BON NADAL

Després del que va pasar ahir, i no cal esmentar el que, millor pensar en el Nadal, en l´any que ve, o en el que volgueu per oblidar-ho. Diré poca cosa, perque tampoc és qüestió de rebentar-ho tot, i més ara quan és fácil criticar quan es perd. Però collons!! Això és que va faltar, collons per part dels jugadors per anar-hi més, i collons per part de l´entrenador perque crec que es va cagar no fent canvis.
Perdoneu pel vocabulari d´avui, perque només pensar en el que vaig viure ahir al camp em torno a escalfar.
Doncs això, us desitjo un Bon Nadal a tots i a totes (inclosos els jugadors i entrenador del Barça).

VISCA LA LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ!!!

Aquest matí he escoltat a la ràdio (Catalunya Ràdio) que "el Jueves" havia fet una nova versió de la polèmica portada dels prínceps per celebrar l´entrada del nou any 2008.

No se si és veritat o no, ja que ho he buscat per la seva web i no he trobat res. Tot i així, aquesta seria la portada per enfotre-se´n dels que volen tallar la llibertat d´expressió.




Gràcies al Francisco Garrido per passar la foto.

TAXA DE RESIDUS

Ahir, mentre estava parat a un semàfor vaig poder veure una situació que es repeteix cada dia, cada hora, cada minut... i que no m´havia parat a pensar. Una dependenta d´una botiga estava a fora de l´establiment (al carrer) fumant, i quan va acabar va llençar el que quedava de la cigarreta al terra.

Això em va fer pensar que aquesta situació es deu repetir a tot arreu, i com a conseqüència, el carrer ha augmentat el número de cigarretes a terra. I em dic, cony! Em sembla perfecte que no es deixi fumar al lloc de treball i a alguns bars o restaurants, però en canvi ha augmentat la brutícia al carrer. I qui ho paga això? Doncs tots!

No se als altres ajuntaments, però a Sabadell paguem una taxa de residus des de fa uns 3 anys, i m´agradaria saber si dins d´aquest import hi ha la despesa dels escombriares que ara perden més estona netejant aquestes cigarretes. Si és així no hi estic gens d´acord. Per que haig de tenir jo aquesta despesa?? Proposo que s´augmenti l´impost sobre el tabac per poder atendre degudament la neteja del carrer pel problema de les cigarretes. O una altra solució seria que cada establiment, oficines, fàbriques,...posés davant del local un cendrer per deixar les cigarretes, així tots disfrutariem d´una ciutat més neta.

En definitiva, que s´ha volgut solucionar un tema i s´ha creat un altre problema. Si us plau, que s´hi posi solució!!

DEMÀ miniDERBY

Ja que demà és dia de miniderby (el derby gran és contra el Madrit), deixo aquí la tàctica de l´Apañó per guanyar el partit de demà.
Quins temps aquells!!

IDOL DE MASSES...

Segur que l´heu vist tots més d´una vegada, però em feia gracia posar-lo.
Gracies al "Tocaiu" per passar l´enllaç.

CARTA D´UNA DESCONEGUDA

Ahir vam tornar a anar al teatre, que ultimament s´està convertint en habitual, i ja m´agrada, perque el que hem vist m´ha agradat força.

L´obra que vam veure ahir va ser "Carta d´una desconeguda" al Teatre Borràs. Interpretada per l´Emma Vilarassau, Marta Marco, Ivana Miño, Carlota Olcina i dos actors més que ben poc intervenen, tot i que un d´ells és l´unic que està a l´escenari de principi a fi. Al veure els actors pots pensar, cony! si sembla Ventdelplà! Però no, obviament no te res a veure.

La història tracta d´una carta que envia la protagonista, que la interpreten les quatre actrius en diferents moments de la seva vida. La idea, sota el meu parer, és molt bona, ja que sobre l´escenari van apareixent les diferents "protagonistes" i van encreuant els seus moments sense que cap abandoni l´escenari.

La interpretació de les actrius, i com sempre dic, sota el meu humil parer ja que no sóc cap professional, va estar força bé. Potser hi ha algun detall que no quadra massa, però en general no està mal. La principal seria l´Emma Vilarassau, que interpreta la "protagonista" més gran (d´edat). Tot i que no se perque, és una actriu que em fa ràbia, i perque? doncs no ho se, però sabeu allò quan algú no us fa gaire gracia, doncs això em passa amb la Vilarassau. Però haig d´admetre que aquí fa un molt bon paper, crec que la millor de totes (ja que els actors no compten,...quasi no fan res!!).

De l´obra en si, doncs dir que és un drama. Un drama 100%, de principi a fi, ni un moment pel somriure. Sense intermig (el tipus d´obra no s´ho pot permetre), però no es fa gens pesada. Només un però per la història, hi ha un aspecte del personatge a qui es dirigeix la carta que no me´l crec. No és res important, però no us diré res per si aneu a veure-la. Ja ho comentarem.

Per últim, dir-vos que si us decidiu a anar-hi busqueu entrades a primeres files, ja que nosaltres estàvem a la fila 14, i des d´allà crec que era una mica lluny per veure nitidament les cares, i aquesta obra és una d´aquelles que necessites veure els gestos, les mirades,...els petits detalls.

Bé doncs, una altra obra que us recomano!!

CICLISTES URBANS

Fa dies que volia escriure sobre aquest tema, el qual, en una expressió molt catalana, em treu de polleguera. Els ciclistes urbans. Una espècie que va 'in crescendo', diferent dels ciclistes interurbans que van a fer esport. Són aquests que ara s´està promocionant amb el lloguer de bicis, i que sembla ser que també es multarà (de moment a Barcelona).

Potser em direu que sóc un incívic, que vaig en contra dels ciclistes, que ells són els més perjudicats,... El que volgueu, però aquest és el meu punt vista,...i crec que també el de molta altra gent.

Primer de tot, si que vull dir que aquí el sistema vial no està gaire adequat per als ciclistes, és veritat. A altres països, com per exemple Holanda, estan més preparats. Però això no vol dir que com que aquí ho tenen fatal facin el que els dona la gana. I vull donar varis exemples amb els que m´he trobat personalment per fer-me entendre:

1. Vas en cotxe, gires la cantonada i et trobes un cicliste en direcció contrària que ve cap a tu i has de frenar en sec. A sobre vols protestar una mica i encara és el ciclista, o la ciclista en aquest cas, la que s´emprenya.

2. Al mateix lloc (deu estar gafat), però abans de que jo arribi al cantó. Surt una ciclista del mateix carrer d´abans en direcció contrària sense mirar, però el més fort és que porta un petit remolc a darrera amb un nen petit. No es per anar a darrera seu i dir-li quatre coses?

3. Arribes a un encreuament on tens preferència, i t´apareix un ciclista que te l´stop, però que fa ell? Desvia una mica la direcció i passa pel pas de peatons per tenir ell preferencia. No em digueu que no us hi heu trobat mai! D´això s´en diu codi de circulació a mida.

4. Vas circulant i et trobes que estàs atrapant a un ciclista que va per davant teu. Jo ja entenc que va més a poc a poc que un cotxe, llogicament, però el que no entenc és que mentre no havia arribat anava pedalant, i just arribo darrera i deixa de pedalar i avança amb la inèrcia que portava. Que passa? Doncs que cada cop va més a poc a poc. No pot anar pedalant com anava abans? Que consti que mai he tocat el claxon en aquest cas.

5. Encreuament regulat amb semàfors. Quan estic arribant es posa verd, per tant quasi no haig de tocar el fre. Que passa en aquell moment? Apareix el ciclista de torn que te el semàfor vermell, i que a sobre no podia girar a l´esquerra perque anava per una via de doble sentit. Ara el tinc a davant, però m´ha fet fer una frenada. Aquí si que toco una mica el claxon. Només espero una disculpa, en plan: tens raó. I amb això em dono per satisfet. Però no, el tio es posa a pedalar a poc a poc més lent que un vianant. O sigui, fot dues infraccions i a sobre no se li pot dir res. Vinga va!!

6. (i últim) Aquest cop jo anava caminant per la vorera. En un moment donat, i en un punt precís sóm 3-4 persones que ens trobem a la vorera. Ei, la gent està caminant, no hi ha ningú parat al mig. Doncs bé arriba el ciclista, per la vorera 'of course' i tocant el timbre perque s´aparti tothom. Doncs jo no m´aparto! I dic en veu alta: No, si a sobre ens haurem d´apartar nosaltres!. Doncs el tio es para perque no pot passar, i em mira amb cara de mala llet però no diu res. I jo penso: quins collons, a sobre es pensa que te raó!

No se el que pensareu vosaltres, si us heu trobat amb casos com aquests, si sou usuaris de bicicletes,... Però amb això, el que vull és manisfestar la meva queixa envers aquest grup de gent que reclama més carrils bicis, però que en canvi no te cap respecte per a la resta de població que circula, sigui en cotxe o a peu.

STALIN

Ahir vam anar a Barcelona a passar el dia. Bé, de fet mig dia, ja que vam arribar als volts de les 2, i vam marxar cap a les 8:30. Tot i això vam aprofitar força bé les hores.

Primer un petit passeig per trobar el restaurant on anàvem a dinar i una altra estona més de passeig esperant l´hora que ens toqués. Vam dinar el restaurant japonès SHUNKA, al carrer Sagristans, que és darrera l´hotel Colón que està davant la catedral. No va estar gens malament, sobretot em va agradar el nigiri d´anguila. I de preu no és barat, però abans d´anar-hi pensava que seria més car.

Després un passeig i cafetó per fer temps per anar al Tívoli i veure l´obra Stalin, del Flotats. No havia vist mai cap obra d´ell, i la veritat és que em feia gracia tot i que hi ha molta gent que no el soporta. Sembla ser que l´obra no ha tingut gaire bones crítiques, i de fet pot ser, ja que el teatre era mig buit. Tot i així, m´era igual, i és que el que pensen els crítics se m´en refot, com ja he comentat alguna altra vegada.

Sobre l´obra, doncs em va agradar bastant. Com us podeu imaginar és una crítica a l´Stalin i el model d´estat que promulgava. És una obra dura, que et fa pensar en com vivien els estats comunistes i els estats dictatorials que han existit i que encara existeixen. Seguint l´història en si de l´obra, l´Stalin va fent petits monòlegs de com es porta un país, o com s´ha de dirigir i governar la gent, fent veure que tot el que fa ho fa per ells.

Molta gent pensarà que el Flotats està sobreactuant, però jo crec que està bé, donant-li més èmfasi al personatge per ensenyar com pot arribar a ser un "governant" d´aquest tipus. Dels altres actors, comentar sobretot el paper de la Carme Conesa, que és qui comparteix escenari amb el Flotats. Molt bon paper, interpretant i transmetent el que sent un poble que viu sempre sense saber que passarà l´endemà. Dels altres personatges, no gaire cosa, ja que surten molt poc. Tot i així, molt bona la reflexió-història final que fa el Pere Eugeni Font, que enllaça l´història que s´ha explicat amb el present.

COSTA BLAVA - KILL TO GET CRIMSON

En lloc de fer dos posts, aprofitaré el mateix per comentar un parell de coses. La primera és fer un petit resum del cap de setmana passat, ja que amb la Txell vam fer una sortideta per celebrar els 3 anys de casats (Gracies per aguantar-me Txell!!).
Vam anar en cotxe cap a la Costa Blava (6-7 horetes). És una zona molt recomanable, en especial Niça. És una ciutat molt agradable de visitar: passeig marítim inacabable, zona peatonal molt cuidada al centre amb botigues i restaurants , i al costat la Niça antiga, que és com una teranyina de carrers amb locals de tot tipus.
També vam visitar Mónaco. Maco. maco, no és. Més aviat és curiós de veure. Una molt petita zona antiga, i tota la resta doncs el que us imagineu: botigues, cotxes espectaculars, el casino i el circuit urbà. I de tornada vam passar per Antibes (molt xulo també) i per Cannes. I com alguna altra vegada, vam tornar a menjar força bé a França. Vaja, un viatge curt, però intens.


L´altre tema, i que encara no havia comentat. Molts de vosaltres ja ho sabeu de sobres, però per els que no, comentar que en Knopfler ha tret un disc nou "Kill To Get Crimson". No us espereu un disc dels Straits. Però si voleu passar una estona de bona música no ho dubteu. Aquí el podeu comprar. Ah, i també van sortir les entrades pel concert que farà a Barna el 2 d´abril de l´any que ve. Els que volgueu anar-hi podeu comprar les entrades aquí. Per cert, aquest cop tinc fila 1!!

The Police

Després de mesos d´haver comprat les entrades, ahir vam anar al concert dels Police a l´Estadi Olímpic. Abans de començar, i havent llegit alguna crítica dels primers concerts de la gira no hi anava esperant un gran concert.
Però malgrat el que diuen algunes crítiques post concert i els comentaris de vària gent, a mi em van semblar genials. Està clar que no sonen igual que algun dels concerts dels 80, on eren més enèrgics i potents. Però a veure, que ells ja no tenen la meteixa edat (i nosaltres tampoc!), i les seves idees musicals també canvien. Potser han perdut la potència que tenien, però crec que, i és la meva opinió, han guanyat en qualitat musical. Ara, que per com saltava la gent en alguns moments, no semblava pas que s´haguessin fet grans.

L´Sting segueix transmetent molta energia, i de fet és amb qui embogia més la gent (sobretot les noies...). L´Andy Summers crec que és el més gris en quant a carisma, però ahir va tenir molts moments per lluir-se, i tot i tenir 64 anys, va cumplir perfectament, i a més es va permetre fer un parell de saltets. I el que sempre m´ha agradat, i ahir es va reafirmar va ser l´Stewart Copeland. No sembla que hagin passat els anys per ell, i els seus moviments, cares, gestos i manera de tocar eren iguals que fa 25 anys.
Van tocar els clàssics, com era d´esperar. Encara que m´hagués agradat escoltar Fall Out o Bring On The Niht. I ho haguessin pogut fer, ja que el concert el podien haver estirat uns 15-20 minuts més, i és que per un grup com Police, un concert d´una hora i tres quarts és un pelet curt. Això i que el concert va començar amb mitja hora de retard són les crítiques que en faig. Perque per criticar de veritat ja hi són els crítics, que d´aquí ve el seu nom, del verb criticar, perque a vegades sembla que només critiquin en negatiu. En especial un d´El Periódico que es diu Nando Cruz que només es dedica a estripar tot el que veu.

Suposo que a altra gent potser no els va agradar tant, però per mi s´ho va valdre. A més, només pel fet d´haver estat en un concert seu ja valia la pena. Ja que per edat no hi havia pogut anar mai. Per això existeixen els retorns de les velles glòries, no?


PD: Com a curiositat, dir-vos que un cop acabat el concert, i fora de l´estadi, vam trobar-nos amb el Lluís Gavaldà i el Joan Reig dels Pets que també van estar al concert.

RETORN A LA FEINA

El títol és un dir, ja que des de el dia 3 que ja estic treballant a tot drap, ni entrar amb calma m´han deixat aquest any. I ja era hora que escrivís algo, ja que com podeu comprovar, des de el dia 28 de maig que no faig cap comentari. Manca de temps, i quan el tinc potser no tinc res a dir.
Però bé, aquí tornem a estar, i després d´un mes de vacances. Sí, ho heu llegit bé, un mes de vacances, que en feia de temps que no tenia tants dies seguits, normalment feia 3 setmanes. Ara bé, no s´ha fet gens llarg això. La cosa ha estat bastant atapeïda.
La primera setmana, de relax a casa preparant el viatge als USA, les següents dos setmanes doncs el mencionat viatge (que ara comentaré), i l´última també de relax, però a Sitges (llegir, platja, menjar, dormir,...uf, quina esgotamenta!).
Sobre el viatge, una passada. Amb la Txell vam estar 6 dies a Nova York (amb la Sandra i el Toni), 1 dia a Washington, 4 dies a Chicago, i 2 dies a Boston. En total, 8 vols!! El que em va agradar va ser que les 4 ciutats eren molt diferents les unes de les altres, i això feia que les visites no es fessin repetitives.
Nova York: ja ho heu vist tots, és com les pelis, impressionant. Costa d´assimilar el que estàs veient. A tot arreu hi ha coses per veure. És com si anessis per allà com un babau mirant per tot arreu, no t´ho acabes mai. És com un espectacle a lo bèstia. Em va agradar molt el Chrysler Building, Central Park i els voltants, ...ah, i per alguns dels "malalts" que em llegiu també us poso una foto de la botiga del Rudy, ja sabeu qui vull dir.





Washington: també és una mica com un decorat a lo gran, ja que vam visitar molts llocs que apareixen a les pelis i a les notícies: el capitoli, l´obelisc, la casa blanca, el Lincoln memorial, el cementiri d´Arlington... Aquest dia va ser el pitjor a nivell de cansanci. Només teniem mig dia per veure-ho tot, i vam anar a saco. I clar, que passa? Doncs que vam acabar trinxats, semblava que tingués els peus a punt de rebentar.


Chicago: una ciutat molt guapa, la qual recomano visitar. Molt important el tema arquitectura, amb uns edificis impressionants. Aquí hi ha l´edifici més alt dels USA, la Sears tower, encara que a mi em va agradar més la Hancock tower, que no és tant alta, però deu ni do. Allà vam estar dinant al pis 96 amb unes vistes impressionants. Va ploure un parell de dies, però això no va fer que deixéssim de fer res, ja que ho vam aprofitar per visitar museus.


Boston: potser la que em va agradar menys. La veritat és que m´esperava que fos una altra cosa. Sabiem que no era la típica ciutat americana, que era molt europea. I així era, no hi havien tants gratacels. Però és una ciutat que quasi amb una dia la fas, i clar, acabes repetint llocs si hi ets dos dies i mig.


En general, un viatge impressionant que recomano que feu si teniu l´oportunitat. A més, a qui li agradin els museus, és el lloc ideal. Vam estar al Metropolitan, al MOMA, al Art Institute of Chicago i al Boston Fine Arts. I que hi veus allà? Doncs els veus a tots: Dalí, Miró, Picasso, Van Gogh, Monet, Kandinsky, Cezanne, Renoir, Rembrant, Velázquez,...No t´ho acabes! La veritat és que impressiona tenir aquelles pintures davant dels teus nassos.
Bé doncs, com he dit abans, ja s´han acabat les vacances. Ara a currar una mica.

EReccions Municipals 2007

Ahir van haver-hi eleccions municipals com tots sabeu, les quals em van fer aixecar d´hora, ja que a les 8:00 havia d´estar a la mesa electoral perque era segon substitut del primer vocal. Per sort, va venir tothom i no em va tocar pringar. I sobre les eleccions m´agradaria informar-vos i comentar dos temes.
Un són els resultats a la meva ciutat, Sabadell, (segur que a molts no us importa un "pitu" però són els que em toquen de més a prop). Com veieu ha tornat a guanyar el Bustos i el seu estil, però amb una diferencia, que ara no te la majoria absoluta. Tot i així, veig difícil que les altres forces s´agrupin totes per canviar d´alcalde, per tant, crec que seguirem tenint Bustos quatre anys més. Que de fet, encara que no m´agradi, és el que ha votat la majoria.

Per altra banda, i d´aquí ve el títol (No!! No m´he equivocat!), són les reaccions als resultats. Seré breu perque és algo que ja vaig comentar en un post anterior sobre les eleccions a la generalitat. Crec que els partits tenen ereccions mentals després de les eleccions. I sino, llegiu els comentaris que fan sobre els resultats. Tots guanyen, tots milloren, tots treuen uns resultats de puta mare, tots... Com s´enten??? Ja se que no sortiran mai dient que ha estat un fracàs, però d´aquí a dir que han estat uns grans resultats hi ha un bon tros.
Uns agafen els resultats del dret, els altres els miren del revés, altres de costat, d´altres agafen el total de vots, d´altres el total de regidors, d´altres les variacions, o sigui, que com sempre tothom s´ho agafa com millor li va i així pot justificar-se i tenir aquesta eRecció que comentava.

Quina nit!!

Ara fa just 15 anys estava sortint de la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, si, heu comptat bé, l´any 1992, l´any que va passar tot: Olimpíades, Lliga + Copa d´Europa de Wembley i concerts dels Dire Straits. Quin any!! Recordo que a les notícies va sortir l´informació dels concerts varies vegades, no com ara. Càmeres fora els recintes entrevistant la gent i tot. Recordo un entrevisitat que va dir algo així: els Dire Straits són una religió, el Sultans el Pare Nostre, i el Knopfler és Deu. Joder, segur que per molts era així!!!
Però aquell 8 de Maig, serà un dia que el recordaré sempre. Mira que els vaig tornar a veure a l´Octubre, he vist el Knopfler en solitari vàries vegades més, però com aquella nit, mai.
No se, segur que no van estar ni millor ni pitjor que altres nits, però aquella va ser la meva primera vegada, i qui no recorda la primera vegada, eh!! Crec que aquella nit, molts erem verges encara, i teniem el neguit i nerviosisme del primer cop. Almenys jo si. Segur que riureu, però jo aquell dia quasi no vaig dinar de lo nerviós que estava. Òstia!! Els seguia des del 1988, i ja tenia ganes d´estrenar-me, que quatre anys es fan molt llargs...


Doncs el que deia abans, no se si van estar millor o pitjor, però per mi aquella nit van sonar de puta mare, i el so a tot drap (l´endemà, segons El Periódico, queixes veïnals pel soroll). La paraula? Acollonant.
Recordo que quan es van apagar els llums i es van sentir els primers tocs de percusió i bateria per començar el Calling Elvis, allò semblava que s´ensorrava, però no, quan es va ensorrar va ser quan va sortir ell amb el puny alçat, allò va ser la histèria col.lectiva. On estava jo, just en aquell moment em va passar pel davant el tio que venia patatetes i cacauets, i una mica més el tiro dalt a baix de l´espenta que li vaig fotre, és que...!!

Musicalment, no recordo gaires cançons en concret, però si alguns moments: Calling Elvis per ser la primera, The Bug perque l´inici va ser boníssim (abaixant el so, el Chris White i el seu saxo jugant amb el public, i després tornar a arrencar a tota castanya), When It Comes To You perque m´agrada molt (i encara no l´havia escoltat a cap bootleg de la gira), el Sultans (tant de temps escoltant-la amb el radiocassette i ara apart d´escoltar-la, vaveia), i finalment Solid Rock. Per que? Doncs perque sempre havia estat una de les que m´agradava més, i quan va començar a sonar Wild Theme, vaig pensar que un altre dia seria. Però no, algo estrany devia passar, em van sentir??, perque després de Wild Theme van tocar Solid Rock!! Jo ara encara no ho entenc, no ha passat mai això de que toquin algo més després de Local Hero!! I com a colofó, focs artificials!!
Bé, ja acabo, que deu ni do avui. Però és que aquella nit no s´oblida, i suposo que per alguns dels que ho llegireu tampoc.

Que en vivim de bé aquí...

Avui m´he ensopegat amb aquesta foto, i m´ha fet pensar (ara feia dies que no ho feia...).
Quan em trobo fotos d´aquest tipus, només puc pensar una cosa: no em puc queixar de res. Només pensar en com està el món, i com viu la gent a diferents parts, llavors em cau l´ànima als peus. Tampoc fa falta anar gaire lluny, perque segur que al tombar de casa hi ha algú que està fatal, però a segons quines parts del món, aquest estat és general a tothom (menys per als cabdills de cada poble, clar!).
Quan veus la gent desesperada, veus aquestes cares de no saber on et porten ni que et faran, no saber que passarà d´aquí a cinc minuts...això no s´aguanta per enlloc.
I nosaltres aquí tant contents (i jo el primer, eh!), discutint per tonteries, pensant on anirem de vacances mentre mirem la TV de 100 pulsades,...
Òstia puta!! Ja se que potser no podem fer gaire, i que no canviarem els nostres luxes, ja ho se. Però almenys pensem una estona en aquella gent i posem-nos en la seva pell per saber, almenys en una petita idea, el que estan passant.

Bon Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, la diada de Sant Jordi, i com a tal, i no se d´on ve ni des de quan existeix la tradició, avui toca regalar rosa, o llibre, o rosa i llibre, o llibre i rosa...o res, allà cadascú i que s´atengui a les conseqüències.
Per això aprofito el blog per dos coses: una per regalar-vos aquesta rosa i llibre virtual, i l´altre per fer-vos recordatori als que no hi pensàveu perque no tingueu problemes matrimonials ni de parella.
Ah, i amb Sant Jordi, enceto una de les setmanes grans da la familia, ja que després de Sant Jordi, vindran els sants dels Marcs (el 25) i Montse (el 27), i l´aniversari de la Gemma, la meva germana (el 26). Felicitats a tots!
I ara a llegir una mica i a posar la rosa en remull.

Ara si que toca!!

Ho sento, però crec que ha arribat el moment de dir prou i fotre un cop de puny sobre la taula. I això que sempre he intentat defensar-los de les crítiques. Però em sembla que això ha arribat a un punt que ratlla el riure-se´n de nosaltres.
Ja ho he dit, jo vaig ser dels que els defensava de les crítiques fa uns mesos, perque crec que no tocava, perque no podiem tornar a l´època de criticar-ho tot i a tothom quan estavem i estem en una de les millors èpoques a Can Barça. S´havia de deixar treballar, perque tenien crèdit de sobra i encara en tenen, però EP!!, tots els crèdits tenen un venciment, i si no s´hi posa remei, aquest arribarà aviat.
Ja hem perdut 3 dels títols que haviem de guanyar aquest any, però encara ens en queden dos amb moltes opcions de guanyar (Lliga i Copa del Rei), els quals no estarien pas malament.
El que passa, i aquí ve el "ara si que toca", és que em sembla que els jugadors, o han perdut motivació, o van de sobrats, o passen de tot, o no poden amb les cames, o ves saber que. M´és igual!! Els tècnics han de posar en ordre el vestuari. I al primer de tots, com tothom parla aquest dies, al Ronaldinho. Com pot ser, que un treballador falti al seu lloc de trball 80 dies?? Bé, falti no, que estigui estirant les cames al gimnàs, que m´en torno a casa que tinc dècimes... (ja tinc sobrenom per ell: el dècimes). Va home va, que jo foto això i estic al carrer. Molts em direu: això ja ho feia abans i ningú deia res. Doncs segurament que si, però si ara les coses van mal dades, doncs a pencar fort per tirar endavant la situació. I segur que podriem parlar d´altres casos, però el seu és el més representatiu, ja que amb qui es personifica aquest Barça??
Doncs va, Rijkaard & Co., poseu els punts sobre les is, i a guanyar tot el que queda.

Si que han tardat!!

Como están ustedes???? Bieeen!!

Aquesta és la frase de com es deu començar una sessió al Parlament Català, perque això és el que són: pallassos!!
Ja m´estranyava que tardessin tant a crear la primera revolta al govern. Però al final ha arribat, com era d´esperar. I com era d´esperar, qui l´ha creat?? Doncs els de sempre. Que a vegades només sembla que es dediquin a voler crear inestabilitat allà on estan, fins i tot dins el seu propi partit.
Però clar, després de portar temps així (ara parlo de mi), perque ja portem anys de tripartit (3 i mig?), de l´única manera que puc i vull aguantar això, és rient, perque si m´emprenyés ja tindria una úlcera a l´estòmac.
I com ric? Doncs cada vegada que els veig és com si estigués veient el Polònia. Tots complint els seus papers a la perfecció. Quan hi ha sessió haurien de connectar en directe amb el títol de Polònia.
Bé, mentre continuem així, i no és que ho vulgui, que ja m´agradaria a mi tornar a la normalitat, o sigui, que tot rutllés, doncs mentre la cosa segueix així només em queda que riure, ja que només puc fer quelcom cada quatre anys.

Per a qui ho vulgui, des d´aquí pot seguir el programa en directe:

El Parlament


PD: Charlie, amb aquest post no em podràs dir "fa dos mesos que no dius res".

Grease

Aquest dissabte vam anar a veure el musical Grease. A mi no m´agraden els musicals, però hi vam anar basicament per dos motius: a la Txell si que li agraden i a més un dels guitarristes és el meu "profe" de guitarra i em feia gracia veure´l. Ei Albert!
Sobre el musical en si, i fent una petita crítica (ja se que potser és un pel subjectiva pel fet que no m´agraden els musicals), haig de dir que pensava que m´agradaria més. Hi han coses que si i altres que no tant. Tot i que s´ha de mirar en conjunt, vull fer el comentari dividit en tres parts: música, moments de ball i cant i moments parlats. I ho faré de menys a més sota el meu gust.
Sobre el moments parlats, o sigui de diàleg, hi ha alguna pinzellada que fa gracia, però la majoria no em va agradar, no se si pels actors o pel guió, però a mi no em feia gracia. A veure, tampoc sóc l´entés en teatre, però no se, faltava algo de "chispa".
Quan tocava cantar i ballar la cosa millorava un pel. El fet que hi hagi més moviment i que estigui acompanyat de música, és més amè per la vista i l´oida. (ho torno a dir, és que no m´agraden els musicals). Però aquí ens trobem en el que li deu passar a molts musicals. Hi han actors que saben cantar però potser no saben ballar tant bé i viceversa. Llavors, trobes que potser hi han altibaixos.
I en quan a la música, aquí no hi ha queixa (Albert, no et faig la pilota!). La veritat és que tota la banda va estar molt bé. I crec, que realment són els que sustenten l´obra. Al sortir senties molts comentaris de la gent dient que havia estat molt bé, i a més, també hi ha el fet que omplen a cada funció. Però jo crec que a la gent li fa gracia per recordar aquelles cançons que els van enganxar en algún moment de la seva vida, que tots hem escoltat alguna vegada, i t´agradin o no, s´ha de reconèixer que algunes d´elles tenen molt ritme i que enganxen. I aquí és on la banda va fer la seva feina a la perfecció. Interpretades molt semblant a les originals però amb tocs personals que a la vegada li donaven un caràcter propi i diferent.
Com sempre, tiro més cap a la vessant musical. Però ja he avisat que el comentari seria una mica subjectiu.
Per a qui hi vulgui anar, crec que hi seran bastant de temps, potser 1 any.

Ahir, concert d´Els Pets

Ahir vam anar de concert a La Faràndula, que per qui no ho sàpiga és un teatre de Sabadell. Hi tocàven Els Pets de Constatí i visca la mare que els va parir. Va ser un concert bastant tranquil en l´aspecte salts i crits, provocat per ells mateixos al fer aquesta gira per teatres (s´han fet grans??). Tot i així, el públic va respondre molt bé, molt rialler als comentaris del Lluís i amb ganes d´aplaudir-ho tot.
Va asistir-hi molta gent dels que esperes trobar-t´hi, els típics que et trobes en concerts o actes d´aquest tipus a Sabadell. Regidors d´ERC inclosos, que m´hauria agradat veure´ls-hi la cara amb els comentaris del Lluís sobre el Montilla.
Musicalment em va agradar força. No va ser tant acústic com em pensava. Em van agradar molt els tocs de violí, de mandolina en alguns moments, i sobretot el piano. El noi del piano (no recordo el nom) va estar genial, i a més va ser un dels animadors del public.
A l´acabar vaig sentir comentaris de gent dient que els hauria agradat escoltar cançoncs més típiques (no se, Tarragona m´esborrona, S´ha acabat, Núria,...), i a mi també m´hagués agradat. Tot i així, i sense conèixer algunes de les cançons que van tocar, vaig disfrutar molt. I sobre això de tocar cançons antigues, el Lluís va fer un comentari que es podria aplicar per explicar això: la vida està plena de canvis.
Per cert, aquesta conversa sobre tocar o no temes antics em sona: Straits, Knopfler... Però que collons, m´encanten l´Speedway i el Sonny Liston, per tant, visca els repertoris nous!!