig pensar que un altre dia seria. Però no, algo estrany devia passar, em van sentir??, perque després de Wild Theme van tocar Solid Rock!! Jo ara encara no ho entenc, no ha passat mai això de que toquin algo més després de Local Hero!! I com a colofó, focs artificials!!
Bé, ja acabo, que deu ni do avui. Però és que aquella nit no s´oblida, i suposo que per alguns dels que ho llegireu tampoc.

Que en vivim de bé aquí...

2007-05-03T13:12:00.000+02:00

Avui m´he ensopegat amb aquesta foto, i m´ha fet pensar (ara feia dies que no ho feia...).
Quan em trobo fotos d´aquest tipus, només puc pensar una cosa: no em puc queixar de res. Només pensar en com està el món, i com viu la gent a diferents parts, llavors em cau l´ànima als peus. Tampoc fa falta anar gaire lluny, perque segur que al tombar de casa hi ha algú que està fatal, però a segons quines parts del món, aquest estat és general a tothom (menys per als cabdills de cada poble, clar!).
Quan veus la gent desesperada, veus aquestes cares de no saber on et porten ni que et faran, no saber que passarà d´aquí a cinc minuts...això no s´aguanta per enlloc.
I nosaltres aquí tant contents (i jo el primer, eh!), discutint per tonteries, pensant on anirem de vacances mentre mirem la TV de 100 pulsades,...
Òstia puta!! Ja se que potser no podem fer gaire, i que no canviarem els nostres luxes, ja ho se. Però almenys pensem una estona en aquella gent i posem-nos en la seva pell per saber, almenys en una petita idea, el que estan passant.

Bon Sant Jordi

2007-04-23T12:05:00.000+02:00

Avui és Sant Jordi, la diada de Sant Jordi, i com a tal, i no se d´on ve ni des de quan existeix la tradició, avui toca regalar rosa, o llibre, o rosa i llibre, o llibre i rosa...o res, allà cadascú i que s´atengui a les conseqüències.
Per això aprofito el blog per dos coses: una per regalar-vos aquesta rosa i llibre virtual, i l´altre per fer-vos recordatori als que no hi pensàveu perque no tingueu problemes matrimonials ni de parella.
Ah, i amb Sant Jordi, enceto una de les setmanes grans da la familia, ja que després de Sant Jordi, vindran els sants dels Marcs (el 25) i Montse (el 27), i l´aniversari de la Gemma, la meva germana (el 26). Felicitats a tots!
I ara a llegir una mica i a posar la rosa en remull.

Ara si que toca!!

2007-04-12T11:29:00.000+02:00

Ho sento, però crec que ha arribat el moment de dir prou i fotre un cop de puny sobre la taula. I això que sempre he intentat defensar-los de les crítiques. Però em sembla que això ha arribat a un punt que ratlla el riure-se´n de nosaltres.
Ja ho he dit, jo vaig ser dels que els defensava de les crítiques fa uns mesos, perque crec que no tocava, perque no podiem tornar a l´època de criticar-ho tot i a tothom quan estavem i estem en una de les millors èpoques a Can Barça. S´havia de deixar treballar, perque tenien crèdit de sobra i encara en tenen, però EP!!, tots els crèdits tenen un venciment, i si no s´hi posa remei, aquest arribarà aviat.
Ja hem perdut 3 dels títols que haviem de guanyar aquest any, però encara ens en queden dos amb moltes opcions de guanyar (Lliga i Copa del Rei), els quals no estarien pas malament.
El que passa, i aquí ve el "ara si que toca", és que em sembla que els jugadors, o han perdut motivació, o van de sobrats, o passen de tot, o no poden amb les cames, o ves saber que. M´és igual!! Els tècnics han de posar en ordre el vestuari. I al primer de tots, com tothom parla aquest dies, al Ronaldinho. Com pot ser, que un treballador falti al seu lloc de trball 80 dies?? Bé, falti no, que estigui estirant les cames al gimnàs, que m´en torno a casa que tinc dècimes... (ja tinc sobrenom per ell: el dècimes). Va home va, que jo foto això i estic al carrer. Molts em direu: això ja ho feia abans i ningú deia res. Doncs segurament que si, però si ara les coses van mal dades, doncs a pencar fort per tirar endavant la situació. I segur que podriem parlar d´altres casos, però el seu és el més representatiu, ja que amb qui es personifica aquest Barça??
Doncs va, Rijkaard & Co., poseu els punts sobre les is, i a guanyar tot el que queda.

Si que han tardat!!

2007-03-28T16:10:00.000+02:00

Como están ustedes???? Bieeen!!

Aquesta és la frase de com es deu començar una sessió al Parlament Català, perque això és el que són: pallassos!!
Ja m´estranyava que tardessin tant a crear la primera revolta al govern. Però al final ha arribat, com era d´esperar. I com era d´esperar, qui l´ha creat?? Doncs els de sempre. Que a vegades només sembla que es dediquin a voler crear inestabilitat allà on estan, fins i tot dins el seu propi partit.
Però clar, després de portar temps així (ara parlo de mi), perque ja portem anys de tripartit (3 i mig?), de l´única manera que puc i vull aguantar això, és rient, perque si m´emprenyés ja tindria una úlcera a l´estòmac.
I com ric? Doncs cada vegada que els veig és com si estigués veient el Polònia. Tots complint els seus papers a la perfecció. Quan hi ha sessió haurien de connectar en directe amb el títol de Polònia.
Bé, mentre continuem així, i no és que ho vulgui, que ja m´agradaria a mi tornar a la normalitat, o sigui, que tot rutllés, doncs mentre la cosa segueix així només em queda que riure, ja que només puc fer quelcom cada quatre anys.

Per a qui ho vulgui, des d´aquí pot seguir el programa en directe:

El Parlament

PD: Charlie, amb aquest post no em podràs dir "fa dos mesos que no dius res".

Grease

2007-01-29T10:56:00.000+01:00

Aquest dissabte vam anar a veure el musical Grease. A mi no m´agraden els musicals, però hi vam anar basicament per dos motius: a la Txell si que li agraden i a més un dels guitarristes és el meu "profe" de guitarra i em feia gracia veure´l. Ei Albert!
Sobre el musical en si, i fent una petita crítica (ja se que potser és un pel subjectiva pel fet que no m´agraden els musicals), haig de dir que pensava que m´agradaria més. Hi han coses que si i altres que no tant. Tot i que s´ha de mirar en conjunt, vull fer el comentari dividit en tres parts: música, moments de ball i cant i moments parlats. I ho faré de menys a més sota el meu gust.
Sobre el moments parlats, o sigui de diàleg, hi ha alguna pinzellada que fa gracia, però la majoria no em va agradar, no se si pels actors o pel guió, però a mi no em feia gracia. A veure, tampoc sóc l´entés en teatre, però no se, faltava algo de "chispa".
Quan tocava cantar i ballar la cosa millorava un pel. El fet que hi hagi més moviment i que estigui acompanyat de música, és més amè per la vista i l´oida. (ho torno a dir, és que no m´agraden els musicals). Però aquí ens trobem en el que li deu passar a molts musicals. Hi han actors que saben cantar però potser no saben ballar tant bé i viceversa. Llavors, trobes que potser hi han altibaixos.
I en quan a la música, aquí no hi ha queixa (Albert, no et faig la pilota!). La veritat és que tota la banda va estar molt bé. I crec, que realment són els que sustenten l´obra. Al sortir senties molts comentaris de la gent dient que havia estat molt bé, i a més, també hi ha el fet que omplen a cada funció. Però jo crec que a la gent li fa gracia per recordar aquelles cançons que els van enganxar en algún moment de la seva vida, que tots hem escoltat alguna vegada, i t´agradin o no, s´ha de reconèixer que algunes d´elles tenen molt ritme i que enganxen. I aquí és on la banda va fer la seva feina a la perfecció. Interpretades molt semblant a les originals però amb tocs personals que a la vegada li donaven un caràcter propi i diferent.
Com sempre, tiro més cap a la vessant musical. Però ja he avisat que el comentari seria una mica subjectiu.
Per a qui hi vulgui anar, crec que hi seran bastant de temps, potser 1 any.

Ahir, concert d´Els Pets

2007-01-19T08:48:00.000+01:00

Ahir vam anar de concert a La Faràndula, que per qui no ho sàpiga és un teatre de Sabadell. Hi tocàven Els Pets de Constatí i visca la mare que els va parir. Va ser un concert bastant tranquil en l´aspecte salts i crits, provocat per ells mateixos al fer aquesta gira per teatres (s´han fet grans??). Tot i així, el públic va respondre molt bé, molt rialler als comentaris del Lluís i amb ganes d´aplaudir-ho tot.
Va asistir-hi molta gent dels que esperes trobar-t´hi, els típics que et trobes en concerts o actes d´aquest tipus a Sabadell. Regidors d´ERC inclosos, que m´hauria agradat veure´ls-hi la cara amb els comentaris del Lluís sobre el Montilla.
Musicalment em va agradar força. No va ser tant acústic com em pensava. Em van agradar molt els tocs de violí, de mandolina en alguns moments, i sobretot el piano. El noi del piano (no recordo el nom) va estar genial, i a més va ser un dels animadors del public.
A l´acabar vaig sentir comentaris de gent dient que els hauria agradat escoltar cançoncs més típiques (no se, Tarragona m´esborrona, S´ha acabat, Núria,...), i a mi també m´hagués agradat. Tot i així, i sense conèixer algunes de les cançons que van tocar, vaig disfrutar molt. I sobre això de tocar cançons antigues, el Lluís va fer un comentari que es podria aplicar per explicar això: la vida està plena de canvis.
Per cert, aquesta conversa sobre tocar o no temes antics em sona: Straits, Knopfler... Però que collons, m´encanten l´Speedway i el Sonny Liston, per tant, visca els repertoris nous!!

Quina serà l´excusa?

2006-12-12T11:40:00.000+01:00

Semana de mundialet. Dijous el Barça juga el primer partit del mundialet de clubs contra el Club América de Mèxic, on juga el nostre "amic" i "estimat" Claudio "Piojo" López (ggrrrrrr, quina rabia de tio!!). El partit el fan per la "TELE TRES" i LA SEXTA, però tenim un problema, juguen a les 11:20 del matí hora catalana, i clar, com pencaires que sóm, o almenys és el que fem veure, l´horari diguessim que no és el més adient per poder-lo veure.
O sigui, que ja m´estic imaginant quines seran les excuses de la gent per fer-ho: trucar a la feina dient que tens dècimes de febre i que no pots anar a treballar (també n´hi ha que fan trucar a algun familiar amb l´excusa de que es troba fatal), o dir que justament aquell dia i a aquella hora tens algo a fer de caracter inexcusable (renovar DNI, renovar carnet de conduir, que tens un judici,...), o visita al metge, o que vols agafar dues hores per temes personals (quin justificant portaran?)o una visita a un client, o.... el que sigui per tal d´estar davant d´una televisió veient el partit. Per cert, els bars estaran plens com un diumenge com quan la gent vol veure veure el partit per PPV?
També n´hi haurà que intentaran col.locar una TV a l´empresa amb qualsevol excusa, i fins i tot algun boig que vindrà amb prismàtics per mirar la TV del bar del davant.
A part de tota aquesta gent, hi han altres sistemes més normals i humils, com per exemple una radio. Aquest serà el dia dels radios. I un altre sistema, internet. Ni ho veus ni ho sents, només vas llegint els comentaris d´un tio que la seva feina és mirar el partit (quins pebrots, aquest no ha de posar excusa!!) i anar escrivint els comentaris que cregui convenients: "uy!! rozando el larguero". I tu allà, saltant de la cadira i dient entre dents: "joder!", mentre els companys et miren amb cara rara sense saber que et passa.
Cadascú que s´inventi el que vulgui, i sort que si guanyen la final és el diumenge, que si no ja no colava una altra excusa.

Avui, un gran dia.

2006-12-05T08:44:00.000+01:00

Avui que sóm? Dimarts? O divendres? Aquesta setmana se m´ha fet curta, a vosaltres no? Avui comença un cap de setmana bastant llarg, i que millor que començar-lo amb una nit europea de futbol al santuari. Si, avui tots al Camp Nou (almenys jo, si).
Esperem que tot surti rodó i guanyem, perque ja sabeu que només ens val guanyar. Encara que sigui per 1-0 al temps de descompte i de penal inventat per l´arbitre. És igual, avui toca guanyar. Si o si!! Quanta tensió hi haurà al camp com no marquin aviat...
Ja se que avui lo típic als mitjans de comunicació serà recordar les grans nits europees, les grans remuntades,... Doncs jo també ho faré, primer perque m´encanta recordar aquells partits i aquest m´ho fa recordar, i perque crec que recordant-ho, la gent s´anima i va al camp amb ganes de cridar i animar l´equip perque repeteixi un resultat d´aquells.
Quantes nits he viscut al camp...moltes. Fa més de vint anys que vaig al camp (21 com a soci), i la veritat, han estat grans alegries, encara que també decepcions. Però només recordaré els grans partits. Qui no s´en recorda del Barça-Goteborg 3-0 (1986), del Barça-Dinamo Kiev 4-1 (199?), del Barça-Porto 3-0 (1994), del Barça-Chelsea 5-1 (199?),...
Però, encara que sigui a camp contrari, i de moment el partit no s´hi assembla gens perque el d´avui encara no ha començat, no se perque però el d´avui em fa pensar en el Kaiserslautern-Barça 3-1 (1991). Potser perque és un equip alemany, potser perque encara és un partit d´abans de la parada d´hivern, potser... no ho se!! El cas és que m´hi fa pensar, per tant, ja estic patint!! Com sóm els culers!!
Va, des d´aquí vull iniciar una mini porrra (mini perque el partit ja és avui), el problema és que no te premi, però te una cosa: és barata!! no costa un duro, per tant, a veure qui encerta resultat i golejador (per fer-ho una mica més difícil).
Jo començo amb 2-1 (Ronaldinho-Giuly i Klose)
Força Barça!!

Quebec = Una NACIO

2006-11-28T13:05:00.000+01:00

Acabo de llegir una notícia a "El Periódico" que m´ha alegrat el dia encara que m´agafi una mica lluny. La notícia en qüestió és: "El Parlament canadenc aprova la moció que reconeix el Quebec com una nació dins del Canadà".

No us alegra que algú aconsegueixi algo que a nosaltres s´ens nega?? Fa enveja? Si, però sana. Com no em puc alegrar per una gent a la qual li han dit: no et volem negar ni prohibir els teus sentiments, ni la teva cultura, ni la teva llengua ni la teva llibertat (que no independència, que això encara no ho tenen). La veritat m´hi sento identificat.

I també m´en alegro, perque és un primer pas per a totes les "nacions no reconegudes com a tal" per a que aconseguim algo que portem demanant fa molt de temps. Aquest és el primer pas, que ens reconeguin com a NACIÓ (no el que diu al nou Estatut), i amb el mateix nombre de vots que a Quebec (266 a favor i 16 en contra). Encara que això últim és una utopia amb el PP.

De moment m´en alegro pel Quebec. Avui jo sóc un "Quebequià" més.

Pelis d´espies?

2006-11-24T10:54:00.000+01:00

No se si heu llegit aquests dies l´història del tiu de la foto, que es diu Alexander Litvinenko. Es tracta d´un exespia rus que ha mort aquesta nit, sembla ser, enverinat. He anat seguint aquesta història, que és real i no una pel.lícula, perque l´he trobat força interessant.
El van enverinar el dia 1 de novembre després d´una reunió secreta amb dos russos i després de sopar a Londres amb un tiu italià expert en seguretat. Sembla ser que aquest exespia rus tenia informació contra el servei secret rus i una trama per que el Vladimir Putin guanyés les eleccions per entrar al Kremlin.
Us explico tot això, perque aquest fet m´ha recordat moltes coses: que aquesta història sembla una pel.lícula d´espies, tipus James Bond o Misión Imposible, i que com diu el tòpic, "la realitat supera la ficció". I també m´ha fet pensar en els anys 80 (no sóc tant gran per parlar de més enrera) quan es parlava de la guerra freda, d´espies de la KGB, CIA i MI5.
Tot i ser una mort real, aquests dies han estat com veure una peli en viu (malgrat la distància) i pensar que vivim en un món on SEMPRE existiran afers "extranys" per amagar temes bruts de tots els governs.

El último Catón

2006-11-18T17:14:00.000+01:00

Després d´estar uns dies convalescent de l´operació que em van fer, ja torno a estar altre cop connectat. Comentar-vos que alguna cosa bona de tenir que estar a casa sense fer res és que et sobra temps per llegir. I jo l´he aprofitat per llegir "El último Catón" de Matilde Asensi.
És un llibre que m´havien recomenat varies vegades, i la veritat és que ha complert les expectatives, que és el que tots volem quan comencem a llegir un llibre. Quan un llibre t´enganxa d´aquella manera que ja estàs esperant el moment de llegir és com trobar un petit tresor, no creieu? No cal que sigui el "Premi Nosequé". A cadascú li agrada el que li agrada.
Comentar sobre "El último Catón" que és un llibre del qual podem dir que te aventures, intriga, història antiga, i fins i tot moments "pasteleros". Tots aquests ingredients són els que fan que t´enganxi. Us el recomano.

Operació

2006-11-07T18:10:00.000+01:00

Ho sento però no podré contestar els vostres comentaris durant una setmana. M'han fet una petita intervenció i estic de baixa. Això no vol dir que no us podeu anar explaiant. Gràcies.

Qui està content?

2006-11-06T13:05:00.000+01:00

M´agradaria fer aquesta pregunta: Qui està content amb el pacte??? Em refereixo a la gent que, en principi, "tria" qui vol que governi aquest PAIS.
Votants de CIU, esteu contents? Doncs no, sóm els que hem guanyat les eleccions i no podem governar i això no hauria de ser així.
Votants de PSC, esteu contents? Doncs no, perque ens hem aliat altre cop amb un partit independentista i nosaltres sóm votants de PSOE i sóm espanyols, ja que els que votaven PSC no han votat per que el candidat era el Montilla.
Votants de ERC, i vosaltres? Nosaltres tampoc. Com ens podem aliar amb un partit que ens va fotre fora de l´anterior govern i que a més fa les consultes fora de casa, o sigui a Madrid.
Dels altres no dic res perque segur que estàn contents. I només parlo d´aquests perque representen "només" el 72% de la gent que ha votat. Com pot ser que ningú estigui content?? Ens ho hauriem de fer mirar això, no creieu?

Reaccions post-electorals

2006-11-02T10:27:00.000+01:00

S´ha acabat el primer acte (espero que tots anessiu a votar). Ara comença el segon (els pactes). Però el que volia era parlar de les reaccions dels diferents candidats després de sortir els resultats. La veritat és que m´han sorprés una mica, ja que normalment sempre hi ha hagut triomfalisme per part de tothom, com si tots els partits guanyessin les eleccions. Però aquest cop no ha estat així, i la veritat, és algo que m´ha sorprés i m´agradaria comentar.
Comencem pels guanyadors. En Más, logicament si que ha sortit com a guanyador perque ho ha estat, però clar, allargant la mà a qui vulgui formar govern. En Montilla ha reconegut el pas enrera del PSC, i que han d´analitzar el que ha passat. En Carod potser ha estat el més clàssic de tots (caram, el més esquerrà és el més classic, potser per lo de les tradicions). Han reculat 2 escons però diu que el resultat es pot considerar millor després de l´acarnissament que ha tingut ell durant aquests tres anys. El Piqué en la seva línia, parla de que han tret resultats semblants als de les anteriors eleccions però aprofita per atacar al PSOE (no eren eleccions pel Parlament català?). En Saura, també ha tret pit i ho pot fer, ja que han augmentat escons. I dels nous no puc dir res ja que la reacció segur que és bona comparada amb les anteriors eleccions...
Per tant, el tòpic de que tothom treu pit i celebra la victòria crec que aquest cop no ha sigut així.
Ep, no és cap retret ni favoritisme cap a ningú, ni cap anàlisi dels resultats. Només de les reaccions, que aquesta vegada m´han sorprés.

Enquestes

2006-10-27T12:28:00.000+02:00

Llegint un article d´avui a El Periódico on es parla de les enquestes, te n´adones que és un altre punt que fa riure de quan hi ha eleccions, i que pot ser objecte d´un gag del Polònia.
Hi han enquestes de tot tipus, fetes per empreses privades i neutrals (suposo), per ràdios, diaris o televisions, i les encarregades pels mateixos partits polítics.
Hi han les que fan les empreses d´estadístiques, fent els càlculs que toquen, mirant on es concentra la població, quin tipus de persona és l´enquestat (gran, mitjana edat, jove,...), la tendencia,...
Després hi han les que donen resultats directes de l´enquesta (per exemple la de RAC1), o sigui, tantes persones enquestades, unes diuen blanc, altres negre i unes altres gris. També hi han les preguntes a la gent del carrer perque contestin a qui votaran, i que després surten als diaris amb la foto de la persona i el nom. Normalment entre 5-10 persones. Clar, qui decideix quines persones posar?? Aleatori? O a dit?. I per últim les enquestes encarregades pel partits polítics. Crec que les fan empreses externes al partit, però... com és que sempre surten a favor de qui les encarrega?
Conclusió, quina enquesta ens podem agafar en sèrio? A més, a quin partit hem de fer cas quan parla d´enquestes si cadascú agafa el resultat de l´enquesta que més l´interessa? Jo, la veritat, és que ric bastant amb aquest tema. I encara més quan veus que en un mateix dia surten enquestes amb resultats diferents.
A qui volen enganyar??

Que toca ara? Crisi?

2006-10-23T09:32:00.000+02:00

Ahir va haver-hi el primer "derbi" de la temporada. Tots expectants per veure si es repetia el de l´any passat. Però clar, "segundas partes nunca fueron buenas", i que va passar? Vam fer catacrac! El motiu? Doncs en poden ser varis: defensivament faltava un tiu al mig més de caire defensiu, i en atac més saber el que es vol fer i un rematador letal, o sigui, el rematador letal Eto´o. A canvi de l´Eto´o en tenim un altre que de moment no sabem a que juga. A més a més, encara no hem agafat el ritme de joc que podem tenir i que tindrem.
Però a part d´aquesta petita crítica al joc del Barça, que ja hi haurà algú altre per analitzar-ho més meticulosament, només volia comentar un parell de coses.
Primera. No ha passat res d´estrany, ni hem de pensar que el Madrid és millor que nosaltres. El partit ha estat el típic Madrid-Barça. Si que durant el partit ens caguem en tot perque no marquem (i jo el primer), però mirat fredament, és el normal que passa quan anem a Madrid. El Madrid controla, aprofita les seves oportunitats, nosaltres fallem les nostres i no acabem de fer el nostre joc. Si miressim tots els resultats dels Madrid-Barça, quants cops s´ha repetit el 2-0? Segur que molts. El resultat és de lo més normal, encara que no deixa de fer molta ràbia.
I segona. Ja hem de parlar de crisi? Jo crec que no. Són dos partits seguits perdent, si, però contra quins equips? Chelsea i Madrid. Que els podem guanyar? Es clar que si, però també els podem perdre. La mala sort és que han vingut seguits. Però si s´haguessin jugat un a l´octubre i l´altre al gener, i s´haguessin perdut es parlaria de crisi? Doncs no. Són dos partits que perdre´ls entra dins la normalitat. Seria una altra cosa perdre dos partits seguits contra Levante i Racing, per exemple.
O sigui que tranquils, que el pròxim el guanyem i s´acaba la "crisi".

La Barquichuela

2006-10-20T09:55:00.000+02:00

Bon dia! Comentar-vos que ahir, la Txell i jo vam anar de concert. A veure una gran estrella consagrada del rock? Doncs no, però si a un grup que si te sort podria arribar força lluny.
Ens ho vam passar molt bé (ja m´ho deies Albert!!) i ens vam trobar amb gent coneguda (hola família). El grup en qüestió, segons la seva ànima i cantant, quasi es podria anomenar "Los Sin Nombre", però a efectes pràctics són MARTIN Y LA BARQUICHUELA LERELE. Te pebrots el nom!!

Del concert en si, comentar que va ser una barreja de varies coses: rock en alguns moments intens, en d´altres més melòdic i tranquil, també una part teatrera amb la presentació del grup, i una altra part visual per una sèrie de fotografies i curts que anaven passant com a fons d´escenari.
Sense ser un professional de la música, haig de dir que vaig disfrutar amb cada un dels músics. Molta qualitat. Cada un hi aportava la seva part. Va ser molt interessant concentrar-se en algun d´ells en certs moments, ja que hi havien detalls i acabats que valien molt la pena: percussió, baix, bateria i teclats. Menció apart tenen el Martí i l´Abert. Del Martí dir que ens va agradar a tots dos la seva veu, però també el sentiment que hi posa. Crec que es nota que les cançons són seves.
I l´Albert, que hem de dir de l´Albert. Nano, ets la canya!! No t´havia escoltat en directe, i la veritat és que em va encantar. Ritmes molt guapos, "solos" acollonants, canya, i molta en alguns moments,... Va ser un molt bon repertori. Acabaré tocant així jo???......Diria que no.
Bé doncs, si teniu l´oportunitat de veure´ls, aneu-hi, val molt la pena.

Sempre els dubtes

2006-10-19T11:40:00.000+02:00

Ahir el Barça va perdre a Chelsea com diria molta gent, o sigui, a Londres contra el Chelsea. És veritat, no van jugar gaire bé, no hi havia un referent al camp, el que ho hauria de ser no es va veure,... Molts són els motius, però... per això ja s´ha de criticar de seguida??
Avui he parlat amb varies persones sobre el partit, i ja començaven a criticar que si van malament, que han de fotre fora el Ronaldinho, que si això, que si allò... Si us plau!! Parem de fer el que hem estat fent durant dècades!!
Per que la gent del Barça és així? Per que es tira tot per terra de seguida? De vegades sembla que estiguiem la més mínima per criticar, per poder dir allò del "ja ho deia jo...". Si us plau, deixem treballar a la gent, i siguem positius, que aquest Barça ha guanyat títols, ens fa vibrar, i sembla, només embla que pot canviar la història del club si es deixa treballar. Ajudem-lo entre tots, tirem-lo endavant entre tots i parem de posar pals sota les rodes (o sota la pilota en aquest cas) .

El primer comentari

2006-10-18T10:11:00.000+02:00

Aquest és el primer comentari al meu blog. De moment només donar la benvinguda a tothom que em visiti.
Aviat hi haurà més cosa: comentaris gratuits, queixes, recomanacions, fotografies, links, ...